BONA VIDA

Gràcies, Celdoni, per aquest pema sobre la ceba farcida. Podeu ocnsultar l´article Gastrologia.7 la ceba (22 juliol 07).

BON FARCIMENT, BONA CEBA!

Meditació ceballuda entorn de les virtuts de la ceba
i altres divagacions ceballeres, arran de la presentació
pública del plat CEBA FARCIDA DE L’ANOIA,
feta a Igualada pel Gremi d’Hostaleria anoienc,
el 9 de novembre, dia de la ceba, de l’any cebàtic 1990.

Cebes, cebetes, cebets,
cebasses, cebots, cebiues,
cebarrasses, ceballons,
ceballudes, ceballuts,
que tingueu ceba i salut!
Cantaré un cant a la ceba
i si ensenyo un poc la ceba,
serà per lloar la ceba.
Qui no té un all té una ceba,
diu la ceba popular
i si ets, com cal, de la ceba,
et motegen: ceballut.
—Més m’estim ceba al cervell
que no pas bleda al clatell,
diu que diuen a Mallorca.
Visquin, doncs, els ceballuts!
I als cebes que els faci ràbia
que roseguin ceballots.
Diuen, oi?, que amb ceba i pa,
Judes varen desmamar,
i també, que on entren cebes
no hi entra mai el doctor.
Hi ha qui és verd com una ceba,
qui és prim com un tel de ceba,
qui la ceba li cou l’ull
i plora com saure fart.
Hi ha qui menja ceba crua
perquè se li alci la cua
i qui, fins els calçotets,
s’embruta engolint calçots.
Hi ha qui juga a arrencar cebes
i qui en cull a tall de lladre.
(A ponent hi ha un mal veí
—ni vent ni gent: res, d’allí—
que se’ns fot, avui i ahir,
—ahir dreta, avui esquerra—
ai!, la catalana ceba.
Que sàpiguen aquells cebes
que no és seva aquesta ceba.)
Però de totes les cebes
que han trempat als ceballars
i han venut els ceballaires,
el ceballut que això escriu
prefereix, hivern i estiu,
la farcida de l’Anoia.
—Val més cebes amb amor
que gallines amb dolor.
A l’Anoia tenim cebes,
tenim amor, galls, gallines
i altres viandes prou fines
per farcir cebes salvades,
mallorquines, valencianes,
dolces, vianyes, etcètera.
Au, doncs, vinga!, mengem ceba
ben farcida de l’Anoia,
que la ceba és cosa bona.
Tastarem plat de pontífex
—banquers, generals, prelats,
sempre han ‘nat ben encebats—
guisat, amb els cinc sentits,
per cuiners, tots distingits,
dels restaurants de l’Anoia.

Bons catalans ceballuts:
bon farciment, bona ceba!


Celdoni Fonoll



BON FARCIMENT, BONA CEBA!

Meditació ceballuda entorn de les virtuts de la ceba
i altres divagacions ceballeres, arran de la presentació
pública del plat CEBA FARCIDA DE L’ANOIA,
feta a Igualada pel Gremi d’Hostaleria anoienc,
el 9 de novembre, dia de la ceba, de l’any cebàtic 1990.

