BONA VIDA

Jaume Fàbrega

28 de maig de 2007
2 comentaris

Cultura/CERVANTES, MANIPULAT PEL NACIONALISME ESPANYOL

El partit racista i xenòfob (perquè només ho és la Plataforma?; els catalans  no en som objecte?) anomenat "Ciutadans- Partido de la Ciudadanía" sovint evoca Cervantes per justificar el seu ultranacionalisme espanyol , això sí, ara anomenat "no nacionalisme": també el de l´anticatalà Fernando Savater i de molts socialistes, "progres" i intel.lectuals espanyols.

Sóc un gran admirador de Cervantes- més convers que castellà-, no solament pel seu talent literari, sinó també per les seves rares posicions (a Castella) en defensa d’altres llengües o cultures, com la basca o, indirectament, la catalana (parlant de Barcelona). Però això no vol dir que en les diverses commemoracions de l’ Any del Quixot s’ hi esmunyen interpretacions de caire nacionalista espanyol (com a tal, invasiu i antidemocràtic) i un típic kitsch castellà fet d’ oripells de Siglo de Oro, lletres gòtiques i falsedats històriques. A Espanya, fins i tot marques comercials de productes agroalimentaris, vins, etc. s’ anomenen “Señorío del Campo” , “Hidalgo de…”, “Marqués de …”, “Gran Feudo”…Un simple estoig de “torrezno frito” porta un escut nobiliari  i tot de lletres pseudogòtiques i evocacions heràldiques i imperials. Per això el nacionalisme espanyol- del més banal al més intel.elctual, del PP o del PSOE- és imperial, transfalangista i orteguià- i, per tant, basat en la catalanofòbia i la intolerància a la diversitat lingüística i cultural: just per al partit “Ciudadans”. Pel que fa a les publicacions que tracten sobre el Quixot i la cuina, fins i tot escrites per professors universitaris, solen presentar una visió totalment esbiaixada: simplement perquè els documents pre-cervantins de cuina- i fins els plats que esmenta al Quixot, del menjar blanc a l’ olla-, es troben escrits per primera vegada en fonts catalanes, que els autors espanyols ignoren o, simplement, manipulen. Així, Pedro Plasencia, autor de A la mesa con Don Quijote y Sancho, ens diu la bestiesa que “Ruperto de Nola, de nacionalidad italiana, fue cocinero del rey de Nápoles y Aragón, y autor del famosísimo Libro de guisados” (es refereix al català Mestre Robert, autor del Libre del coch). Com que no hi ha cap document que demostri que és aragonès, abans italià que català!.En altres llibres- i en mostres de restaurants- ens hi proposen genuïns menús cervantins amb ingredients que encara no s’ utilitzaven (si més no n’ hi ha documentació) com el tomàquet, els pebrots o el pebre vermell.

No cal dir que invocar Cervantes com a leit motif patriòtic espanyol- hi ha associacions anti-catalanes que porten aquest nom- és d’ una total incongruència. El Quixot, Cervantes  – enfront del seu  contemporani Quevedo, un racista anti-semític i un anticatalà histèric, com ho seran a partir d’ ell la major part

d’ escriptors i intel.lectuals espanyols- si més no pel que fa a la segona part. Cervantes defensa explícitament les minories perseguides- ell mateix, probablement, en formava part d’ una-, les llengües i fa servir l´escenari de la Manxa com a motiu més d’ irrisió que d’ exaltació: és a Catalunya on recupera el seny, on s’ admira de les impremtes- la cultura , la lli

bertat i la modernitat- i de la tolerància- enfront de la Castella que practica amb sanya la neteja ètnica, descriu la realitat policultural barcelonina, amb presència del col.lectiu de migrants occitans i de la seva llengua, cosa impensable a Espanya- que ja comença a ser-ho-. Com podem veure, les coses no han canviat.

  1. No sé si t’has passejat per http://www.histocat.cat
    S’hi planteja una hipotesi molt concreta sobre Cervantes, que el vincula directament a la nissaga de la família Servent (esdevingut Cervantes per castellanització del cognom). Es tracta d’una família amb varis membres instalats a la València de l’època, i amb detalls biogràfics que podrien encaixar amb les dades que es tenen de l’escriptor.

  2. No sé si t’has passejat per http://www.histocat.cat
    S’hi planteja una hipotesi molt concreta sobre Cervantes, que el vincula directament a la nissaga de la família Servent (esdevingut Cervantes per castellanització del cognom). Es tracta d’una família amb varis membres instalats a la València de l’època, i amb detalls biogràfics que podrien encaixar amb les dades que es tenen de l’escriptor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!