Un bon dia per menjar peix: com el verat, un peix barat i molt gustós, que a més ara encara es pot trobar.
VERATS OBERTS
En contra de la imatge que molt s’ entesten a divulgar d’ un SALVADOR DALÍ encantat amb la cuina dels grans hotels, això no era ben be així. Arran d’ unes converses que vaig tenir amb ell- ja que li havia de comunicar que li denegàvem la seva presència en una exposició d’ homenatge a Frederic Rahola, escriptor i periodista cadaquesenc assassinat per Franco i que vaig organitzar amb l’ Assemblea Democràtica d’ Artistes de Girona (1975) que havia fundat amb diversos creadors plàstics- és obvi que no ens vàrem entendre parlant d’ art…Però sí parlant de cuina: al fil de la conversa, va començar a rememorar els plats de la seva infància i joventut i a desgranar un seguit de suculentes memòries del gust: l’ arròs i la paella, la pota i tripa, els verats “oberts per s’ esquena”- com deia, en parlar salat cadaquesenc-, les sardines, la sopa de peix, les garotes, les costelles a la brasa, el conill estofat, les faves ofegades: és a dir, tota la cuina tradicional del país, més enllà dels tòpics teatrals de la cuina de gran hotel- establiments que freqüentava, com em va confessar, per mor del luxe i els personatges famosos que s’ hi trobaven, i perquè, no cal dir-ho, eren el perfecte escenari per les seves extravagàncies públiques i mediàtiques. Quan un parlava amb ell amb els mots del país, però, era el fill del senyor notari de Figueres que deixava de fer teatre.
Els verats oberts (o xapatsI i fregits, arrebossat o no, fets al forn, guisats, són deliciosos.Però una de les millors formes de preparar-los és "obert per s’esquena"- com
em deia Salvador Dalí- i a la graella, com es fa a Cadaqués, Tossa, etc. A les costes del sud, fins al País Valencià, serien els verats (o cavalles) torrats, també apreciats, a , en general, a tota
la Mediterrània.A Istambul els pescadors, arran de port, els serveixen així, posats dins un panet i guarnits amb ceba i julivert picats,i també són boníssims. Quan hi era, amb poc pressupost, això solucionava el meu dinar o sopar.
Ingredients
1 o 2 verats per persona (depèn de la grandària)
alls (uns 4 grans)
1 manant de julivert
Elaboració
Obriu els verats per s’ esquena (com es diu a Cadaqués) i netegeu-ne l’ interior, talleu els caps i, amb compte, traieu-ne l’ espina central. Si no ho sabeu fer, us ho farà el peixater o
la peixatera. Acabeu-los d’ obrir i aplaneu-los una mica.
Teniu un bon caliu preparat, on escalfeu una graella. Quan sigui calenta, hi poseu els verats i els feu coure d’ un costat i de l’ altre. Serviu-los tot seguit, amb all i julivert escampat per sobre.
Notes
En ser un peix gras, no necessita oli, però en podeu posar a la graella, a fi que no s’ enganxi.
Si no disposeu de graella o barbacoa, fregiu els verats o feu-los a la planxa, amb poc oli. També surten molt bé al grill o gratinador del forn.
Salvador Dalí, quan s’ estava a Port Lligat, li agradava menjar-los amb allioli, una combinació reconfortant.
Fins i tot són bons menjats freds.
Feu-nos saber el plat del dimecres de la vostra comarca, poble o família. us ho agrairem!
Per saber-ne més: Dalícies. A taula amb Salvador Dalí (Cossetània, Valls, 2004).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!