Difondre la gastronomia catalana al món és una tasca feixuga: entre altres coses perque Catalunya no és present al mapa, és un país, virtual, inexistent…i convèncer que no és Espanya, o que no és el mateix, prta cansats esforços que sovint no porten a res…
Ni Escòcia, ni el País de Gal.les, ni Flandes, ni el Quebec, ni la Suïssa romanda, ni el Tirol del Sud no tenen aquest problema. Són pïsos respectats pels seus estats, o que els deixen ser presents al món, i que poden posar a l´etiqueta desl sesu producte “Produce of Scotlnad”, etc. Al món, no hi ha productes catalans, nomes espanyols (i algun de francès)!.
Per el que cansa més és haver de supotar aquest enzes que retreuen la barreja de “política i gastronomia”: la polític,a el naciconalisme, són previs, i no pas ben bé per culpa dels catalans, valencina o baears. I això tabé pel que afecta a al unitat cultural dels països de parla catalana. Cansa, esgota, haver d’ explicar coses evidents, i haver de suprotar els arguments de la ignorància- o de la mala fe-, precisament d’ aqueslls que es diuen “no nacionalistes”, “cosmopolites”,e tc.
I amb tot, em complau moltissim insitir-hi!. la cuian catalanan ha de ser presnet al món com a tal, com fetn de “ammporrera” (com s´escau amb la cuina d’ autor) de al “cocina española”. Odien la nostra llengua i cultura, i en volen els cuiners!. OP una cosa o l’ altra.
Si voleu veure la cuina catalana des d’ una altra perspectiva- o d’ altres llocs, però amb perspectiva cataana,- podeu seguir també el meu blog internacional Gastronomia Catalana, amb receptes sovint aportades pels seguidors i amics:
http://jaumefabrega.blogspot.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies, Jaume, per la saviesa que destil·la aquest bloc teu. Respecte al darrer post, subscric totalment el que dius. Des d’ací, a València, fins a la Cerdanya francesa, hi ha un seguit de receptes que s’assemblen com cosins germans. I el mateix es podria dir de diverses manifestacions culturals (la Moixeranga d’Algemesí i els castells, les falles o fogueres…). És clar que, a molta gent (“cosmopolites” que només parlen una llengua, en molts casos), els interessa l’homogeneïtzació de la cultura, pas previ a la dissolució.
Fa poc temps que segueixo aquest blog, especialment per la meva afició a la cuina. Ara mateix estic dubtant si amb l’excusa de la gastronomía es tracta d’un blog de política subliminal ó d’un blog a on la cuina ha esgotat els seus arguments. Agrairé a l’autor em pugui dir qué haig de creura,..grácies.