BONA VIDA

Jaume Fàbrega

15 de febrer de 2007
0 comentaris

Els sefardites no són catalans: els jueus catalans parlaven catal`là

Des de la "Red de Juderías de España" es manipula el passat jueu  dels Països Catalans 

L’alimentació és una part important de la cultura, com han posat de manifest els antropòlegs,els historiadors i altres recercadors, en el cas del món jueu, aquella esdevé un fet de capital importància. La religió, en efecte- com han posat de manifest antropòlegs com Marvin Harris i altres- té un paper primigeni, fonamental, en la definició dels comportaments alimentaris.Si els catalans, juntament amb la resta de llatins, mengem bacallà- un producte llunyà, nòrdic-, és per un principi religiós (la Quaresma). Per conèixer les nostres pròpies arrels, cal conèixer , doncs, el llegat jueu. De primer, perquè som fills de l’anomenada civilització judeo-cristiana,i segonament, pel propi heretatge històric que ens hagin pogut deixar les comunitats hebrees establertes als Països Catalans.En els primers temps, el cristianisme- que ha impregnat fortament, com ja dèiem, la nostra alimentació-(encara mengem crema o bunyols de Sant Josep o de Quaresma Quaresma, panades i panadons de Pasqua, torrons de Nadal o panellets-, era percebut com una secta jueva més. Per cert, que els dolços que hem esmentat, podrien passar, perfectament, per conformes a la tradició hebrea.De fet, els primers cristians es distingien poc dels jueus, si no era per uns principis alimentaris estrictes, tendents al vegetarianisme. Tant en el cas jueu, com en el cristià,a partir de la interpretació dels textos bíblics i de la tradició, l’alimentació i la cuina formen part d’ un mateix corpus ritual i religiós.Entre els hebreus,això encara és més fonamental.Dit altrament:l’alimentació és una manifestació més de la religió, la qual imprimeix directrius a aspectes com el sacrifici dels animals, els aliments prohibits  els hàbits dietètics i  certes menges pròpies de les festivitats.Una de les fantasies més perversament divertides del jueu laic Woody Allen és la visió-carn de psiquiàtric- de la pròpia mare deglutint amb fruïció davant les càmeres unes enormes i evidents peces de spare-ribs (costelles de porc),en un dels seus films més cèlebres i els jueus, sovint, fan bromes sobre algun d’ aquests aspectes rituals de l’ alimentació.

Ara bé, entre broma i broma, a Catalunya- començant per Girona- s’ ha fet una pertinaç tasca de manipulació històrica, presentant els jueus catalans com a “sefardites”, és a dir espanyols, és a dir , castellans (Redes Juderías de España i altre artilugis espanyolistes).En realitat les dues comunitats tenien pco a veure: els espanyolS parlaven espanyol i els catalans català, els primers menjaven adafina com a plat de shàbat i els segons hanní i, a més es relacionaven amb els de Provença, amb els quals sí que compartien similituds lingüístiques i culturals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!