La crema catalana, cremada, de Sant Josep o, simplement, crema: hi ha qui diu que és una redundàcia dir-ne crema catalana; jo defenso aquesta denominació: amb el Barça és pràcticament l´unica presència de Catalunya al món! Es ja coneguda, i fins i tot apareix com a recepta de culte en el film francès Émilie… Heus aquí la recepta geunïna, diferent de la que sol aparèixer als llibres.
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:10.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:36.0pt 80.7pt 155.7pt 80.7pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:155.7pt;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
CREMA CATALANA
La crema “cremada”, dita a Catalunya
“de Sant Josep” (data tradicional de la seva elaboració) ara es troba
tot l’ any. És una típica especialitat catalana, andorrana, de la Catalunya
Nord, aranesa, fins i tot de l´Alguer, on hi ha arribat a través del restaurant
Al Tuguri.
El seu origen és medieval; apareix
en els receptaris antics sota el nom de “llet cuita”.
Ingredients
1 l de llet.6 o 8 rovells d’ou (hi
ha qui n’ hi posa la meitat),200 g de sucre ( o unes 4 cullerades soperes)
1 cullerada plena de midó ( o bé
maizena uns 70 o 80 g, si bé no és tan recomanable),1 canó de canyella,1 pela
de llimona
Elaboració
Guardeu una mica de llet i la resta
la poseu al foc en un cassó amb la pela
de llimona i el canó de canyella; només ha de bullir el just perquè agafi els
gust.Traieu-ne el tros de canyella i de llimona.En un bol, hi poseu una mica de
llet,el sucre, els 6 rovells d’ ou i el midó; ho remeneu bé.Tireu tot això al
cassó amb la llet, que manteniu a foc ben baix, procurant que no bulli alt. Ho
remeneu bé, i quan comenci a espessir-se, ho traieu del foc, sense deixar de
remenar-ho.Tot seguit aboqueu la crema en una plata (o en cassoletes
individuals) i la deixeu refrigerar.
Just abans de servir-ho, hi poseu
una capa de sucre si la voleu cremada, ho cremeu amb una pala ben roent.
O bé la decoreu amb merenga feta
batent les clares a punt de neu, fent sanefes i dibuixos, a l´estil de Girona, o ho decoreu amb alguna
galeta (Maria, melindro, etc.).
Notes
Les proporcions poden canviar una
mica: per un l de llet, hi ha que hi afegeix, com hem dit, menys rovells o un
de més.
La crema sempre és més fina
espessida amb midó.
El perfum pot ser també de vainilla,
a l´estil de la Catalunya Nord però no és la fórmula genuïna. També
en auest territori s’ hi pot posar anís.
Es
una bona base per a gelats
, pastissos i postres- pinya amb crema, pomes farcides amb crema, etc.-
Una versió andorrana, també
exquisida, és combinar aquesta crema amb “ous a la neu”, fets batent les clares
a punt de neu amb una cullerada de sucre i fent-les bullir un minut en llet aromatitzada
amb canyella, llimona o bé vainilla.
La combinació de canyella i llimona,
que ens suggereix la cuina àrab, és molt característica de les preparacions
dolces dels Països Catalans.És present,
també en la llet merengada o en la llet
gelada valenciana, o en la llet preparada o a la mallorquina.
Altres:
–Sopada(PV)
-Crema aranesa (Vall d’ Aran)
–Natillas
(Espanya)
-Crema anglesa
–Crème
brulée (França)
–Creme
caramel (Portugal)
-Crema bavaresa (Baviera)
–Zuppa
inglese (Itàlia)
-Panna cotta (Itàlia)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També posem canyella i llimona a l’arròs amb llet, per exemple. I, almenys a casa meva, una mica de pell de llimona ratllada i un polsim de canyella no falta mai als pastissos senzills, com el de iogurt o les madelenes.
Fa poc vaig tenir una visita d’orígen grec, però que viu a Bèlgica. No vam cuinar gaire res massa elaborat, però com hi havia visita, el meu fill va trobar l’excusa de fer un pa de pessic de xocolata, i el vam servir amb crema anglesa. En fi, com la fem a casa, una crema catalana amb llet de la que cal, per a que sigui líquida… al nostre amic se li van il·luminar els ulls en tastar-la, va detectar de seguida la pell de llimona, que li va transportar a preparacions de la seva mare i de la seva àvia que ja havia oblidat.
La panna cotta trobo que ja és molt diferenta, que jo sàpiga és nata cuita amb sucre (i cal afegir molta vainilla, o canyella i llimona per a “catalanitzar-la”, per a que tingui una mica de gust) i cuallada amb gelatina. Potser és més propera a la cuallada i els iogurts, al meu parer, no?
M’agradaria saber d’on és la llet merengada. Jo l’associo a les gelateries i orxateries, i diria que és valenciana; però a Catalunya potser és, o era, més habitual, o m’ho sembla a mi? o potser és espanyola… és una beguda antiga o del segle XX?
Moltes gràcies pels articles. Ja estava pensant que havies deixat el bloc per dedicar-te en exclusiva a facebook però avui he tingut la bona sorpresa de trobar-me uns quants articles nous i milt interessants. Felicitats. Gràcies de nou, tinc alguns llibres teus, però m’agrada poder trobar un trosset de tant en tant al bloc, i llegir les reaccions d’altres persones, és com més viu. Hem sembla molt generós de la teva part. Molts altres no ho farien. Jo hem sento privilegiada de poder accedir-hi, és fantàstic.