Hi ha "odi a la gastronomia", però també segurament massa "amor" i esnobisme.
"Gastrofòbia":aquesta paraula no la trobareu al diccionari.La proposo per definir una actitud de poca amistat envers les coses del menjar i el beure. O, per extensió, les actituds de poc rigor en l’ enfrontament d’ aquests temes relacionats amb la cultura del gust, a cura dels propis professionals (restauradors,"crítics gastronòmics"…).
Són gastrofòbiques la major part d’actituds que se sustenten en una mena de religió del menjar, i que es basen en una segregar certs tabús alimentaris, sovint extravagants o no contrastats: el règim del Dr. tal i qual, certes excrecències vegetarianes i macrobiòtiques, i fins geogràfico-salutíferes ("dieta mediterrània").Dit sigui això amb tot el respecte a les alternatives que, realment, procuren la nostra salut i el nostre benestar.I dit això, també, amb un ple respecte al vegetarianisme, una possibilitat més de l’ alimentació humana, i en amplies zones del món, una estricta necessitat.Ara, bé: els règims i vegetarianismes "de disseny", sovint amb clars interessos comercials,només mereixen ser ignorats.Aquests diversos règims (fins i tot contradictoris entre l’ un i l’ altre) s’ assemblen d’ allò més a
la religions. Tornen a establir els tabús i dejunis, l’ angoixa i l’ autoculpa, sense uns principis racionals realment contrastats. Però també, com les religions i sectes, tenen, alhora, els seus gurús i els seus seguidors apassionats.Es com si els occidentals, que ham passat fams endèmiques durant segles, un cop saturada la seva gana, es culpabilitzin volent recuperar de nou la dimensió perduda.Tot això ho saben els creatius publicitaris, que segreguen una publicitat alimentària basada en "mites"
com la el poder alimentós, la línia, la salut…, segons les modes.Es un tòpic afirmar que la gent amiga de la bona taula són alegres, oberts i tolerants i que, fins i tot, les persones obeses són més afables que les molt primes.
Sense fer demagògia, cal recordar que Hitler era vegetarià, que Fidel Castro odia la cuina tradicional (fins al punt que ha fet tots els esforços per eliminar-la del seu país), seguint, en això, les passes de Stalin, i que dictadors com Franco o Mussolini estaven ben preocupats pels seus quilos de més, tan poc marcials, i que també tendien al vegeterianisme. Per això els futuristes italians varen dissenyar una dieta adequada a la suposada pèrdua de quilos, sense pasta.Una autèntica bajanada.
Durant
la Revolució Cultural xinesa la gastronomia va ser declarada enemiga del poble, i Confuci- que tant s’ hi interessava, d’ acord amb la tradició cultural d’aquell país-, considerat persona no grata. Afortunadament, la potència de la cuina xinesa s’ ha sobreposat als seus enterradors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I no deixa res