BONA VIDA

Jaume Fàbrega

21 d'octubre de 2013
4 comentaris

les fruites vermelles

UN PASTÍS AFRODISÍAC

         

TARTA DE MIRTILS

Una tarta molt típica del Quebec- “el país dels salmons salvatges i dels mirtils”-, on aquestes baies de color violaci, dites per aquest color “bleuets” (blauets” a la província francòfona hi són abundants.

El mirtil és una fruita de bosc que té un bonic color blau. Es troba en estat silvestre a Catalunya, en obagues del Pirineu. És característiques de les zones de muntanya del nord  Europa i dels Estats Units. N’ hi ha moltes varietats comestibles. Té els noms populars de nabiu, nadiu, avajonera, raïm de pastor. En espanyol sen diu arándano,  en francès myrtille i en anglès bilberry, si bé als Estats Units- on és molt estimat sol ser conegut com a blueberry. En algunes llocs madura a finals d´estiu, i en d’ altres a l’ agost. És una mica àcid, però d’ un gust agradable. Es pot congelar, però també menjar en fresc amb sucre, nata, crema de llet, etc., o per confeccionar sucs, batuts, pastissos, crumbles, confitures i gelees.  

Segons un estudi de la Universitat de Texas, cal ingerir suficient vitamina C per a ajudar a la mobilitat de les cèl.lules de l´esperma. Atès que els mirtils tenen molta vitamina C, es consideren afrodisíacs.

Per fruites vermelles, en gastronomia, entenem en general petites fruites- baies, drupes o multidrupes- cultivades o silvestres, sovint dites també de bosc perquè, certament, no totes són vermelles n’ hi ha també de color negre, com les mores, de color groc , blau i morat, com els mirtils.

La móra o mora d’ esbarzer és molt abundant a Catalunya com a planta silvestre que pobla marges i camins, ja que no aguanta el bosc ni l´ombra dels arbres. Dintre la mateix família, als països de llengua catalana, hi ha almenys 14 espècies pròpies de mores, que, a més s’ han hibridat per al seu cultiu. Són fruites fràgils, que s’ han de menjar un cop collides- millor al matí-; es troben a finals d’ estiu i principis de tardor.

La gerdera, de fet, és una varietat de móra d’ esbarzer (Rubus idaeus).Dóna com a resultat una de les fruites vermelles més famoses, el gerd o gerdó (frambuesa, en espanyol; framboise, en francès; raspberry, en anglès; Himbeere, en alemany;lampone, en italià. És corrent al Pirineu. És una de les fruites vermelles més hibridades, amb varietats de color groc, vermell, negre i gegants. La grosella- molt apreciada a la Gran Bretanya, amb el nom de redcurrant- és grosella en espanyol, groseille en francès, Johannisbeere en alemany i ribes en italià- és una baia vermella d’ un gust àcid, per la qual cosa se sol fer servir més aviat en forma de confitures, gelees  i pastissos, com el mirtil. L’ aranyó és el fruit del l´aranyoner, pruneller, espinalb, arç blanc. El seu nom espanyol és endrino, però és més conegut sota la forma basca de patxaran, que dóna nom a un famós licor- que podem considerar una ratafia d’ aranyons, també tradicional a Catalunya-

Dintre dels fruits rojos també s’ hi considera la maduixa, especialment la de bosc i d’ altres de silvestres com la cirera d’ arboç o de pastor amb la qual es fa una apreciable confitura-,  i que en fresc no cal abusar-ne, ja que “col.loca”: és l´espanyol madroño; el grataculs o gavarrera- fruit del roser silvestres, també utilitzat per a fer gelees, que es troben al mercat, procedents d’ Anglaterra o d’ Alemanya-, el coralet, petita fruita de tardor anomenat agracejo en espanyol, l’ espinal o, arç blanc o cirera de pastor (no s’ ha de confondre amb l´arboç), en espanyol espino albar.

Amb totes aquestes fruites, soles o barrejades es fan tota mena de postres, tartes i pastissos, iogurts, cremes i mousses, confitures i gelees, sucs , batuts i licors. Es poden trobar congelades, amb sucre o sense, i per tant, són fàcils d’ utilitzar per a un pastís o un batut amb llet.

 

Ingredients

Pasta brisa:250 g de   farina passada pel sedàs

50 g de farina per al motllo (aproximadament)

125 g de mantega

2 o 3 culleradetes arranades de sucre en pols

més sucre per als mirtils

4 cullerades superes  d’ aigua (uns 10 cl)

6 ous

1 pensament de sal

400 g de mirtils

mantega i farina per al motlle

Elaboració

Poseu en un recipient o damunt la taula  la farina i el pols de sal, així com el sucre. Hi aneu tirant la mantega estovada i feta a miques, mesclant amb els dits. la sal. Barregeu-ho tot afegint-hi l’ aigua. Formeu una bola, sense pastar-ho.

Deixeu-la reposar una mitja hora.

Poseu la bola en una taula enfarinada i aplaneu-la amb un corró uns 4 mm. Feu-hi unes quantes punxades amb una forquilla. Esbandiu els mirtils, poseu-los en un plat i empolseu-los amb sucre.

En un motlle rodó de 28 cm untat amb mantega i empolsat amb farina, aboqueu-hi aquesta composició; adorneu-ho amb els mirtils i fiqueu-lo al forn a temperatura alta, prèviament engegat (220º) durant 30 o 40 minuts. Ja cuit desemmotlleu-ho en calent i deixeu-lo reposar sobre una reixeta.

Notes

Aquest pastís es pot decorar amb floretes, sanefes, etc. de nata muntada.

Podeu substituir els mirtils pel gerds per una altra fruita roja, com groselles,gerds, mores etc. Al mercat es troben congelats, i són molt útils per utilitzar en pastisseria.Als supermercats es troba també pasta brisa bo i llesta, fresca o congelada.

Respon a Joana Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!