Ens ha donat raons i forces – i la força de la raó- durant molts anys; ha estat capaç de dir, contra els panxacontents acomodaticis, "no és això, companys, no és això": Lluís Llach es queda amb nosaltres
PA AMB TOMATA I XOCOLATA
Un berenar corrent en la nostra infància, al Pla de l’ Estany – i en altres comarques veïnes-.Per exemple, a l’ Empordà de LLUÍS LLACH, a qui, de petit li agradava molt. En aquestes comarques, anomenem “tomata” en femení) el barceloní tomàquet. El podeu anomenar al gust del Maresme o del País Valencià- tomaca-, a la manera de Menorca- tomàtic- o a l’ estil de Mallorca- tomàtiga-. O encara, mar, enllà, amb el bonic nom de l’ Alguer, pomata. En els textos antics hi apareix la forma tomàtec, una raonable derivació de l’ espanyol tomate, pres del nàutl tomatl (tot i que a Mèxic se’n diu jitomate!). No és tan estrany, si tenim en compte que en aquesta zona- de l’ Empordà la Pla de l‘ Estany, del Gironès a la Selva- encara són vigents productes com la botifarra dolça (feta amb carn, sucre i pela de llimona ratllada), el fuet dolç , la llonganissa dolça (un dels més estranys embotits que hi pot haver al món) i la coca dolça acompanyada amb fuet, en aquest cas salat.
Si feu aquesta preparació a l’ hivern, feu servir “tomates de penjar”- tomacons, al Penedès i tomàtigues de ramellet, a Mallorca, on també es troben. Són uns tomàquets groguencs que fan bona la vinguda del primers fruits a Itàlia, anomenats, justament “pomidori” per aquest color daurat tan particular.
Ingredients
1 llesca de pa de pagès
1 tomàquet molt madur
sal,oli
d’ oliva
una presa de xocolata
Elaboració
Es té la llesca en un plat. Talleu el tomàquet per la meitat, pel costat. Agafem una meitat i suquem el pa, començant a passar per la crosta, que farà dispersar el tomàquet. El pa ha de quedar de color vermellós. Hi posem una mica de sal i un bon raig d’oli. Mengeu-lo tot seguit, acompanyant-ho amb la xocolata.
Notes
Una altra combinació que fèiem de petis era al pa amb oli i sucre, i sense deixar el regne de la xocolata, una torrada amb una pera de xocolata fosa i oli, un antecedent rural de les crems de xocolata per sucar. El gran cuiner
Carles Abellan n’ ha tret un excel.lent partit, i serveix unes postres inspirades en aquesta composició de la nostra infància, amb la nota aparentment insòlita de la presència de l’ oli d’ oliva. Tota una lliçó per a aquells “cosmopolites” que consideren “provinciana” qualsevol manifestació de la nostra cultura tradicionals- com els dissenyadors i dissenyadores que han tractat el dissenyador
Antonio Miró de provincià per incloure unes espardenyes en un dels uniformes del Fòrum de les Cultures. Són els mateixos, en canvi, que no deuen considerar “provincià” el folklore més ranci de l’ Espanya “cañí”.
L’arquitecte Oriol Bohigas, en un concurs de “pan con tomate” (sic) celebrat a l’ Hotel Barceló Sants, organitzat per una coneguda periodista de “La Vanguardia” (el català no hagués estat escaient, és clar), va presentar un pa amb tomàquet amb Cacaolat. Un dels aspectes més admirables de la insòlita combinació, segons el mateix arquitecte, eren les llunes que es feien al got.
(Del llibre de
Jaume Fàbrega Menjant amb amics i coneguts, Pòrtic, 2004).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!