BONA VIDA

Jaume Fàbrega

16 de setembre de 2022
0 comentaris

MENJAR A LA CATALNA, SIGNE DE PRESTIGI

 

 

 

MENJAR A LA MANERA CATALANA

Alguns estudiosos de la història de la cuina com el professor Anthony Rowley, de la facultat de Ciències Polítiques (SciencesPo) de París, han situat la  cuina catalana en els orígens de la cuina moderna. Segons Rowley, en els inicis del Renaixement «tota la cuina catalana és posada com a exemple a tot el món cristià, en raó de la qualitat de les seves menges i de la temperança dels convits». Rowley explica que un dels consellers dels reis catalans critica «els costums bàrbars dels francesos i dels italians, que agafen la carn amb les mans, mentre que els catalans són els únics que utilitzen forquilles, que permeten fixar les carns abans de tallar-les». Aquest “conseller” deu ser Francesc Eiximenis (s. XIV) també conseller de la ciutat de València, nascut a Girona i autor del preciós manual, únic al seu temps, Com usar de beure e menjar. També és el gran mestre europeu de l´enologia, segons l´historiador del vi Hugh Johnson.

Segons Rowley, a De honeste voluptate et valetudine, “un dels primers llibres de cuina impresos” (ràpidament traduït del llatí al francès i a l’alemany; no obstant, no és un llibre de cuina, sinó de teoria gastronòmica…més de 100 anys posterior al d’ Eiximenis!) escrit per Platina, bibliotecari del Papa de Roma, la cuina catalana és considerada la primera del món cristià, i parla- afegeixo. De molts dels seus exquisits plats, que confessa que va a menjar a delectació amb el seu amic Franco als grans palaus romans, on se sap que es fa cuina catalana- Arrosto alla catalana (rostit, entre ells l’ anec i els ocells amb taronja, que el mestre considera que és una típica manera catalana de fer els rostits), Mangiar bianco alla Catalana (menjar blanc, crema d’ ametlles, pollastre, etc.), Salsa ginestrada (de ginesta, pel seu color gorc fet amb safrà) La idea de Rowley és que «als segles XIV i XV, les receptes catalanes es difonen per totes les corts d’Europa, a mesura que els reis d’Aragó estenen les seves possessions».Segons Platina, calia que els europeus s’inspiressin en les receptes i en les formes de la cuina catalana. El model català de cuina és resultat, segons Rowley, de la combinació dels plats de muntanya, amb llard o formatge, amb les aportacions mediterrànies i orientals, com hortalisses o espècies. L’Europa senyorial, per exemple, prengué el costum de «saupoudrer ses plats de sucre et de la canelle, à la mode catalane» (afegir sucre i canyella als plats).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!