BONA VIDA

FESOLETS AMB BOTIFARRA DE PEROL

Si en el llenguatge dels vins parlem d’ acord genials, també ho podem aplicar a la cuina: heus qui l´acord genial entre dos productes els fesolets i la botifarra de perol. Si fos un plat francès, o italià, sens dubte, seria conegut a tot el món. Actualment, de forma lamentable, el seu coneixement no de passa les comarques gironines. El Corpus de la Cuina Catalana ni s’ ha assabentat de la seva existència: això passa quan es fan llibre des d’ un despatx, sense trepitjar el territori.

Ja els romans coneixien alguna mena de mongetes (Dolichos). És el que anomenem, segons la contrada, fesolet, fesolí, monget, banyolí, caragirat, guixó (Menorca), escurça-tites, sabateta de puta, fesol de l´ull negre (o de l´ull ros, encara més apreciat),  o simplement, fesol. Però no s’ ha de confondre amb les mongetes o fesols vinguts d’ Amèrica, entre ells el deliciós “fesol de Santa Pau”. Per a la major part dels barcelonins- i per a la major part de periodistes, que no coneixen prou bé la llengua catalana-, el mot fesos no els diu res, o l´assimilen amb algun producte exòtic (el fesol negre o “frijol” i, a tot estirar, amb les mongetes de Santa Pau-. De totes maneres, el terme fesol (o fesola) és un genèric ad mongeta en diverses zones, Empordà, Garrotxa Tarragona, País Valencià, etc.

Al País Valencià sen diu ”fesol de careta” o “de la careta”, i ”caretos” com a nom simpàtic. És típic de les comarques de la Ribera, la Marina Alta, la Costera i el poble d’ Oliva, a la Safor. Diu una tonada popular: “En este poble d’ Oliva/passen coses molt regrans/van per fesols de careta/i els ixen escolans”. També es diu “es miren com els fesols de careta”. Es combinen amb pebreres farcides (pebrots) i amb un Arròs al forn d’ estiu. A Mallorca el seu nom és “mongeta de careta”, i se’n fan bullits i “cuinats”.

Per cert que, el grup de hip hop Black Eyed Beans que  veiem com els periodistes no saben traduir, vol dir, justament, fesols de l´ull negre.

Els europeus els varen dur a Amèrica, on són apreciats al sud dels Estats Units, Cuba (on en fan bunyols), etc.

L´ull negre- si bé n’ hi ha una varietat de l´ull ros, per a alguns encara més fina- és el tret més característic d’ aquest fesol, que li dóna nom en moltes llengües: black eyed, en anglès, frijol de careta o de carilla, a Llatinoamèrica, melanophthalmos (que vol dir, justament, “ull negre”, a Grècia), i el mateix fenomen el trobem a Itàlia, França, Turquia, els països àrabs, etc.  Actualment d’ aquests fesolets (nom oficial català) s’ en mengen a les comarques de Girona i una mica  a les Balears i al País Valencià, si bé molt localment. El punt àlgid del seu consum es troba al Pla de l´Estany, on s’ anomenen mongets, com a l´Alt Empordà, mentre que a la Garrotxa són “banyolins”, i forment part dels menús del Grup Gastronòmic del Pla de l´Estany. També són consumits a Àfrica- per això els immigrants d’ aquella procedència , aquí, en compren de cuits-, a Grècia, Turquia i el Pròxim Orient. Són desconeguts en la gastronomia francesa , a Espanya i a Itàlia.

En canvi, són un aliment d’ ús corrent a Portugal on, als restaurants populars, sempre n’ hi sol haver un plat: per exemple en amanida- molt agradable-, amb tonyina de llauna. De fet, el delicat fust d’ aquest fesol no solament s’adiu simplement amb l’ amanit amb oli d’ oliva, o bé amb la cansalada, la botifarra de perol (combinacions excelses) o negra, sinó també amb el peix, tant fresc com, sobretot, salat, i així es menjava tradicionalment: amb arengades, amb anxoves de l´Escala, amb tonyina, amb sardines, amb tonyina, amb peix escabetxat- i l´afegit, sovint , d’ ous durs, a l´estil dels pescadors de la Costa Brava-. També s’ afegien als arrossos i fideus, o es mengen simplement bullits- sols o amb patata, bròquil, etc.-, tant secs o frescos o “de desgranar”.

Ingredients

4 botifarres de perol

oli

400 g de fesolets 

Elaboració

En una paella al foc amb una mica d’oli sofregiu-hi les botifarres  fins que quedin rosses, punxant-les abans, ja que es poden rebentar fàcilment; manteniu-hi a foc baix, uns 3 o 4 minuts. Les traieu de la paella i en el mateix oli hi fregiu els fesolets i hi feu donar uns tombs. Ho serviu tot junt.

Notes

Els fesolets necessiten menys temps que les mongetes o cigrons per ésser cuits. També els menjàvem “de desgranar”, o sigui, tendres, a la tardor. Es combinen amb patates o amb “bròquil” (coliflor). Actualment se’n troben d’ envasats i ja cuits.

S’hi pot posar només una o dues botifarra i “esparrecar-la”, barrejant-ho tot. La combinació és excepcionalment deliciosa.

El mateix plat es pot fer amb mongetes blanques o seques, bròquil, col, “trumfes” (patates) etc.