BONA VIDA

Jaume Fàbrega

23 de maig de 2013
3 comentaris

GERORGES MOUSTAKI, UN TROS DE MEDITERRÀNIA

MOUSTAKI CONEIXIA BÉ CATALUNYA, ON SOVINT HI HAVIA ACTUAT; HI TENIA GRASN AMICS, COM EN TERO O LA MARINA ROSSELL

GAMBES BULLIDES, ENTRE L’ AMOR I LA MORT

Les gambes, a Egipte- però també a Catalunya- constitueixen un aliment que es consumeix des de fa relativament poc. Totes les seves receptes solen ser modernes i relativament senzilles i, naturalment, festives.

A Alexandria- ciutat on es parlava àrab, grec, italià, “ladí” o judeo-espanyol (en aquest cas, però, la religió no els permet menjar gambes, ni la resta de marisc)- i francès, llengua en la que fou educat, amb Kavafis, un dels alexandrites més universals, el cantant greco-xipriota i alexandrí GEORGES MOUSTAKI, aquest “metec” mediterrani que enamora les nostres oïdes amb la seva veu i les seves cançons.  A l´Edat Mitjana, a Catalunya, hi havia una intensa relació amb Alexandria. Per exemple els preuadíssims confits de gingebre, que els reis utilitzaven en la seva coronació i dels qual Tirant el Blanc n´era golós, eren anomenats “alexandrins, i d’ aquella ciutat va venir la preciosa canya dolça que es cultivava a Gandia i a Mallorca (canya de sucre).

Vaig conèixer  Georges Moustaki París als anys 80 i després ens vàrem retrobar, amb en Tero i la Marina Rossell a l’ Escala, i sempre que hem coincidit ha demostrat la seva bonhomia i amistat, amb qui hom pot parlar de tot…fins i tot de cuina i de les gambes de la seva ciutat. A la seva Alexandria natal, tan grega, però tan egípcia- no oblidem que Cleòpatra, que era grega, es va convertir en gelosa defensora de la independència del país, enfront dels romans, els rastres culinaris del món hel.lènic, base de la nostra cultura, són evidents. Ho veiem de diversos plats i dolços: per exemple, en els lokmet (bunyols; del grec lokumades) que perfumen els carrers quan es fregeixen.

També és probable que l’ origen d’algunes d’aquestes receptes- com altres de peix o marisc-siguin d’ influx italià (així m’ ho varen dir també a Tunísia). Concretament, en totes les variants de l’ àrab magribí o egipci, el nom de les gambes i llagostins sol ser d’ origen italià: gembri (Tunísia) i gambary o gambari (Egipte). Si ho voleu dir en àrab egipci, s’ en diuen Gambary masluk.

Moustaki ens evoca, en una emotiva cançó-, que , quan la vaig sentir per primer cop, en aquell Olympia ple a vessar, exiliat a París, em va corprendre, el pescador ( Le pêcheur), com a metàfora de l’ amor i de la solitud:

 

Pêcheur, pêcheur, pêcheur d’amour

Pêcheur, pêcheur à la tombée du jour

Tout seul, tout seul sur un bateau de bois

Tout seul, tout seul je suis seul avec moi

 

Dans mes filets ce sont des diamants

Ce sont les larmes de l’océan

Mais au matin elles s’évaporent

Le coeur léger je rentre au port

 

 

Lorsque la mort viendra me chercher

Qu’elle me brise contre un rocher

De mes filets qu’elle fasse un linceul

J’y dormirai tout seul

 

Hi  prefigura, aquest solitari pescador d’ amor, que a la seva xarxa hi té  diamants, que són les llàgrimes de l oceà, d’ una forma corprenedora, la seva mort: “Pescador d’ amor….tot sol en una barca de fusta…Quan la mort em vindrà a cercar/que em trenqui contra una roca/ de la meva xarxa que faci un sudari/ i hi dormiré tot sol”.

Justament, les gambes d’ Alexandria són molt famoses pel seu sabor i la seva grandària. Els romans ja les apreciaven: el patrici i gurmet Apici, autor de “De re coquinaria” (12 llibres de cuina que ens permeten conèixer de primera mà la cuina romana), va fletar expressament un vaixell per anar a cercar gambes a les costes líbies (que incloïn les aigües d’ Egipte), i en va quedar decepcionat- potser havia tastat les de Palamós o Dénia!-, i es va suïcidar…no sabem si ben bé per aquest fet  o en comprovar que s’ havia arruïnat i ja no li quedaven diners per organitzar els magnífics convits que feia a casa seva…

Ingredients

1 kg de gambes

3 cebes

2 llimones

sal

pebre

1 culleradeta de comí

Elaboració

Podeu seguir dos procediments:

1)feu bullir les gambes amb poca aigua, sal i talls de llimona

2)renteu les gambes sota l’aixeta. Poseu una cassola al foc, millor de fons gruixut, amb les gambes, les cebes pelades i tallades a llunes, les llimones rentades i tallades a rodelles fines o a quarts, sal, pebre i comí, sense aigua i feu-ho coure uns 10 minuts (si són petites, la meitat de temps) a foc baix , tot sacsejant-les de tant en tant.

Aquest darrer procediment està a mig camí entre el bullit, la cocció al vapor i l’estofat.

Notes

Si teniu paciència, podeu netejar les gambes del budell negre que hi ha a l’interior.

  1. Bona nit, professor Jaume Fàbrega, 
    Gràcies pel magisteri sempre és un plaer eslcoltar-vos i llegir el que aneu escrivint.
    M’ha agradat l’entrevista que us han fet ara fa una estona. Hem gaudit. Pensava que us trobaria, estava allà:))   amb el llibre de la cuina dels pescadors de la Costa Brava!!
    Salutacions i fins ben aviat!! 

    fina

    PD: en el meu últim post també estava present Georges Moustaki:
     http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/05/i-iii-viatge-franca-orange-chateneuf-de.html  

  2. Bona nit, Jaume,
    Acabo de veure la bona noticia que heu vingut al facebook!! 
    Moltes gràcies. Fa poc que tinc el fb, 2 mesos, (facebook). Em varen dir que millor fes pàgina per tractar-se d’un blog, ara, cal que em faci la biografia per poder gestionar-lo millor.
    En quan ho faci podré dir això de m’agrada, ara tan sols puc compartir. 
    Gràcies de nou i fins ben aviat,
    Salutacions cordials,  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!