COCA DE TREMPÓ
El trempó és la típica amanida o ensalada mallorquina d’ estiu. Aquesta coca en conté els ingredients – tomàquet o tomàtiga, pebrot o pebre i ceba-.(Vegeu la recepta). S’ ha d’ escriure així, i no “trampó”, com fan alguns- incloent un vídeo procedent de Xile-, ja que ve de trempar, amanir o trempó, amanida o ensalada.
Hi ha qui, a més, hi afegeix albergínia, amb la qual cosa ens trobem amb una mena de coca de samfaina, tal com es fa a les comarques occidentals de Catalunya.Sense oblidar les coques amb pebres o amb verdura de Menorca.
Però, cal dir-ho, la coca de trempó mallorquina, fina i cruixent, és única, tant per la seva senzillesa com pel seu gust.
No solament arreu dels Països Catalans hi ha excel.lents coques salades, sinó que arreu de la Mediterrània hi trobem elaboracions similars: de la pizza napolitana,passant pels sfiuncini sicilians, la focaccia ligur, la pitta de Calàbria a la pide turca -pizza, pitta- també nom grec- i pide tenen la mateixa arrel), sense oblidar elaboracions similars que trobem a Provença-pissaladièra-, a Armènia- majun- o al Pròxim Orient ajeen, i ja que el “pa àrab”, per definició, es presenta en forma de coca rodona, que es pot guarnir també amb verdures,un ous estrellats, carn de xai picada…
Es tracta d’ una de les receptes preferides de MARIA DEL MAR BONET.
Ingredients
pasta de coca: 250 a 300 g de farina fluixade 10 a 15 g de llevat premsat (de forner),1,5 dl d’ aigua (o una mica més),una tassa d’ oli (0,75 dl, aproximadament)
guarnició:5 o 6 tomàquets grossos i madurs (1,5 kg, aproximadament),3 pebres blancs (1/4 de kg, aproximadament),1 ceba mitjana,2 o 3 grans d’ all,1 ram de julivert,oli,sal,pebre vermell de Cortí
Elaboració
Elaboreu la pasta posant en un ribell el llevat, l’ aigua (just tèbia, que no escaldi el llevat), l’ oli i, finalment, la farina, cullerada a cullerada, pastant-la bé i deixant-la estobar.Ho poseu per aquest ordre, remenant-ho bé amb les mans
Traieu els capolls,vinses i llavors dels pebres i talleu-los a quadradets d’ 1 cm, aproximadament (Hi ha qui els esqueixa amb les mans).Peleu els tomàquets traieu-ne les llavors i el suc, ben tret, i talleu-los també a quadradets. Peleu la ceba, talleu-la a quadradets i deixeu-la en aigua (o escaldeu-la). Estrenyeu-la bé amb les mans. Peleu els alls i trinxeu-los, així com el julivert.Poseu tots els ingredients en un recipient i amaniu-ho amb sal, oli i el pebre.
Unteu una llauna amb oli o llard, hi aplaneu la pasta, que quedi més aviat prima (o l’ aplanau bé abans, al damunt del marbre enfarinat) i la farciu amb el trempó, ben escorregut, que cobreixi tota la coca.
Ho saleu i hi podeu tirar un raig d’ oli. Poseu-la al forn més aviat a temperatura alta (uns 180º-190º) i feu-la coure. Hi sol estar uns 30 minuts (això depèn del gruix, de la temperatura i del tipus de forn; pot arribar a 40 minuts).
Com diu un refrany , “val més el forn que totes les pastadores del món”.
Notes
Hi ha qui hi afegeix, a més del pebre vermell, pebre negre, o bé qui prescindeix de les espècies, així com del julivert.
Si hi poseu albergínies,talleu-les a rodelles,sense pelar, les féu reposar amb sal, les escorreu i les passeu per la paella. Després les col.loqueu damunt del trempó.
Cal usr pebre ros (bitxo dolç de Girona), que es troba arreu de Giroan però no a Barcelona, i també el trobem a Turquia i Hongria. Si no en trobeu, substituir-lo per pebre verd italià operbrot vermell, tot i que no és el mateix.
Hi ha qui, abans, passa per la paella els ingredients. Aquesta coca és excel.lent tant tèbia com freda, com a entrant , segon plat, esmorzar, berenar (esmorzar, a Mallorca) o postres.
Hi ha d’altres variants, també balears, fetes amb ceba, tomàquet, pebres o pebrots, espinacs, verdura, coliflor,etc. Les pastadores mallorquines, antigament- i sovint encara avui, sortosament,- tenien una gran reputació, i coneixien tots els secrets de l’art de fer pastes salades o dolces- i fins mixtes, de xai o pebrot amb sucre,de sobrasada amb albercocs etc.: “coques de fornada”o “de pastera” , panades, duquesses, cocarroisi pastelons, fins a l’ espinagada d’anguiles. Aquest art, val a dir-ho, és mantingut amb molta dignitat per molts forns mallorquins, on hi podem trobar algunes d’ aquestes coques i preparacions, fets d’ una forma excel.lent.
És possible fer la pasta sense llevat (com alguns anomenats pans àrabs i jueus,en realitat coques), remenant primer el llard (si se n’ hi posa), després l’ oli,per a continuació afegir-hi l’aigua, i, quan tot sigui com un ungüent, la farina.
Com és molt corrent a Mallorca hi ha que la pasta la fa amb saïm (llard, greix, sagí), uns 50 g, aproximadament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!