BONA VIDA

Jaume Fàbrega

15 de febrer de 2007
0 comentaris

ELS POLÍTCS MENTEIXEN SOBRE LA REALITAT LINGÜÍSTICA

El que diuen els polítics sobre la llengua, sovint no correspon a la realitat.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, s’ ha referit a la presència del català a Europa, que segons ell, podrà gaudir de l´oficialitat. Ens enganya; igualment a com ens enganya Carod Rovira, i altres polítics, quan ens parlen de l´ús públic i regulat de la nostra llengua- si més o de la llengua pròpia de Catalunya, tal com diu l´Estataut-. Ens enganyen perquè saben que el que diuen és impossible: Europa només reconeix les llengües que tenen un estat al darrera, o sigui, que són oficial sal seu estat. I el català no ho és. I encara pitjor: tés dos estats- França i Espanya- que estan en contra del seus drets, concretats en un pel reconeixement i en l´oficialitat. No hi ha volta de full; el gaèlic d’ Irlanda, parlat només per unes milers de persones, és oficial a Europa perquè ho és al seu país. L´estatus del català és autènticament escandalós, i una taca democràtica per a Espanya, França i Europa: és l´única llengua parlada per milions de persones, i amb més parlants que per la majoria de llengües reconegudes- danès, grec, letó, estoni, noruec, maltès, eslovè…-, que no és oficial. I no ho  és, en el cas del sud, perquè Espanya l’ impedeix disposar d’ aquest dret, l´única possibilitat de permetre’n la salvació-. L´estat espanyol, i els partits que l´abonen- incloent el del sr. Montilla-  haurien de saber que discriminen milions de ciutadans amb motiu de la llengua que parlen: no se n’ hauria de dir racisme, d’ això?. Per a uan certa esquerra de matriu jacobina, ja se sap, reivindicar aquest dret deu formar part del que en diuen “cabòries nacionalistes”, del particularisme “aldeano”- com reiteren a afirmar també els mitjans afins al PP- o de l´execrable “nacionalisme”-. Ells  que, ves per on, es diuen “no nacionalistes”, juntament amb el menyspreable cor de la Catalunya “cosmpolita”, de l esquerra divina i caviar, que els fa costat. ´

Qualsevol sociolingüísta sap que l´única possibilitat de supervivència del català és al seva oficialitat- és a dir, la seva obligatorietat, com ho és l´espanyol i com ho són totes les llengües oficials: i oficialitat vol dir que és llengua d’ estat, protegida per un estat (tingui o no més d’ una llengua). És, ni més ni menys, el que s’ escau amb el neerlandès a Bèlgica , l’alemnay al Tirol del Sud o el francès al Canadà o a Süissa: és l´estat espanyol, doncs, i no la Generalitat, la que ha d’ oficialitzar la llengua i vetllar per l´acompliment dels drets dels catalanoparlants. Exactament el contrari del fa ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!