BONA VIDA

Jaume Fàbrega

24 de maig de 2012
16 comentaris

GASPATXO I CASPA

Llibre de cuina prescindibles

GASPATXO I CASPA FRANCESA

Ingredients (8 persones):700 g de tomàquets vermells,1 pot petit de concentrat de tomàquet, 1 pebrot verd, i pebrot vermell, 1 cogombre, 4 llesques de pa sec, 4 grans d’ all, 2 cebes, 2 branques d’ api, 5 cullerades d’ oli ‘d oliva, 2 cullerades de vinagre, sal, pebre. La bonne cuisine française, 2001 (imprès a Itàlia).Aquesta recepta, que els francesos escriuen “gaspacho” (igual que escriuen “garbansos”) demostra la seva fama del fet que aparegui en un llibre titulat La bonne cuisine française, cosa que indica l’ amplitud de mires de certs autors o editors.

I, sobretot, de certs cuiners- autors, que tiren pel dret, sense documentar les receptes que publiquen (a Catalunya, per cert, en tenim un munt d’ exemples d’ això).A part d’ aquesta curiositat, el més sorprenent és la recepta, tant per la presència de dos ingredients insòlits- l’ api i el doble concentrat de tomàquet- com per l’ execució, la presentació i el seu resultat visual. L’ execució: es diu que el dia abans s’ han de tallar les verdures (sic); un cop reunides, a daus, en un bol, amb trossos de pa i l amaniment, s’ha de deixar reposar durant 24 hores més!. Res de morter ni de minipímer, ni de verdures fresques. El resultat és indescriptiblement horrorós, tant per la tècnica, la maceració desconsiderada com per la presència de l’ api i del doble concentrat de tomàquet.

Segons el Larousse Gastronomique,(l’ enciclopèdia de referència dels gurmets) el “GASPACHO” (sic) és un “potatge espanyol a base de cogombre,de tomàquet, de ceba i de molla de pa amanit amb oli d’ oliva i all, que hom menja fred”. Ens n’ explica, a continuació, variants- que assegura típiques d’ Andalusia- altament surrealistes- amb brou de vedella, ametlles, nata, farina de blat de moro, maonesa-,etc. Cita, finalment Marta Brunet, autora xilena d’ origen català, que parla d’ una curiosa recepta de gaspatxo, típicament espanyola, cuita al sol.

Finalment, hi ha els gaspatxos valencians, ben diferents i similars als de la Mancha  i els gaspachos portuguesos, que també participen d’ aquest model: plats de carn, com conill, amb salsa al qual s’ hi afegeix una coca de pa sense llevar. La raó del nom, en les tres llengües, és  un mot mossàrab relacionat amb tros de pa (Coromines)- que ha donat “caspa”.

El tema de fons, és clar, no és pas aquesta anècdota, sinó que la major part de llibre de cuina  estan escrits amb els peus, i nomé se’n busca la pura comercialitat. A Catalunya aquest corrent ja és majoritari, amb els llibres de certes àvies o de cuiners que no saben ni explicar la recepta ni situar-la.

  1. Digui noms, senyor Fàbrega, digui noms, que després me’n vaig a qualsevol gran superfície i acabo comprant un d’aquests llibres horrorosos convençut que m’he comprat l’Artusi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!