LA MEVA GARRIGUELLA
Un servidor és de Vilavenut, un petit poble del Pla de l’ Estany que ni és municipi (pertany a Fontcoberta). El poble pròxim, a uns pocs quilòmetres és Parets d’ Empordà. Per tant tot i que Josep Pla anomenava Terraprim de l’ Empordà la nostra comarca, on, però, distingíem perfectament que no érem d’ aquesta comarca. La meva àvia, per exemple, citava les dones de l’ Empordà com a “arriades” (decidides), per tant no es considerava empordanesa. I al meu poble corren contalles sobre el descreguts que eren els empordanesos en relació a la Setmana Santa i ho explicàvem amb ironia i una secreta admiració. Per cert, també fèiem brunyols i els mateixos embotits que a l’ Empordà- botifarra negra i blanca, peltrucs, botifarra de perol, botifarra picant o vermella (de sal i pebre), fuets, llonganisses, lloms etc. Aquesta comarca exercia sobre nosaltres una gran fascinació: hi teníem parents, en rebíem notícies directes i comentaris, etc.
A més a la meva casa pairal teníem relacions amb algun poble, ja que fèiem vi i anàvem a comprar-hi el raïm, com ara Pau i també ens hi relacionàvem per l’ oli, ja que teníem un trull.
Més endavant, al llarg de la meva activitat professional, he estat a quasi tots els pobles de l’ Empordà sigui per activitats relacionades amb l’ art o d’ altres amb la gastronomia. De Colera o Llançà a Lladó o Vilajuïga, de Castelló d’ Empúries a Cadaqués, de Lladó/Lledó a l’ Escala, de Figueres a Peralada, de Roses a Camallera…
Però cap d’ aquests llocs es pot comparar amb Garriguella, que per a mi és “el poble”. Com aquests pobles de l’ Alt Empordà, força diferents dels del Pla de l’ Estany- més dispersos- Garriguella funciona com una ciutat en petit, i per això bull d’ activitat. A més hi tinc bons amics com en Guillem Plujà, a la casa del qual ens reuníem un grup d’ amics- entre ells el malaguanyat Carles Brosa- a celebrar l’ hospitalitat i els bons àpats, i a vegades els seus brunyols i la seva garnatxa. El seu carrer, presidit per l’ antic Colon a vegades semblava la rambla…Precisament del nostre grup en dèiem els “Engarnatxats”. També hi tinc bons amics artistes, com en Gispert. A casa seva, amb la gran amfitriona de la Carme, la seva dona, celebràvem àpats de Festa Major amb el famós “Relleno”. Citem també el periodista Josep Playà, expert en Dalí, i d’ altres artistes o professionals – també amics- com en Patxè o en Felez, Fernando San Martín Felez, (artista adscrit al moviment “pànic” amb l’ Arrabal) sobre tots els quals he escrit.
Però hi ha un altre motiu personal i imprescindible per anar a Garriguella, i es la seva Cooperativa Agrícola. Aquí m’ hi proveeixo de vins, vi ranci, garnatxa o vi de licor, vinagre, oli d’ oliva, entre altres delícies, i fins i tot sabó, i quan vull fer un regal a un amic que no és de l’ Empordà ja sé on anar.
Precisament en aquesta activa cooperativa hi vaig fer una conferència sobre vinagres i salses. Ja em perdonareu, però tinc mala memòria- o la tinc selectiva- i no recordo anys ni altres actes relacionats amb Garriguella. Però en aquest cas ens hi ajuda en Guillem Plujà, que va fer una crònica de l´acte a Girona Notícies el 29 /9/14: “La Cooperativa Agrícola Garriguella, en un dels seus actes culturals, ha presentat al Sr. Jaume Fàbrega, professor d’enogastronomia i escriptor de més de seixanta llibres de cuina, on ens ha explicat els secrets de les seves receptes de salses i vinagres entre tantes altres coses del món de la cuina.
En Jaume ha estat acompanyat per la sommelier de la Cooperativa Fina Juez que ens ha fet un tast de vins de la mateixa cooperativa de Garriguella.La presentació ha anat a càrrec de l’artista i medalla de la Generalitat per la defensa del peix de l’Alt Empordà i pintor del dic de Llançà, com a mural més gran del món i creador del Tramuntanart, el Sr. Carles Bros.” La publicació Fem Ruràlia també va ressenyar aquest acte, així com la presentació del meu llibre “La cuina de 1714” sobre la cuina del Barroc abans i després del Decret de Nova Planta.
Sense sortir del món del vi, sí que un any també vaig fer una xerrada al celler Trobat coincidint amb la Fira del brunyol i la garnatxa.
També he participat de l’ Arrossada de Carnaval, convidat per en Guillem. En una altra ocasió vam organitzar un viatge per a fruir dels decorats d’ una sèrie ambientada al s. XX, “Tierra de mujeres”, de Ramón Campos, amb Eva Longoria, Carmen Maura, etc. I, per acabar, vaig ser Jurat del Concurs de pastissos saludables amb bona companyia, tot i que vaig fer saber que de saludable,s si es mengen de gust i amb compte, ho són tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!