GAMBES BULLIDES, ENTRE L’ AMOR I LA MORT
Les gambes, a Egipte- però també a Catalunya- constitueixen un aliment que es consumeix des de fa relativament poc. Totes les seves receptes solen ser modernes i relativament senzilles i, naturalment, festives.
A Alexandria- ciutat on es parlava àrab, grec, italià, “ladí” o judeo-espanyol (en aquest cas, però, la religió no els permet menjar gambes, ni la resta de marisc)- i francès, llengua en la que fou educat, amb Kavafis, un dels alexandrites més universals, el cantant greco-xipriota i alexandrí GEORGES MOUSTAKI, aquest “metec” mediterrani que enamora les nostres oïdes amb la seva veu i les seves cançons. A l´Edat Mitjana, a Catalunya, hi havia una intensa relació amb Alexandria. Per exemple els preuadíssims confits de gingebre, que els reis utilitzaven en la seva coronació i dels qual Tirant el Blanc n´era golós, eren anomenats “alexandrins, i d’ aquella ciutat va venir la preciosa canya dolça que es cultivava a Gandia i a Mallorca (canya de sucre).
Vaig conèixer Georges Moustaki París als anys 80 i després ens vàrem retrobar, amb en Tero i la Marina Rossell a l’ Escala, i sempre que hem coincidit ha demostrat la seva bonhomia i amistat, amb qui hom pot parlar de tot…fins i tot de cuina i de les gambes de la seva ciutat. A la seva Alexandria natal, tan grega, però tan egípcia- no oblidem que Cleòpatra, que era grega, es va convertir en gelosa defensora de la independència del país, enfront dels romans, els rastres culinaris del món hel.lènic, base de la nostra cultura, són evidents. Ho veiem de diversos plats i dolços: per exemple, en els lokmet (bunyols; del grec lokumades) que perfumen els carrers quan es fregeixen.
També és probable que l’ origen d’algunes d’aquestes receptes- com altres de peix o marisc-siguin d’ influx italià (així m’ ho varen dir també a Tunísia). Concretament, en totes les variants de l’ àrab magribí o egipci, el nom de les gambes i llagostins sol ser d’ origen italià: gembri (Tunísia) i gambary o gambari (Egipte). Si ho voleu dir en àrab egipci, s’ en diuen Gambary masluk.
Moustaki ens evoca, en una emotiva cançó-, que , quan la vaig sentir per primer cop, en aquell Olympia ple a vessar, exiliat a París, em va corprendre, el pescador ( Le pêcheur), com a metàfora de l’ amor i de la solitud:
Pêcheur, pêcheur, pêcheur d’amour
Pêcheur, pêcheur à la tombée du jour
Tout seul, tout seul sur un bateau de bois
Tout seul, tout seul je suis seul avec moi
Dans mes filets ce sont des diamants
Ce sont les larmes de l’océan
Mais au matin elles s’évaporent
Le coeur léger je rentre au port
Lorsque la mort viendra me chercher
Qu’elle me brise contre un rocher
De mes filets qu’elle fasse un linceul
J’y dormirai tout seul
Hi prefigura, aquest solitari pescador d’ amor, que a la seva xarxa hi té diamants, que són les llàgrimes de l oceà, d’ una forma corprenedora, la seva mort: “Pescador d’ amor….tot sol en una barca de fusta…Quan la mort em vindrà a cercar/que em trenqui contra una roca/ de la meva xarxa que faci un sudari/ i hi dormiré tot sol”.
Justament, les gambes d’ Alexandria són molt famoses pel seu sabor i la seva grandària. Els romans ja les apreciaven: el patrici i gurmet Apici, autor de “De re coquinaria” (12 llibres de cuina que ens permeten conèixer de primera mà la cuina romana), va fletar expressament un vaixell per anar a cercar gambes a les costes líbies (que incloïn les aigües d’ Egipte), i en va quedar decepcionat- potser havia tastat les de Palamós o Dénia!-, i es va suïcidar…no sabem si ben bé per aquest fet o en comprovar que s’ havia arruïnat i ja no li quedaven diners per organitzar els magnífics convits que feia a casa seva…
Ingredients
1 kg de gambes
3 cebes
2 llimones
sal
pebre
1 culleradeta de comí
Elaboració
Podeu seguir dos procediments:
1)feu bullir les gambes amb poca aigua, sal i talls de llimona
2)renteu les gambes sota l’aixeta. Poseu una cassola al foc, millor de fons gruixut, amb les gambes, les cebes pelades i tallades a llunes, les llimones rentades i tallades a rodelles fines o a quarts, sal, pebre i comí, sense aigua i feu-ho coure uns 10 minuts (si són petites, la meitat de temps) a foc baix , tot sacsejant-les de tant en tant.
Aquest darrer procediment està a mig camí entre el bullit, la cocció al vapor i l’estofat.
Notes
Si teniu paciència, podeu netejar les gambes del budell negre que hi ha a l’interior.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Margahayuland Infoneosia
Gràcies pel magisteri sempre és un plaer eslcoltar-vos i llegir el que aneu escrivint.
M’ha agradat l’entrevista que us han fet ara fa una estona. Hem gaudit. Pensava que us trobaria, estava allà:)) amb el llibre de la cuina dels pescadors de la Costa Brava!!
Salutacions i fins ben aviat!!
fina
PD: en el meu últim post també estava present Georges Moustaki:
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/05/i-iii-viatge-franca-orange-chateneuf-de.html
Acabo de veure la bona noticia que heu vingut al facebook!!
Moltes gràcies. Fa poc que tinc el fb, 2 mesos, (facebook). Em varen dir que millor fes pàgina per tractar-se d’un blog, ara, cal que em faci la biografia per poder gestionar-lo millor.
En quan ho faci podré dir això de m’agrada, ara tan sols puc compartir.
Gràcies de nou i fins ben aviat,
Salutacions cordials,