BONA VIDA

Jaume Fàbrega

13 de juliol de 2013
0 comentaris

BROQUETA… I NO PINXO

una recepta per estimular la líbido i la producció dp’ esperma

BROQUETA DE LLAGOSTINS I CALAMARS AMB PASTA FRESCA I TINTA , UN BON ESTIMUL

Ara la gent sol dir “broixeta”, pinxo”, etc…Però el mot correcte és “Broqueta” diminutiu de broc (petit punxó de fusta), que  en català equival al francès brochette i a l´espanyol pincho- internacionalment sis kebab, paraula turca-. És una confecció que en la nostra cuina només es practicava localment, però que ha agafat un gran auge a partir de la influència oriental, Grècia, Turquia, els països balcànics, el Pròxim Orient, l’ Àsia Central i el Magrib són països on és una elaboració molt corrent. I no solament hi són corrents les broquetes de carn, particularment xa, de menuts com el fetge, etc.i-, de mandonguilles allargades, sinó també de peix-com el peix espasa i d’ altres- i marisc, especialment els crustacis.

El llagostí és un dels crustacis més apreciats de les costes mediterrànies. Destaquen els de l’ Ebre (Sant Carles de la Ràpita, l’ Ametlla de Mar, l’ Ampolla etc.), així com els de les costes valencianes (Santa Pola, Vinaròs…).N’ hi ha- o n’ hi havia- en algun lloc de la Costa Brava, com a Sant Pere Pescador. També se’n troben a les costes andaluses, especialment a Sanlúcar de Barrameda.

El llagostí té un cos llarg, i, com la galera, no té pinces. El seu color és lilós i groguenc, amb taquetes vermelloses. En coure’s, però, agafa un característic i bonic color roig.

El llagostí fins no fa massa era força comú en la desembocadura del nostres rius, en aigües somes, litorals o salobroses, riques en matèria orgànica.

És d’hàbits nocturns i viu la major part del dia enterrat a la sorra; pot respirar a través d’un canal que formen el rostre, les antenes i les escafocerites. Les seves preses són cucs i altres petits invertebrats que pot caçar.

La maduresa sexual arriba entre el juny i el juliol i les femelles poden pondre al voltant d’un milió d’ous, dels que surten larves poques hores després de la posta. un animalot molt sexual…

El llagostí viu entre els 30 i 50 m de fondària, damunt la sorra, on s’alimenta de cucs, petits invertebrats (com la cigala i altres crustacis). A l’ estiu s’ apropa al litoral per a la seva reproducció, per la qual cosa és el moment en què és més abundant i hom aprofita per pescar-lo. Al mercat, sol obtenir uns preus considerables. Els millors exemplars atenyen els 22 cm.

El seu nom científic és Penaeus kerathurus. En espanyol se’n diu langostino. A França és crevette royale, grosse crevette, caramote, etc. A Itàlia té també diversos noms: mazzancolla, spanocchio, gambero imperiale, etc. A Grècia és garida (nom aplicat a d’altres crustacis), nom que retrobem en el turc  karides. A Tunísia és gembri kebir, que vol dir gamba grossa.

Com veiem és un marisc típicament mediterrani, fins al punt que en anglès no té cap nom popular.

Ara al mercat hi trobem llagostins sorprenentment barats…No pas perquè sigui congelats, sinó perquè són d’ aqüicultura. Des de fa alguns anys el cultiu de llagostins està donant molt bons resultats. Al Japó està desenvolupant-se des dels anys 30 del segle XX. L’espècie Penaeus japonicus, importada, es troba molt sovint en els nostres mercat.

El llagostí es pot menjar simplement bullit, passat per gel i sal, a la planxa, etc. També és superb ens els arrossos, suquets, calderetes. També hi ha els costum, als restaurants de les costes tarragonines, de posar-lo als rossejats com a guarnició-. Es poden menjar amb romesco, salsa rosa, romesco, en entremesos, sarsueles, amanides i còctels de marisc. També són força corets fets al forn amb un allioli suau o una mussolina d’ all.

Els calamars, que als països europeus nòrdics no es mengen en canvi a la Mediterrània i a Àsia- son considerats una delícia, sobretot els autèntics calamars, perquè ara al mercat sen troben uns de gegants (venuts a trossos) que no tenen gust de res.

Ingredients 

16 calamars petits

16 llagostins

400 g de pasta fresca de format ample

salsa de tinta:1 ceba, 2 tomàquets petits,, 2 grans d’ all, 1 fulla de llorer, la tinta dels calamars, oli d’ oliva, 2 cullerades soperes de farina, 1 got de vi blanc, sal, pebre, ½ l de brou de peix

salsa de llagostins: 1 ceba, 1 pebrot verd, 1 cullerada de pebre vermell dolç, 2 grans d’ all, 1 copa de brandi, sal , pebre

1 cullerada de farina, oli d’ oliva, brou de peix

oli, sal, pebre blanc

Elaboració

Netegeu els calamars i guardeu la tinta. Fiqueu les potes dels calamars dintre dels cossos. Prepareu els llagostins, talleu els caps  i guardeu-los per la salsa.

Enfileu els calamars i els llagostins en una broqueta, intercalant-los. Aquests enfilalls es poden fer a la planxa o es poden saltar en una paella.

Feu la salsa de tinta sofregint la ceba, el tomàquet, els alls, tot pelat i ben picat, i els tomàquets sense peles ni llavors. Un cop tot ben sofregit hi poseu la tinta, deixeu-ho coure uns 2 minuts i tot seguit hi afegiu el vi blanc. Deixeu-la reduir a la meitat, hi poseu la farina i tot seguit la mulleu amb el brou de peix, ho remeneu i ho deixeu coure uns 15 minuts fins que agafi una consistència un xic espessa, ho salpebreu , ho coleu i ho guardeu en calent.

Feu la salsa de llagostins fent un sofregit amb la ceba, el pebrot i els alls. Un cop tot sofregit hi poseu els caps dels llagostins i els aixafeu una mica. Un cop sofregits hi afegiu el pebre vermell, ho remeneu i a continuació ho flamegeu. Afegiu-hi la farina, remeneu-ho i afegiu-hi el brou de peix. Deixeu-ho coure uns 20 minuts, salpebreu-ho i coleu-ho. Guardeu la salsa en calent.

Per servir, poseu en un plat la broqueta ben calenta en un costat. A l’ altre hi poseu la pasta fresca acabada de bullir. Napeu la broqueta amb la salsa de llagostins i la pasta amb la salsa de tinta. Per acabar, hi posareu uns dauets de polpa de tomàquet pelat per decorar.

Notes

La pasta fresca recomanada són tallarines. Les podeu substituir per arròs blanc.

El mateix plat el podeu fer substituint els calamars per sepionets  o popets i els llagostins per escamarlans o gambes grosses. El zinc que contenen els crustacis millora la libido i la producció d’ esperma, així que ja ho sabeu: un plat adequat per a un encontre amorós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!