BONA VIDA

La teva veu alhora dolça i cantelluda, com de cristall, no se n’ ha anat.

MARIA LAFFITE: ENS QUEDA LA TEVA VEU 

Digueren a l´amic- On vas?Venc de mon Amat-On vens?-Vaig a mon AmatQuan estaràs ab ton Amat?Aitant de temps con seran en Ell los meus pensaments
(Ramon Llull).  
La veu pura, dolçament cantelluda i cristallina de la Maria Laffite ens ha deixat. O no: ens queden els seus enregistraments entre ells aquest en què hi canta textos de Ramon Llull. I d’ altres que recreen el món medieval, el de les  meravelloses cançons dels trobadors o les precioses balades occitanes i catalanes. Gravacions fetes a Àustria i arreu- en una d’ elles, per cert, hi vaig participar indirectament en la tria i disseny de l´embolcall, que la Maria volia molt personal, de cartró i no de plàstic, i vàrem partir d’ algun model grec que tenia a la meva discoteca.Jo era admirador d’ ella des de l´època d’ or de la cançó, fins i tot quan es deia Maria Dolors. Però després vàrem ser amics i veïns: vivia en una casa que donava la darrera d’ on jo vivia, justa davant de Rocacorba, a Banyoles. M’ acompanyava amb el seu cant meravellós, ja que exercitava-si és que es pot dir així: de fet, com sempre que cantava, semblava que s’ hi havia de deixar la vida- al pati, i el seu refilet s’ ampliava com una carícia a l´oïde i l´esperit-. Amb ella teníem diversos projectes, entre ells un sobre cançons i menjars. De fet, en la presentació d’ algun llibre meu, havia cantat, deixant, fins i tot al públic que no la coneixia, bocabadat per la seva potència expressiva, dots de comunicació a través del cant i veritat que es desprenia de la seva proposta. Se n’ ha anat sense fer remor: encara no fa molt parlàvem i ella cantava en un plaça de Torroella de Montgrí, en un acte conjunt, organitzat per la Gent del Ter, on jo feia de jurat en un concurs de sopes  i, com sempre, enraonàvem de nous projectes i de la nostra passió compartida, el món occità. Jo, que conec força bé aquesta llengua tan culta i encara perseguida- la primera d’ Europa- podia entendre i cantar directament les cançons- de trobadors o del repertori tradicional, que ambdós coneixíem i en fruíem. Fins i tot els dos nostres primers cognoms, Lafita i Fàbrega, tenen aquell origen.Com ha dit Jordi Garcia-Soler, Maria Laffite va ser una de les principals víctimes d’ aquell crim cultural i polític de la post-Transició que no té nom: l´oblit generalitzat que es va produir de la cançó i els sues autors, ells que ens havien obert els ulls i l´oide a un país més lliure, potser més que ningú. Com d’ altres, va ser oblidada, literalment arraconada. Però ella va renéixer de les pròpies cendres i dels seus enterradors, encetant un no nou nom i una nova etapa: i va renéixer per quedar-se, encara que sigui en forma de disc. Maria Laffite, t’ enyorarem i t’scoltarem alhora; no plorarem, farem cas de la teva dolça ràbia. Ens queda la teva veu.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!