EL ROVELLÓ ÉS EL MILLOR BOLET?
Quin és el bolet més bo?. Per a molts el rovelló. Però , és clar, tenim la llenega, el siureny o cep, el moixernó, l´ou de reig i d’ altres que molta gent s’estima més. En toc cas podem canviar la pregunta. Quin és el bolet més popular?. En aquest ca no hi ha dubte: és el rovelló. I això ho podem fer extensiu arreu dels Països Catalans, es digui rovelló (Catalunya i País Valencià) o esclata-sangs (Balears). Al Berguedà, la comarca més boletaire de Catalunya, se solen confondre els rovellons i pinetells, o bé aquest nom es reserva- com a Barcelona- a una mena de cep de poca qualitat (molleric, molleric granellut, moixic a Girona). A Barcelona i als Vallesos també se solen confondre els rovellons (verdosos) amb els pinetells (ataronjats), ambdós de bona qualitat, però els primers millors. En canvi, a les comarques de Girona- almenys els boletaires- els distingeixen perfectament.Rovellons i pinetells , no obstant, d’ uns bolets molt semblants que, com és sabut, constitueixen, per antonomàsia, els més difosos i apreciats de Catalunya, les illes i el País Valencià o, dit d’ una altra manera, els més emblemàtics. Hi ha gent que, potser per esnobisme, critica els innocents rovellons. Però s’escau, molt sovint, que potser no han tastat rovellons veritables, de bona qualitat i bona procedència: i concretament, d’ alguns boscos de Catalunya, de tipus eixut (i , per tant, no de les terres més humides). Com els de Girona, vet-ho aquí. Perquè amb aquest bolet passa com amb algunes fruites: les de secà tenen menys presència, però tenen un gust incomparablement millor que les de regadiu. A més, malgrat el seu aspecte robust, el rovelló és un bolet fràgil: la seva flaire inigualable se’ en va en hores i se’ n marceix el gust si en fem un tractament massa agressiu,- rentant-lo massa, coen-lo també massa temps, o posant-hi espècie so massa all, etc.-. Si fem servir rovellons acabats de collir, i encara humits, un cop tallat el peu- en contra del que es diu i recomanen per TV3, als bolets no se’ ls ha de tallar amb un ganivet, si de cas decalçar-los-, el podem netejar amb un drap o un paper de cuina humitejat: com menys aigua, millor i, com he dit, més val no abusar de l´all.
El rovelló és un bolet força universal, que es troba arreu -de Rússia, Txèquia, Polònia, Eslovènia, Romania,, Bulgària a Portugal, de Castella i Navarra a Xile-, i donat que és a Catalunya on és més apreciat (també als països eslaus i a Occitània, on s’ anomenen rosselhons), molts dels que es troben als nostres mercats, sorrencs, de gust mediocre, solen procedir d’ Extremadura, Navarra, Castella,Portugal i, darrerament, dels Alps (espècie d’ avet) i, fins i tot de Xile, Colòmbia i indrets més llunyans, a causa del fet que en aquests països s’ hi ha plantat pins, espècie no autòctona.A més, hi ha gent que no ha tastat els rovellons confitats o salats a la manera casolana, incomparablement millors que els rovellons industrials (amb llauna, plàstic o vidre), “al natural” i, fins i tot, com hem dit, que molts de frescos. Atrament, molts dels suposats rovellons (Lactarisu sanguifluus, o de sang) en realitat no ho són, és a dir, que són espècies similars, més mediocres (Lactarisu deliciosus o pinetell que, malgrat el nom, és el menys deliciós.
Un afamat periodista de “La Vanguradia” famós pels seus errors- que ell diu que no ho són, ja que ho troba a Internet, hi deia, recentment,que aquest bolet mediocre era millor, ja que l’ autèntic rovelló “es mas seco y sanguinario!” (?).. Per cert, que aquestes guies i ganivets que ven el diari i altres mitjans, editorials i tota la pesca, són un autèntic perill (es pot identificar un bolet amb una simple foto?) i la millor garantia per a depredar i assolar el bosc. Començant pel famós ganivet, del tot rebutjable.
ROVELLÓ O LLENEGA?
L’ autor Vicenç Serrano va escriure el curiós “Diàleg entre S.M. Rovelló i S.M. Llenega”, on el rovelló comença dient: “Jo sóc el bolet més conegut , el més desitjat, el més popular, el que es paga més; i això fa que s’ em consideri el rei dels bolets. Cal veure com s’alegra i com crida la gent, quan em troba al bosc. Cuit a les brases o al forn, amb botifarra o amb llom de porc, no n’ hi ha pas cap de millor que jo”-A la qual cosa li respons la llenega: “No siguis vanitós, majestat Rovelló. Si la gent paga més diners per tu, no és, precisament, per la qualitat, sinó perquè véns més primerenc que els altres bolets”…Sobre la llenega cal dir que és molt apreciada a les comarques de Barcelona, però relativament poc (fins al punt que hi ha boletaires que ni la cullen) a les de Girona, on és anomenada mucosa o carmellosa. El rovelló, visualment, és un bolet molt bonic; la llenega o carmellosa, en canvi, té un aspecte més aviat repel.lent, com ho indiquen els mateixos noms (llenegar és lliscar, i pel que fa als carmells o mocs tothom sap el que són). Podríem dir que el rovelló és el bolet de la il.lusió, perquè tampoc no és abundant, però se’l sol trobar a clapes; mentre que la llenega és els bolets dels secrets gastronòmics. El primer té una textura cruixent, que agrada a molta gent; en canvi, la llenega pot tenir la textura llefiscosa pròpia del gust xinès pel que fa als bolets. En ambdós casos es tracta de dues possibilitats igualment remarcables.
El gran escriptor txec Bohumil Harabal es va referir, en un text, a la manera de menjar els rovellons per part dels bosquetaires catalans, una referència literària important.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!