CONVIDAR I COMPARTIR
A taula, en àpats formals, i fins entre amics, veiem escenes lamentables: gent que usa el telèfon mòbil, d’ altres que no serveixen vi o, simplement, no pensen en els altres o, simplement, que no saben seure o agafar els coberts correctament. I això no té res a veure amb la classe social, sinó en l´educació.
En totes les cultures, antigues i actuals, el convit -l’àgape, menjar en comunitat dels primers cristians- el fet de compartir els aliments, és un acte gairebé sagrat, nucli de l’ amistat i fins de la convivència social. Francesc Eiximenis, el gran escriptor gironí del s. XIV, ho fa avinent en afirmar que “convidar o ser convidat és senyal de gran amistat”, mostrant el paper cohesionador de la litúrgia de l’ àpat.
Els innombrables banquets de noces i festes reials a l’ obra de Joanot Martorell, el Tirant- la millor nove.l.la del món segons Cervantes- són fonamentals per entendre, entre línies o directament, els codis d’ una societat. No és estrany que les religions, amb les seves normes i tabús, però també amb la seva simbologia (sàbat jueu, Eucaristia cristiana, Ramadà i Aid el kbir musulmà, etc.), hagin entrat en aquest terreny privilegiat del menjar i la convivència a taula.
Des de l’ antic Egipte, s’ han redactat codis i normes de conducta a taula- com les Instruccions de Ptahhotep, 2.500 aC-, o diverses tauletes mesopotàmiques, passant per la Xina, el món clàssic, la civilització islàmica i l’ Edat Mitjana, amb textos de Castella (Alfons X el Savi), i llibres sobre el tema a Itàlia, Alemanya, França i, sobretot a la Corona de Catalunya-Aragó, amb la fonamental aportació de Francesc Eiximenis. A Com usar bé de beure e menjar (editat abans- 1923- amb el títol de Normes de bona criança), extret del Terç del Cristià, li escau dir que un codi de simples bones maneres és també, per les seves conseqüències, un codi de caràcter moral. Aquestes normes, centrant-nos en els clàssics, expressen l’amistat, el convit, el gènere o la preeminència social- i en les normes de prendre els aliments i de beure pròpiament dites, a fi de no fer, com diu Eiximenis, cap “vilania”, tot seguint les normes del “comport”- una bonica paraula que significa comportament cívíx i amm formes adeuades a taula-.
Saber menjar, doncs, és saber conviure. Sabem menjar ara?. Després de la inflació de les “normes de buenas conducta” imposades per l´escola espanyola o franquista (valgui la redundància), és lògic que les normes es flexibilitzessin. Però tothom convindrà, que ara hem arribat a una falta de normes que ara és nociva per la convivència. La gent, en general, no sap menjar, n’ ignora algunes de les normes bàsiques (quanta gent es fica el ganivet a la boca?) ni com comportar-se a taula-; i tot i que ara s’ ha resolt el tema del tabac, queda pendent el dels telèfons mòbils, que no deixa de ser enutjós- estic parlant d’ àpats formals, és clar-. Però les normes, com diuen els antropòlegs i els sociòlegs, no són una bajanada, sinó in índex de civilització.
No deixa de ser sorprenent, que Catalunya que ha tingut el text més important d’ Europa sobre comport i bones maneres ( Francesc Eiximenis) ara sigui un dels pobles més maleducats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Goresan Tinta| Iconia PC Tablet dengan Windows 8 | ESER Unlimited Power Bank | Masterbet88 Grand Opening Promo Bonus 50% Sportsbook dan Casino Online | Iconia PC tablet dengan Windows 8
I seriously love your blog .. Very nice colors & theme.quang cao google Did you create this amazing website yourself? Please reply back as I’m Hopping to create my own personal website and would love to find out Where you got this from or just what the theme is named. Thank you!