CASTANYOLA
La castanyola no és un peix excessivament conegut en alguns mercats i és, no obstant, excel.lent.Pertany a la família dels Bramidae (Brama brama).En anglès el seu només ray’s bream; en francès és brème de mer,però encara és viu el nom occità, coincident amb el català, de castanhòla, escrit castagnole en grafia francesitzada.L’ italià fa servir el mateix nom, o el de pesce castagna, i d’ altres, com pisci luna (Sicília).En portuguès s’ en diu freira o chaputa,en holandès braam i en alemany Braschsenmakrele. En espanyol aquest peix té el curiós nom de japuta, nom que alguns pescadors de Roses, per influència hispana, fan servir.També és dit saputa, paolemta, besuc negre i altres. A Eivissa es diu caputa o castanyola, però aplicat al peix ballesta. En la mateixa llengua, en algunes costes, es diu palometa negra.La causa, és que en aquest port, fins fa relativament pocs anys, aquest peix no es pescava, con en algun altre port català. En canvi , és ben conegut a les Balears, on n’ hi ha receptes exquisides. La castanyola és un peix semigras (5% de greix) de carn saborosa, que es pot tractar, culinàriament, com l’orada, el besuc,etc., al forn, a la cassola, etc.
Presenta un ocs ovalat i comprimit. El ventre és argentat, té un dors de color blau i els costats més clarosos. Es una espècie pelàgica, ja que viu entre els 100 i 300 m de fondària. Durant la nit, sobretot a l’ estiu, però, busca els seus aliments a la superfície de l’ aigua, com crustacis, calamars i altres peixos.
Les seves mides van del 1/2 m als 70 cm; pot pesar de 2 a 4, i fins a 6 kg.
Té un elevat contingut proteic, però no arriba a ser un peix blau (que té més del 5% de greixos). Té vitamines de diferents tipus, però sobretot B12. També és ric en minerals com fòsfor, magnesi i potassi.
Es pesca amb xarxa o tresmall, amb ròssec o bou, un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. També es pot pescar amb palangre, un palangre és un tipus d’aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels Països Catalans i que bàsicament consisteix en una llença enfonsada amb hams que agafen els peixos. També es pot haver per encerclament, un art de pesca que consisteix en situar una barca petita amb un llum a l’aigua, que atrau als peixos i s’encerclen amb una xarxa.
Es un peix que es troba en diversos mars: al centre i oest de la Mediterrània, al nordest atlàntic i fins a Islàndia,passant per les costes holandeses, alemanyes, etc. arribant a les costes nord-americanes.
Altres peixos semigrassos són l’ orada i el llobarro. L’orada és un peix molt consumit ja que és molt bo per ésser cuinat gairebé de qualsevol manera; de totes maneres, és més apreciat en la cuina francesa que en la catalana.La seva pesca és molt estacional, de setembre a desembre, per la qual cosa els preus d’orada salvatge són força elevats. La gran majoria d’orade presents a les peixateries provenen d’aqüicultura.
El llobarro sempre ha estat mol estimat, i se’n paguen preus alts. El llobarro de pesca salvatge prové de l’Atlàntic i el Mediterrani. Les pesqueries mediterrànies es troben en estat de sobreexplotació i, per tant, els exemplars que ens arriben provenen d’aqüicultura.
SUQUET DE CASTANYOLA
Un suquet poc corrent, però molt gustós. Fet sofregint una picada, un sistema molt típic de Tarragona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!