CRESPÈRA
Era crespèra (la crespera,) és un mot aranès veí de crespèth, crespell, i, per tant, remet a l’occità crespèl i al francès crêpe, mena de coca molt plana, truita, etc,i, per extensió, bunyol (cresp ve del llatí crispus, “arrissat”, l’aspecte que pren la massa en fregir-se).N’ hi ha una versió dolça: són les cresperes o pastères que encara es fan a Gascunya per Carnestoltes , o per Pasqua i a la Vall d’ Aran per Tots Sants -segons el poble, anoments pastères, crespèths o pascajons. Els “pascaions” els retrobem al Pallars.
La crespa (o crespell) de la cuina occitana i catalana és compartit amb Itàlia (crespelli de Toscana), França (crêpes, crespes en francès antic) i altres cuines com l’ anglesa (cryspes o cryspels són noms que apareixen al receptari The forme of Cury, del segle XIV). Naturalment, tant “crespa” com “crespell” apareixen abundantment documentats en els nostres receptaris medievals: al Libre de Sent Soví, per exemple, s’ hi explica detalladament la recepta: es fregia amb llard i se servia amb sucre.
En la versió dolça, doncs,el crespell és parent de les bunyetes nordcatalanes i de les orelletes d’ arreu dels Països Catalans. Hi ha també creps dolços arreu d’ Occitània, incloent la Val d’ Aran,-i també als Països Catalans- amb sucre, poma,pasta de castanyes, melmelada, licors,mel,etc. La farina sol ser de blat, però també es pot fer servir el fajol i el blat de moro.A Catalunya, els crespells encara es fan a la Garrotxa, Priorat, Ribagorça, etc., dolços o salats; també a Menorca,a si bé en aquesta illa designen una mena de pasta arrissada i farcida amb confitura.
Les crespères salades de la Val d’ Aran equivalen, en certa manera, a les “truites de farina ” o “amb trampa”, a les quals s’hi sol afegir cansalada, botifarra, etc.
El crespèl, i per tant la crespèra, és una mena de truita de farina amb cansalada. Amb l’ afegit de patates o trumfes tenim la truhada, de fet un sinònim de crespera. Truhada ve del mot aranès truha, trumfa o patata. A la resta d’ Occitània s’ elaboren, també, crespes farcits salats: amb carn capolada, formatge i, fins i tot, musclos.
Ingredients
1 llenca de cansalada
oli o llard
aigua
llet
farina (uns 80 g, aproximadmaent)
sal
1/4 d e kg de patates (aproximadament)
Elaboració
Poseu una mica de llard o oli en una paella i feu-si sofregir la cansalada a talls, tot seguit hi tireu les patates, pelades i tallades a rodanxes ben fines, o com si fossin per truita. Les feu enrossir una mica i hi tireu una barreja mes o menys líquida feta amb la llet, l’ aigua, la farina i un pols de sal. Ho deixeu quallar i enrossir d’un costat i ho gireu, enrossint-ho de l’ altre, com si fos una truita.
Notes
També es fa servir farina de blat de moro (maizena) en comptes de farina de blat, ja que queda més fi. Si es vol més lleuger, en comptes de barrejar-la amb llet, només s’ hi posa aigua.
Els gascons diuen, i escriuen en grafia francesitzada, “Qu’ey eslat coum û crespèt”, “és inflat com un crespell”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!