Cebes, cebetes, cebets,
cebasses, cebots, cebiues,
cebarrasses, ceballons,
ceballudes, ceballuts,
que tingueu ceba i salut!
Cantaré un cant a la ceba
i si ensenyo un poc la ceba,
serà per lloar la ceba.
Qui no té un all té una ceba,
diu la ceba popular
i si ets, com cal, de la ceba,
et motegen: ceballut.
—Més m’estim ceba al cervell
que no pas bleda al clatell,
diu que diuen a Mallorca.
Visquin, doncs, els ceballuts!
I als cebes que els faci ràbia
que roseguin ceballots.
Diuen, oi?, que amb ceba i pa,
Judes varen desmamar,
i també, que on entren cebes
no hi entra mai el doctor.
Hi ha qui és verd com una ceba,
qui és prim com un tel de ceba,
qui la ceba li cou l’ull
i plora com saure fart.
Hi ha qui menja ceba crua
perquè se li alci la cua
i qui, fins els calçotets,
s’embruta engolint calçots.
Hi ha qui juga a arrencar cebes
i qui en cull a tall de lladre.
(A ponent hi ha un mal veí
—ni vent ni gent: res, d’allí—
que se’ns fot, avui i ahir,
—ahir dreta, avui esquerra—
ai!, la catalana ceba.
Que sàpiguen aquells cebes
que no és seva aquesta ceba.)
Però de totes les cebes
que han trempat als ceballars
i han venut els ceballaires,
el ceballut que això escriu
prefereix, hivern i estiu,
la farcida de l’Anoia.
—Val més cebes amb amor
que gallines amb dolor.
A l’Anoia tenim cebes,
tenim amor, galls, gallines
i altres viandes prou fines
per farcir cebes salvades,
mallorquines, valencianes,
dolces, vianyes, etcètera.
Au, doncs, vinga!, mengem ceba
ben farcida de l’Anoia,
que la ceba és cosa bona.
Tastarem plat de pontífex
—banquers, generals, prelats,
sempre han ‘nat ben encebats—
guisat, amb els cinc sentits,
per cuiners, tots distingits,
dels restaurants de l’Anoia.

Bons catalans ceballuts:
bon farciment, bona ceba!


Celdoni Fonoll




BON FARCIMENT, BONA CEBA!
Meditació ceballuda entorn de les virtuts de la ceba
i altres divagacions ceballeres, arran de la presentació
pública del plat CEBA FARCIDA DE L’ANOIA,
feta a Igualada pel Gremi d’Hostaleria anoienc,
el 9 de novembre, dia de la ceba, de l’any cebàtic 1990.

Cebes, cebetes, cebets,
cebasses, cebots, cebiues,
cebarrasses, ceballons,
ceballudes, ceballuts,
que tingueu ceba i salut!
Cantaré un cant a la ceba
i si ensenyo un poc la ceba,
serà per lloar la ceba.
Qui no té un all té una ceba,
diu la ceba popular
i si ets, com cal, de la ceba,
et motegen: ceballut.
—Més m’estim ceba al cervell
que no pas bleda al clatell,
diu que diuen a Mallorca.
Visquin, doncs, els ceballuts!
I als cebes que els faci ràbia
que roseguin ceballots.
Diuen, oi?, que amb ceba i pa,
Judes varen desmamar,
i també, que on entren cebes
no hi entra mai el doctor.
Hi ha qui és verd com una ceba,
qui és prim com un tel de ceba,
qui la ceba li cou l’ull
i plora com saure fart.
Hi ha qui menja ceba crua
perquè se li alci la cua
i qui, fins els calçotets,
s’embruta engolint calçots.
Hi ha qui juga a arrencar cebes
i qui en cull a tall de lladre.
(A ponent hi ha un mal veí
—ni vent ni gent: res, d’allí—
que se’ns fot, avui i ahir,
—ahir dreta, avui esquerra—
ai!, la catalana ceba.
Que sàpiguen aquells cebes
que no és seva aquesta ceba.)
Però de totes les cebes
que han trempat als ceballars
i han venut els ceballaires,
el ceballut que això escriu
prefereix, hivern i estiu,
la farcida de l’Anoia.
—Val més cebes amb amor
que gallines amb dolor.
A l’Anoia tenim cebes,
tenim amor, galls, gallines
i altres viandes prou fines
per farcir cebes salvades,
mallorquines, valencianes,
dolces, vianyes, etcètera.
Au, doncs, vinga!, mengem ceba
ben farcida de l’Anoia,
que la ceba és cosa bona.
Tastarem plat de pontífex
—banquers, generals, prelats,
sempre han ‘nat ben encebats—
guisat, amb els cinc sentits,
per cuiners, tots distingits,
dels restaurants de l’Anoia.

Bons catalans ceballuts:
bon farciment, bona ceba!
Celdoni Fonoll

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!