ELS CURRIS, INVENT ANGLÈS?
El curry és un dels plats “exòtics” més populars.Els britànics , a partir de la conquesta de l´Índia, van popularitzar el que en realitat, en urdu, hindi i altres llegues de l’Índia i el Pakistan s’ anomena garam masala (“barreja d’ espècies”) ja que el curri, pròpiament dit, és una planta més dels molts ingredients del que els occidentals coneixem com a curris. De totes maneres, el curri, tal com es coneix al món occidental, és una barreja d’espècies molt estesa en la gastronomia de l’Índia, el Panjab, etc. Es troba sota la forma de pols o de pasta. Conté cúrcuma- que li dóna el característic color groc i aroma,- celiandre, cardamom (verd i negre), comí, canyella, cúrcuma, gingebre, bitxo, pebre negre, fonoll, fenigrec, pebre de Java, clavell d’espècia, all, ceba, sal, etc. Segons la seva composició pot ésser dolç, mitjà o molt picant. No s’ha de confondre la preparació amb espècies amb la “fulla de curri” que prové de l’arbust Murraya koenigii i la qual pot entrar, com dèiem, en la composició de certs curris.També, com hem dit, el terme «curri» referent a la barreja d’espècies no es fa servir gaire a l’Índia. Normalment s’utilitzen diversos noms segons les regions, com garam masala, mot que significa «barreja» al nord de l’Índia. És molt més normal arreu del subcontinent indi utilitzar la paraula curri en referència als plats calents preparats per acompanyar l’arròs o els xapatis (pans plans o coques).
Els plats preparats amb aquestes espècies són una mena d’estofats i reben igualment el nom de “curri”, tant al subcontinent com en altres llocs d’Àsia on alguns d’aquests plats són molt populars. El “curri de pollastre” (Chicken curry), per exemple, és un dels plats més populars del Regne Unit. I aquí vull comentar un fenomen interessant, relacionat amb el colonialisme. El curri va obtenir una immensa popularitzar al regne Unit, on va desplaçar molts plats propis i ara és un dels preferits. Aquest fenomen d’ aculturació a partir del colonialisme també va passar a Holanda, on varen adoptar el nasi goreng i altres plats indonesis, i fins i tot a Portugal.La paraula «curri» deriva de la paraula Kari en idioma tàmil. Els portuguesos, a mitjan segle XVI, van ser els primers occidentals en conèixer aquests tipus de preparacions que en portuguès s’anomenaren caril- de frango o pollatre, de borrego o xai-, i que són també força populars. Segurament l´únic país del món que no ha trobat res de bo en el més gran imperi europeu és Espanya, un cas tan aberrant com preocupant…”Castilla desprecia cunato ignora”, també a la cuina…
Tipus de curris que trobem arreu: Katsu-Curri (Japó), Curri de Madràs (Índia), Curri ceilanès (Ceilan), Curri Antillà (Antilles), Curri dels set mars (Indonèsia), Curri malai, Curri de Singapur), Curri vermell, verd, etc. thai, Garam masala mogol, Curri de Gujarat, Char masala d’ Afganistan, etc.
Els curris poden ser vegetals- els més generalitzats a l´Índia-, de carn i de peix o marisc, com les gambes. Són coneguts els de pollastre, porc, etc., però també n’ hi ha de xai. També es troben en altres cuines orientals i , fins i tot, en la xinesa. A Portugal hi ha el tradicional i incorporat a la pròpia tradició nacional, el ja esmentat Caril de frango, curry de pollastre, vingut de Goa, o bé el Caril de borrego o de xai. S’ sol afegir comí, suc de llimona i julivert.
Al mercat trobem diverses pólvores de curri i fins salses preparades. La millor barreja és considerada la dita de Madràs; altrament, sempre cal procurar que sigui com més fresca millor. També hi ha “salses de curri”, en forma de líquid o pasta, que no són tan interessants.
A l´Índia, cal dir-ho, abominen del concepte britànic i occidental de curri, que és simplement un a planta: el que fan és barrejar diverses espècies just al moment de cuinar un plat. De totes maneres, si us decidiu a fer servir unes pólvores de curry heu de procurar que signin ben fresques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!