BONA VIDA

BUNYOLS DE POMA

El  popular “donut” (“donu” o “donus”, tal com el pronuncien els espanyols) va incidir, fa una cinquentena d’ anys, fortament en el gust del públic, tot esdevenint un acompanyament quasi emblemàtic dels esmorzars. Aquest nom-marca comercial presenta l´anomalia, fruit de la incultura presnet en certs àmbits dels registres mercantils, de registrar com a marca comercial un nom genèric de l’anglès americà, que vol dir, simplement bunyol!. L´única diferència amb els bunyols de tot el món, que tenen una forma irregular, és que el donut o doughnut (que de les dues formes s’ escriu) es fa amb un motllo.

La gent, segurament, no és conscient de que el dònut, en ser fregit, té un alt contingut de greixos. Abans de menjar-ne dos caldria pensar-s’ho. L´altre problema és la naturalesa del tipus de greix que s’ hi utilitza, que pot ser “trans”, perjudicial. Els Estats Units, on n’ hi ha un gran consum- i mai no es compren sols, sinó de 6 en 6, de 12 en 12…-, els doughnouts són un dels responsables de l´obesitat dels nordamericans. També és cert que els dònuts dels Estats Units són molt més bons que els d’ aquí i més variats: amb xocolata, amb crema amb nata amb canyella, amb sucre,amb confits… Els dònuts ja són citats en un llibre anglès del 1803, i al i900 ja es difonen arreu d’ Amèrica.

Com molts dels grans elaboracions famoses, el dònut també té la seva llegenda. Es diu que un mariner anomenat Hanson Gregory l´any 1847 estava fent bunyols en un vaixell  la part de dins no se li coïa bé. Va tenir la idea de fer un forat al mig amb un pebrer, i així va sortir el donut. La veritat és que els bunyol amb forat ja estava inventat i ben inventat, arreu del món. L’ origen concret dels dònuts americans és  l’ oliebollen “bola d’ oli”), que els immigrants d aquesta procedència varen dur a Nova Anglaterra i Nova York. Als Països Baixos e també  se’n diuen  oliekoek- koek, pastís, és la paraula que originà, en l’ holandès antic, la paraula catalana “coca”.

Dintre la família dels bunyols n’ hi  només de farina i amb farcit- crema, nata, xocolata, melmelada-. N’hi ha amb forat i sense forat- com les “boles de Berlin” o “berlines”, dites berliner a Alemanya i, curiosament, pfancuchen (un altre mot que vol dir “coca”) a la regió de Berlín.

Uns curiosos bunyols farcits amb crema son les “pilotes de frare” que es fan a Castelló de la Plana. Però encara és més curiós que es facin a l´Argentina amb el nom de “bolas de fraile”, i també es farceixen amb crema pastissera, dolç de llet…

La base de la massa dels bunyols sempre és farina, però també poden portar ous- com els brunyols dits de l´Empordà. A la massa s’ hi poden afegir altres matèries, com carbassa- els bunyols de carabassa són molt populars al País Valencià,  ben coneguts a les Balears i també als Estats Unit (pumkin doughnouts). Un altre ingredient -que els dóna esponjositat, en contra del que es podria pensar- és la patata. A Mallorca quasi sempre hi inclouen patata, però també en uns llocs tan llunyà com Indonèsia, Malàisia, etc. (donat kentang). A l’ Àfrica negra, a Amèrcia Llatina, etc. també es fan deliciosos bunyols amb plàtan aixafat. A part hi ha els bunyols que inclouen un tros de fruita a dins: plàtan- com els dels restaurants xinesos-, pinya, cireres, poma- aquests força populars en alguns països d’ Europa-.

També hi ha els bunyols en forma d’ anella- amb un gros forat-  són les rosquilles, típicament ibèriques. També són una especialitat de la Catalunya Nord i de l´Empordà, glaçades amb sucre blanc (tot i que n’ hi ha que es fan al forn).

Així doncs, no ens penséssim pas que els dònuts- en el sentit de bunyol- són una pasta exclusivament nordamericana. Jo diria que no hi ha cap cultura gastronòmica on no hi hagi bunyols. Dels Països Catalans a Espanya, del Magrib a Grècia i Turquia, d’ Àsia a Àfrica i Amèrica a Oceania.

Us proposo uns bunyols fets a casa, naturalment, molt més sans que els donuts comercials.

Els bunyols de fruita- carabassa, figues, pinya, cireres, flors de carbassera, borratges, fulles de llimoner, etc.-,són tradicionals. També es poden fer amb d’ altres fruites. Són  bastant populars a França i al Regne Unit, on se solen vendre a les botigues de “fish and chips”

Ingredients

pomes (millor reinetes)

rom

sucre al gust

aigua

1 llimona

200 g de farina

1/4 d el de llet

2 ous

1 pols de sal

Elaboració

Peleu les pomes, traieu-ne el cor i talleu-les a rodelles. Poseu-les en un recipient amb sucre i cobertes amb rom, sucre, pela de llimona i un xic d’aigua, fent-les macerar durant unes dues hores aproximadament. Feu una pasta amb la farina, la llet, el pols de sal i els rovells. Bateu les clares a punt de neu i incorporeu-les a la pasta en l’últim moment. Arrebosseu els talls de poma i fregiu-los en oli calent. Empolseu els bunyols amb sucre.

Notes

Si voleu que la pasta s’ estufi més, hi podeu afegir llevat Royal.

Podeu aromatitzar la poma amb canyella, o afegir-hi a sobre crema catalana , coberta amb sucre i cremada; aquesta combinació és excel.lent, Aquests bunyols, amb les pomes tallades a quarts i ben macerades, també es poden fer, a l’estil menorquí, passant-les només en farina.