DEL MATÓ DE MONJA, EL RECUIT DE DRAP I EL BROSSAT
El “mató de monja” o “mató de Pedralbes” és una famosa llepolia, la recepta més sublim del qual s’ atribueix a les monges del convent de Pedralbes, on els barcelonins, a l´època modernista, hi solien acudir… Aquest convent d’ origen medieval, on ingressaven les dames de al noblesa i on Ferrer Bassa i va pintar els seus frescos magnífics…al costat d’ alguns graffitis antics i una mica “inconvenients”, adient amb la forma de mamella que té el mató de Pedralbes. Aital convent és encara avui conegut per la conservació des certes manifestacions antigues. Encara hi ha el costum, a l’ Ajuntament, de portar-hi ous a fi que preguin pel bon temps o altres bones causes. Amb tants ous, és naturalment que puguin elaborar aquest deliciós mató,que més que un mató és com un menjar blanc amb ous.
La primera recepta es publica al llibre escrit per una dama barcelonina Carmencita o la buenas cocinera (1899), on ja parla dels motllos de terrissa amb què cal servir-lo, de forma cònica, que encara es fan servir en alguna granja barcelonina del carrer de Petritxol (“matonera”).
La cuinera catalana (1835) ens explica encara millor la recepta, al darrer quadern, “Com fer menjar blanch o mató de monja”.”A cada porró de llet se hi posaran tres unsas de farina de arròs,y nou unsas de sucre; se posarà en la olla o cassola la farina de arròs se hi anirà tirant la llet poch a poch, remenant ab la cullera a fi de no agrumollar-se ab un trosset de escorsa de llimona, sucre, un pols de sal, y un trosset de canyella”. Al Nou manual per cuinar amb tota perfecció, segons sembla també del XIX, hi torna a aparèixer el mató de monja, sense ous.
Una recepta similar apareix, uns anys més tard, al llibre de Joan Cabrisas, publicat a l’ Havana, Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana, sota el nom de “requesón de monja”. En ambdós casos, però, es tracta d’ un menjar blanc sense llet d’ ametlles, com trobem en altres receptaris antics de les Balears o del País Valencià. Per exemple al de Joan Company, de 1905 (Formulario práctico de cocina). Sembla, però que el mató de monja pròpiament dit, tgal com es fa a les granges, és de color groc, possiblement també acolorit amb safrà (si hom prescindeix dels ous). També parlen el mató de monja diversos escriptors de l’època, com per exemple Pitarra, que lloa la seva blancor. El 1.877 Rossend Arús,(Barcelona 1845 – ídem 1891), un periodista, dramaturg i maçó català, republicà federal i filàntrop, va publicar un relat satíric titulat “Los matons de Pedralbes” a la revista en català “La llumenera” de Nova York, que es publicava a la ciutat de Nova York. Serafí Soler Pitarra, el poeta patriòtic, també en parla, lloant la seva blancor. En efecte, el mató de Pedralbes pròpiament dit és de color blanc, i es fa amb midó. Té una suggerent forma de mamella, això sí virginal com la d’ una monja…
El mató pròpiament dit no té res a veure amb el mató de monja; és una llet quallada- originàriament de cabra; no és un formatge, com erròniament diu la Gastroteca de la Generalitat, que gairebé no té cap entrada sense errors- que tradicionalment s’ ha elaborat pels volts de la muntanya sagrada, i es veu al mercat que hi ha prop del monestir. En aquest cas se’ en sol dir mató de Montserrat; actualment se sol fer de llet de vaca.Dintre la família hi ha el brossat- terme que es fa servir a les Balears i al Pirineu o el brull, nom que es fa servir al País Valencià. A l’ Empordà- i actualment al Lluçanès tenim el “recuit de drap”, que és el Rolls Royce dels matons i el deliciós recuit- recuita , a Eivissa-, que es presenta en una olleta i és més cremós.
Pel que fa al Menjar Blanc- de Reus a la Franja, fins a les Balears i abans al País Valencià-, d’ origen medieval, sempre es fa amb ametlles, si bé també hi ha versions fetes només amb midó-.
MATÓ DE MONJA
Un dolç d’ origen conventual, que caldria recuperar, sobretot als restaurants.
Ingredients
10 rovells d’ ou
250 g de sucre
100 g de midó
1 canó de canyella
Elaboració
Poseu-ho tot al foc, amb el midó prèviament desfet en llet freda. Deixeu-ho bullir uns 3 minuts. Deixeu-ho refredar i poseu-hi en una plata o en platets o motllos individuals.
Notes
A les granges barcelonines se solia servir el mató de monja en unes terrines especials, de terrissa i de forma cònica.
Hi podeu afegir una escorça de llimona.
El podeu fer de color blanc, amb ametlles, però llavors és com el menjar blanc. El tradicional o de Pedralbes es feia amb fècula o farina d’ arròs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!