De la pell del peix a la “crosta nacionalista”
DE PELLS I PELES, AMB GUIFRÉ EL PILÓS AL FONS
Un dels nostres mites nacionals, Guifré el Pilós, es veu que tenia molt de pèl, era molt pelut o tenia una bona barba. Encar avui, en italià, “piloso” és pelós, pelut, en català modern. Del pèl, és clar. I del pèl, la pela, la pell. O altres accepcions afins, com crosta.Els socialistes, temps era temps, estaven entestats a denunciar la “crosta nacionalista” de TV3…és clar que n vien la seva, una espessa crosta nacionalista espanyola.
Al meu blog Bona Vida es va encetar una petita polèmica sobre la conveniència d’ anomenar “pell” a la pela de la patata (jo, en un article sobre aquest tubercle, hi feia servir les dues paraules). És cert que el terme corrent és pela, i per això , a Catalunya, a Mallorca o a València, pelem les patates (o creïlles), els llevem la pela.
El mateix ho podem aplicar a una fruita i, fins i tot, a algun verdura: els espàrrecs, per exemple, també es pelen. En aquesta mateixa secció- perdoneu, de nou, l´autocita- hi vàrem escriure un article sobre “la pell del peix”, en què hi reivindicava la pràctica tradicional (recuperada, sortosament, per alguns cuiners); de no treure l’ exquisida pell dels peixos (com el llenguado o palaia). Uns pescadors de Llançà s´astoraven de veure com els francesos, suposadament uns gran gurmets, llevaven la part més exquisida del peix, com sempre han fet els cuiners francesos.
Ara, el diccionari més savi i meravellós dels que es fan i es desfan, l´Alcover-Moll, ens ho permet: de pell en dóna l’ accepció “escorça o clovella no gaire dura (d’ una planta o d’ un fruit)”.
Però la nostra llengua, en els seus diversos parlars, té altres preciosos sinònims que apliquem a la pell o pela de les taronges, albergínies, festucs o avellanes, i fins i tot animals com el peix, l´aviram, la vedella o el porc (pell de pollastre, el tall que es pela, cotna,pela o “peloia” de patata, etc.)
Així tenim clovella (“cloveia” o “escloveia”, a la meva comarca), corfa (terme valencià procedent de l’ àrab), clofolla- i esclofolla-, corfoll, clòfia- i esclòfia- i altres: tot allò que l´espanyol sol solucionar amb el terme “corteza”. Atenció, doncs: en català, d’ això que els envasos d’ aperitius o snacks en diuen “cortezas”, n’ hem de dir cotnes, tot i que potser també en podríem dir “rostillons” o un terme similar com fan a Bonpreu.
La deliciosa cotna- dita també cuiro, a Mallorca-, del porc o de la porcella o del porc rostit a l´estil alemany, que queda deliciosament cruixent. Per cert, que quan es mata el porc, també es pela la cotna.
A més, tenim escorça o escorxa- de la llimona, per exemple-: un terme viu a la meva comarca, que sovint he utilitzat i que algun corrector no entenia i em canviava per “pell” : però lla llengua no és solament “pell” (continguts banals i estil declamatori o espanyol), sinó “fibra”, és a dir geni interior. La suposada “crosta nacionalista” d’ alguns catalans, que algú vol exterminar, no és res enfront de la “fibra”, de la carn, dels músculs i dels canons espanyolistes….Els que gasta la Carme Chacón, per exemple i els seus companys d’ ideologia d’ origen falangista, Bono, Fernando Savater , Vargas Llosa, Javier Cercas, Felix de Azua o l’ignorant i mentider compulsiu Cañas dels “Ciutadans” anticatalans, i tota la pesca.
Addenda pràctica: peles comestibles
-poma, préssec, pruna, nectarina, raïm, figa. Taronja (prèviament ratllada o, assecada o confitada). Meló i síndria(prèviament confitats)
-Tomàquet, carbassó, pebrot. En canvi la del cogombre amargueja.
També s’ ha de treure la pela d’ alguns bolets, com els escarlets, les llenegues…
– la major part de peixos, excepte els de bastina (rajada, clavellada, escrita) o els taurons (“caçó”, gat, gatvaire…)
-la pela o budell cuits dels embotits catalans és perfectament comestible (botifarra negra, bull blanc, de llengua…)
Pelar, esclovellar, escorxar, esclofollar…També apliquem una metàfora sexual a la masturbació, “pelar-se-la”, ara majoritàriament pel desgraciat hispanisme de la “palla”. N’ hi ha que són “pela-canyes”!. I “cap pelats”, com jo mateix!.