BONA VIDA

Les religionS, a la gàbia: qui vulgui mesquites, que se les pagui i que siguin legals i en llocs que no molestin: és el millor per a la convivència. De no fer cas als bisbes i al Sant Pare, ja se n’ encarreguen els  propis cristians….
AVÍS: això és un article d’ opinió

LES
RELIGIONS, A LA GÀBIA

Amb
ple respecte als creients de totes les religions, no podem obviar el fet que
totes, a part de les coses bones, tenen 
elements d’ intolerància, solen ser invasives i potencialment perilloses
per a la salut mental. Només cal escoltar les sagrades bajanades que diuen els
e-cristians o els bisbes espanyols!. I les de l´islam, tan perilloses en molts
casos fins i to tper a la integritat física de les persones. Les religions, per
tant, s’ haurien de tancar en una gàbia com una fera salvatge i, un cop
domesticades, tenir-les com a esplai íntim, no com a obscena manifestació
pública. La religió de cadascú ha d’ estar al cor (o a l´església, mesquita,
temple, etc.), i no a fora. I això pertoca especialment a dues religions
històricament- i també actualment- abassegadores i intolerants, com són el
cristianisme i l´islam (el judaisme, ben al contrari, no ha pretès mai cap
conversió).

M’afanayo
a dir, però, que no hem de confondre la cultura d’ origen religiós- cristiana,
islàmica, budista, sikh o baha’ì- i pràctica religiosa en un sentit estricte.
Així, les manifestacions aparentment “catòliques” de bona part del folklore
(processos, festes, representacions…), l´alimentació, antropònims i topònims
formen més part de la tradició que de la religió. I això ho hauríem d’ aplicar
a la resta de creences religioses.

Com
ha escrit Jordi Vilamitjana al
“Diari de Girona”,”la interferència permanent malaia (de gota malaia),
impertinent dels afers religiosos en la vida quotidiana, i a mes, pública,
resulta contraproduent i fins i tot antireligiosa. Predicar arreu que s’
esta`en pregària, fer manifestos de pràctica religiosa i demanar
col.lectivament drets laborals per motius religiosos és justament molt poc
religiós”. No es podia dir millor; assistim, en efecte, a l´obscè xantatge d’
un col.lectiu que barreja drets ciutadans (propis d’ una societat laica i
democràtica) amb privilegis religiosos excloents, escampat per terra, mai i
aire, amb l´ajut dels mitjans, les OBG o els sindicats- que, en canvi, no solen
moure ni un dit pels drets nacionals dels catalans-. Un cop superada la
curiositat inicial envers aquests pràctiques que haurien de ser privades, la
seva propagació desmesurada pot fer, certament, l´efecte contrari.ës pco
democratìc que la veu d’ alguns col.lectius d’ immigrants sigui a través d associacions
islàmiques, per exemple, i que inclouen reclamació de dets que en els països d’
origen, per a les altres religions són impossibles de complir. Pel que hauríem
de lluitar és pels drets d’ aquests practicants com a ciutadans- laborals, d’
habitatge, etc.-, i no per pràctiques propagandístiques d’ una religió que, de
moment, demostra (com el cristianisme militant) la seva incompatibilitat amb
els valors democràtics, d’ igualtat de drets dels sexes, els homosexuals, els
bevedors, etc. Com ha dit l´artista  Xicu 
Cabanyes al seu pregó de la Festa de la Diversitat de Banyoles, “les
religions potser no serien tan nefastes si la seva pràctica es fes en la
intimitat i dintre el cor de cada individu, sense interferir en la vida
pública”.No es pot dir millor. Les religions, doncs,a la gàbia, sigui del cor o
de la casa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!