Unlector/a em va demanar si podia parlar d’ aquest deliciós plat egipci: heus aqui la meva vivència i la recepta casolana
DUKKAH (BARREJA PER SUCAR PA)
Vaig conèixer l Omar al Museu del Caire, on hi feia de vigilant. En comentar-li el motiu del meu viatge a Egipte, que era un millor coneixement de la seva cuina i la recerca de receptes, es va entusiasmar, tot dient que, justament, la seva mare era una gran cuinera. Em va convidar, en un llarg camí amb més de 15 estacions de metro, a prop de Gizeh, però el viatge va valer la pena. La mare, en efecte, em va obsequiar amb plats delicioses que encara guardo en la meva memòria palatal- com la dukkah- ,i també, és clar, la seva amistat. La Farida- que era el nom de la mare- em va ensenyar un gros morter que li servia, a vegades per preparar aquesta exquisida barreja d’ espècies…tot i que, també, disposava d’ un flamant minipimer!.
La dukkha (transcrit també dokkah, düka, etc.) és una de les menges més originals que he vist mai, ja que és una barreja seca però que, en remullar un mos de pa o una llesca amb oli, hi queda impregnat. Hi ha qui ho fa servir per tirar-ne a les amanides, verdures, etc, a les quals els dóna un gust fantàstic. Jo també hi faig unes patates delicioses.
Ingredients
1 mesura de granes de celiandre
1 mesura de cacauets
½ mesura de cigrons picats (cigrons especials que es venen a les botigues orientals)
½ mesura de sèsam
1 culleradeta de menta seca (la d’ Egipte és extremament aromàtica)
Sal (una culleradeta, aproximadament)
Elaboració
Torreu les llavors de coriandre, els cigrons, i el sèsam (ho podeu fer al forn, durant uns 15 minuts, i fins que veieu que tot sigui torrat, però no cremat).
Poseu tots els ingredients el túrmix i guardeu-ho en un pot.
Notes
Per degustar la dukkha, s’ agafa un tros de pa (a Egipte de l´anomenat eesh baladi), pot ser pita, coca de pa, pa de pagès, xapata, etc., se suca amb oli d’ oliva i després es passa per al barreja. Es menja com a entrant. Jo també n faig petites llesques de pa o canapès, on hi tiro una mica de la barreja i ho rego amb oli d’ oliva. El baladi- que hi ha fleques d’ aquí que elaboren sota el nom de “pa àrab”- és una coca de pa rodona, d’ 1 a 2 cm de gruix i uns 10/25 cm de diàmetre; n’ hi ha de tendre i de més reposat, ja que es guarda com el pa de pagès. Ara bé, el d’ Egipte té un gust i un perfum inconfusibles, tot i que només es fa amb farina de blat, aigua i llevat. Això sí, es deixa fermentar tot el temps necessari i es cou en uns forns tradicionals a base de llenya.
Variants: a part de canviar les proporcions dels ingredients a gust de cadascú), s’ hi pot afegir avellanes, nous, comí, pebre negre, llavors de fonoll, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, la lectora dukkoaddicta era jo. Com que sóc impacient de mena, no me’n vaig poder estar de fer-ne la meva pròpia versió, tot i que la teva té una autenticitat que òbviament a mi em manca. En quant pugui provaré això dels cigrons secs. Gràcies mil per la recepta i el record (cada cop tinc més ganes d’anar a Egipte)!
Bones, em dic Jenine, i soc una de les organitzadores de la Fira internacional de Bruixeria de Sant Joan les Fonts. Aquest any, va dedicada a Egipte i el dissabte a la nit organitzem un sopar espectacle on el menú ha d’anar relacionat amb el país, seria possible obtenir receptes de cuina tradicionals d’Egipte?