ENSALADA RUSSA I LES SEVES VARIANTS
Aquest plat d’origen aristocràtic té els seus orígens a la Rússia del segle XIX. Després de la revolució soviètica va abandonar els palaus i les cases dels rics per passar a ser un dels plats de sustentació de la nova classe proletària; la seva importància alimentària va ser tal que s’utilitzava per calcular la pujada de l’índex de preus de consum. Ben ràpidament va arribar al nostre territori amb la intenció de quedar-s’hi, i tot i que amb la dictadura es va intentar canviar-li el nom, la famosa ensalada ha seguit sent russa fins avui.Els fexistes espanyols, com és sabut, li van posar “Ensalada nacional”. L’origen d’aquesta ensalada rau en una recepta feta l’any 1860 per Lucien Olivier, xef francès del cèlebre restaurant “L’Ermitage” de Moscou. Per aquesta raó en alguns països es coneix com a ensalada Olivier: tots els països de l’ àrea soviética, Iran, etc. Es va estendre a França a principis del segle XX per l’ arribada d’aristòcrates russos exiliats arran de la revluxió del 1917. Sembla que es va introduir a Espanya a través de la cuina francesa, encara que no n’hi hagi constància històrica. De fet , es fa a tot l’ estat espanyol, però no a Portugal. I tal com la fem aquí no solamente és diferents de l´amanida russa tradcional, dsinó també de la versió francesa, anomenaa Macedonies de légumes. Posteriorment l’ensalada russa es va estendre a alguns països de l’Amèrica del Sud i Central, com l’Argentina, el Perú i la República Dominicana.
És a la cuina espanyola, on va adquirir l’original nom d’ensaladilla rusa. No es coneix bé l’origen de l’apel·lació “ensaladilla”; potser es deu al fet que els ingredients venen tallats molt petits o al fet que normalment l’ensalada russa se serveix en racions petites. És un plat molt ibèric, popular com a tapa als bars
Nosaltres coneixem la típica ensalada russa a base de verdures tallades petites i cobertes d’una bona quantitat de maonesa, però arreu del món aquesta amanida ha anat experimentant certs canvis que l’han adaptat a la gastronomia dels nous països d’acollida.
Si viatgeu a Rússia o altres països de l’ àrea, no la trobareu es diu Salade Oliver, i la va crear un cuiner francès de la cort dels Tsars. Els totalitaris comunistes, així com els feixistes espanyols, li van canviar el nom. A Rússia, popu8larment, se’n sol dir Amanida francesa.
Sovietski Olivier
El nom que li va posar el partic comunista soviètic. És una simplificació de la Salade Oliver original, que tenia ingredients més rics.
Ingredients
2 pomes Royal Gala
3 ous durs
300 g de mortadel·la fumada
2 patates cuites
2 pastanagues bullides
4 o 5 cogombrets envinagrats
150 g pèsols cuits
Per a la salsa: 100 g de nata agra, 100 g de maonesa i sal
Elaboració
Talleu tots els ingredients ben petits, de la mida dels pèsols. És important que no els talleu ni gaire grossos, ni gaire petits; han de tenir la mida perfecta per tal que es barregin a la boca en cada cullerada.
Ajunteu la nata amb la maionesa fins que quedi una barreja homogènia. Aleshores, afegiu-hi totes les verdures tallades i incorporeu-ho a la salsa fins que quedi tot ben barrejat. I ja està llesta.
Notes
Hi ha qui hi afegeix remolatxa (bleda-rave) bullida
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!