POLLASTRE A LA MARENGO
El “Pollastre a la marengo” (“Poulet à la marengo”, en francès, “Pollo alla Marengo”, en italià i “Polastr Marengh” en piemontès, és una de les receptes de pollastre més famoses a tot el món. El seu nom fa referència a la localitat de Marengo (Marengh, en piemontès) situada en aquesta regió italiana del nord, amb capital a Torí. De fet el nom al.ludeix a la gran victòria de la batalla de Marengo, guanyada per Napoleó.
Napoleó , es diu, era un home poc primmirat amb el menjar amb el menjar i els seus cuiners devien estar preparats a qualsevol hora del dia o de la nit. No era un gurmet a l´estil francès, sinó un pagès a l´estil cors. Encara que estigués envoltat de grans cuiners (Laguipiére, mestre del gran Carême, Dunand, xef suís) i altres, preferia els macarrons amb formatge abans que qualsevol delícia. En realitat manifestava el seu gust cors i itàlic per la pasta. Igualment sembla que tenia disposat que sempre els seus cuiners tinguessin pollastres rostits a punt per quan li entrés gana.
Els seus cuiners preparaven sopes, llenties –que li agradaven molt-, que es cruspia sense cap mirament. Li agradaven els guisats de carn, els rostits; els seus preferits eren el Ragoût de xai- que i devia recordar el Tianu di agnelli de la seva illa natal- i la Botifarra a la Richelieu, amb compota de pomes i canyella, amb punts de contacte, per tant, amb la botifarra dolça amb poma de Girona. Bevia vi de Borgonya amb aigua i li encantaven els formatges: Còrsega també en produeix d’ excel.lents.
La història de l´alimentació li deu la introducció de les llaunes de conserva, del sucre de remolatxa, de la margarina, tot per necessitats de guerra. I del conyac Napoléon, és clar!.
A ell es deu l’existència de famosos plats que se li varen dedicar, com la coca de mil fulls “Napoleó”, creada a Rússia per celebrar l’expulsió de les tropes franceses i altres plats a base de tòfona i foie gras. Però el més famós i conegut és el “pollastre a la Marengo”.
El 14 de juny de 1800 l’ invencible, en aquell moment, Napoleó Bonaparte es disposava a dur a terme una de les batalles més importants de la seva vida contra l’Imperi Austro-Hongarès, que dominava Itàlia: de fet encara ni existia com a estat; el Piemont era un Regne independent. Estaven a Alessandria, una petita ciutat al Piemont, un país italià del nord on es parla italià, piemontès- la llengua pròpia, molt minoritzada- arpità (la llengua de la Vall d’ Osta, que hi fa frontera) i fins alemany (walser)-, ja que és un territori on s’ entrecreuen diverses cultures, al costat del llogaret de Marengo. És una extensa zona agrícola plena de granges, ja que el Piemont , de clima continental, és una de les regions gastronòmiques més potents d’ Itàlia, tant pel seus productes com per la seva cuina. Les tropes enemigues havien destrossat les cuines de campanya de l’exèrcit francès i el xef de Napoleó Dunand tenia un greu problema, no es podia retardar a servir el menjar a l´afamat emperador. Va manar a uns soldats a cercar (eufemisme de robar) queviures per les granges o masies de l´entorn. Es varen presentar amb unes gallines, tomàquets, bolets, ous…Segons la llegenda va improvisar un plat amb aquests ingredients, que va fer que l´emperador es llepés, literalment els dits.
El Pollastre a la Marengo sol ser un pollastre a talls, saltats amb tomàquet i servit amb crancs de riu, xampinyons i llesquetes de pa fregit i a vegades us ferrats.
No obstant, la recepta que us dono és una de familiar d’ en Franco, un amic meu d’ Asti, la ciutat piemontesa de l´Asti Spumante- pot ser un bon acompanyament- i de la llaminera grappa de moscato- el millor final possible-.
Ingredients
1 pollastre
un grapat de xampinyons (150 g, aproximadament)
1 pastanaga petita
1 ceba mitjana
1 tros de tronxo d’ api
2 grans d’ all
Romaní, julivert
Sal, pebre
1 copa de vi blanc
Aigua o brou
Elaboració
Feu rossejar el pollastre tallat a quarts i salpebrats en una cassola o paella. Afegiu-hi la pastanaga, la ceba i l´api tallat en juliana, així com l´all trinxat i el romaní. Feu-hi donar unes voltes. Mulleu-ho amb el vi. Quan s hagi reduït, ho mulleu amb una mica d’ aigua o brou i hi afegiu els xampinyons, nets i laminats. Tapeu-ho i feu-ho coure a foc lent una horeta. Just al moment de servir-lo hi tireu julivert picat. Tasteu-ho de sal i pebre.
Notes
Podeu fer servir bolets salvatges, com ceps, així com un parell de tomacons.
Un suggeriment al meu estil: substituïu el vi blanc per Asti Spumante (o cava català) posant-lo al final, o per un gotet de grappa di moscato. Sublim! .Sobretot si es fa amb pollastre de pagès.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sembla que va ser l’introducció de la creïlla
duta del continent americà
com a font de guarniment dels exèrcits.
és la francesa o la suïssa
amb l’ús i abús
de la mantega i els formatges.
Com dir-ne
que la cuina mediterranea
és un tros de pa
untat de Colacau
i llet de pot condensada.