BONA VIDA

LA CUINA CATALANA, UN PATRIMONI CULTURAL PER AL MÓN

Fa anys que estic parlant de la cuina catalana com un patrimoni  cultural, amb sòlides i fortes arrels històriques.  De fet, he fet diverses conferències- a Artà (Campus Internacional de la Llengua Catalan), Mallorca, en diverses ciutats catalanes valencianes, de la Catalunya Nord, de França,amb aquest títol.

La prestigiosa revista britànica Restaurant Magazine, en la seva guia dels millors 50 restaurants del món (2006) votada per no menys de 560 crítics gastronòmics i professionals del ram, va proclamar que el primer cuiner  i restaurant del món  és Ferran Adrià i el Bulli, cosa que, altrament, ja havien proclamat guies i mitjans especialitzats anteriors, de França als Estats Units. Però, a  més, en aquesta reduïda i selecta relació, hi ha altres cuiners i restaurants catalans, com són Santi Santamaria de Can Fabes i Joan Roca del Celler de Can Roca- que per a molts, ja és també el primer cuiner del món, si oficialment el segon altres guies n’ hi inclouen d’ altres, entre ells Carme Ruscalleda, del Sant Pol, “gran dama de la cuina”, l´única cuinera amb 6 estrelles Michelin repratides entre Catalunya i el Japó.

Ara bé: només una ínfima minoria sap que aquests cuiners formen part d’ una cultura i una llengua anomenada catalana i, de fet- començant per Espanya, de forma interessada- i poc democràtica- se’ls fa passar per espanyols, com si un escocès fos anglès.

A més, la cuina d’ avantguarda, per la seva pròpia naturalesa, és fungible, subjecta a les modes, capriciosa, internacional i, sovint, sense arrels nacionals. Per definició és cosmpolita, i les nacions sense sense estat o, pitjor, que tenen dos estats en contra, se’ls fa molt difícil poder-la projectar amb una perspectiva nacional correcta.

Per tant, al demanda de la cuina catalana com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s’ ha de centrar bàsicament en la cuina tradicional, en aquell model culinari que ens diferencia d’ altres, com l´espanyol, el francès o l´italià.

La cuina catalana  és, en efecte, un model ben diferencia de la cuina dels veïns. Té la seva pròpia història- de fet, és la cuina documentada més antiga d’ Europa.Com ho he exposat del dret i del revés en el gran corpus de la nostra cuina- els 9 volums de “La cuina catalana”, i en altres llibres i publicacions-, entre ells una enciclopèdia de pròxima publicació a cura d’ Enciclopèdia Catalana sobre  el patrimoni cultural català, amb el volum de la gastronomia a cura d’ un servidor-, és una cuina amb una gramàtica pròpia, plenament diferenciable d’ altres cuines. I que posseix unes característiques de tècniques culinàries, bases i salses per cuinar molt característiques- sofregit, picada, romesco, allioli, samfaina…- i  gustos particulars- com l´estil “mar i muntanya”, veritablement únic a Europa, o els curiosos dolç-salats (botifarra dolça, pomes farcides amb carn)- i primeres matèries variades , productes- especialment els embotits- i vins variades i d’ una gran qualitat . La cuina catalana, pot, ser, veritablement un patrimoni Cultural de la Humanitat.

Ara esperem que Espanya, que ja he dit que es vol projectar sense tenir en compte Catalunya, no hi posi més pals a les rodes dels que ja hi està posant.