QUIN ÉS EL MILLOR BOLET?
Per internet corre un llistat dels millors bolets, en espanyol, on ja es veu que els nostres veïns no solament no tenen noms per a designar-lo, sinó que hi entenen molt poc. Col.loquen en segon lloc la tòfona, cosa que és una barbaritat, de totes totes, i a més la tòfona sempre la tractem a part. Aquesta llista, del primer a l´últim, està formada pels següents bolets: l´ou de reig- per al qual no tenen nom i han manllevat del català oronja-, el cep- que anomenen simplement “hongo”, cosa que sempre m´ha estranyat…és com si existís un sol bolet!. A Sòria, en canvi, l´anomenen “miguelete”, un curiós nom. En tercer lloc hi posen el moixernó blanc- l’ anomenen “molinero”, nom que han pres del francès, per seu color enfarinat, de totes maneres molt menys conegut i apreciat que el moixernó corrent. El quart llco per a aquesta classificació és un agàric- per tant, de la família del camperol o xampinyó silvestre, del rubiol de bosc o de la bona de neu anisada; a Catalunya és inapreciable. Després ve el pinetell- níscalo- que és la varietat de lactari d’ inferior qualitat que el rovelló. A continuació hi inclouen la trompeta dels morts, per aal qual no tenen nom popular,- rossinyol negre o orella de ruc-, i , sorprenentment no diuen res del rossinyol de pi- que és tan bo o més que aquet- ni del finíssim rossinyol. Segueix la paloma, comella o maneta, que anomenen amb el nom català de paloma.
Els gustos poden ser subjectius, però hi ha uns certs acords de quin són els millors bolets, des de punt de vista català, ja que cada país té criteris diferents- i potser alguns no tenen criteris, per falta de coneixements, com els espanyols!…
Als xinesos els solen agradar bolets poc carnoses que a Catalunya no tenen cap consideració, com les “orelles de simi” o els bolets negres, si bé allò que en diem cuina xinesa correspon a un territori tan gran i a tantes nacionalitats que no es pot generalitzar. També els agraden bolets similars als nostres xampinyons de prat, als camasecs, i alguns de amb un curiós aspecte fàl.lic- comestibles, és clar, i no pas el nostre tòxic Phallus impudicus-
A diferència nostra, solen utilitzar els bolets també per les seves qualitats terapèutiques; és el cas del ganoderma, un bolet de soca que a Catalunya anomenem “pipa” i que no se’ ns ha ocorregut de menjar mai, que ara fa furor entre els babaus que creuen que les piràmides servien per fabricar energia i bajanades similars…
Als suïssos i nòrdics en generals els agraden els rossinyols. Els alemanys també es deleixen per l´apagallums o parasol. Els eslaus-polonesos, russos, ucraïnesos, bielorussos…-, els pobles més micològics del món- mengen també rovellons, i fins terrandossos, un bolet de gust picant que aquí només es menja en algun lloc… Els espanyols pràcticament només mengen les “setas de cardo”, que neixen amb les cagades de les ovelles de la “meseta”. Els bascos tenen els “perretxikos”, que són els nostres estimats moixernons- que no s’ han de confondre amb els seus parents pobres, però gustosos, els camasecs. Els italians adoren els funghi porcini, o sigui els ceps, i els francesos—i els occitans- també el cep i la múrgola.
Als catalans, en general, ens agraden els bolets carnosos i perfumats: i, com és ben sabut, el rovelló i el seu parent inferior, però també bo, el pinetell. Però som tan gurmets, en el tema dels bolets, que distingim entre rovellons i pinetells o pinencs- malgrat que per a molts són el mateix bolet, i entre múrgoles de bosc o negres i múrgoles rosses o de prat.
En aquest rànking del gust català també hi hem de col.locar el cep- i alguns altres de la família, com el sureny o siureny-, i és clar, l´ou de reig, monjoia, quicou, etc. Compte amb el seu parent, que és molt tòxic!. Després ve la llenega, carmellosa, mucosa, etc. per a molts un dels reis dels bolets. Pel que fa al perfumat i bonic rossinyol ginestrola, etc., no és gens menyspreable: hi hem d’ incloure, també, l´escarlet rosa.
També els gustos per determinats bolets es reparteixen per comarques: així a la meva, el Pla de l´Estany, mai no s’ havien caçat els rossinyols de pi, rossinyolics, etc., i a Catalunya, en general, la trompeta dels morts o rossinyol negre era un gran desconegut, i ara ambdós-de la família del rossinyol- són molt valorats.
BOLETS AMB CEBA
Quan el cistell s’ omplia de tota mena de bolets- moment esperat i il.lusionat-, si eren rovellons, ja sabíem que en tastaríem pocs, ja que es destinaven a ser salats. En canvi, si eren bolets barrejats-carmelloses o mucoses, mollerics o moixics, mares del rovelló, llorells o llores i cualbres, giragoles o gírgoles i flotes,orelles de gat, potes de rata, cames de perdiu, llengües de bou, escarlets, algun siureny, algun ou de reig, algun rovelló- per despistar-, negretins, fredolics, negritos o negrets, o morros d’ ovella-perquè cada comarca s’ enamora d’ un nom, i a vegades un mateix nom s’ atorga a dos bolets diferents (com pinetell, rossinyol, pebràs- a les Balears- , etc.)…- llavors ja sabíem- quan vivia a pagès i n’ anava a caçar amb la meva àvia- que seria més fàcil menjar-ne, sovint fregits amb ceba, una fórmula tan original com exquisida. Aquests eren els bolets que caçàvem de forma corrent, a part d’ algun altre del qual ara no me’ n recordo, i que ja no sabria identificar.
Hi podríem afegir crestes de gall, pets de llop -en algun lloc es mengen, terrandossos o pebrassos, apagallums o palomes, xampinyons o camperols, groguets,camagrocs o rossinyols de pi o rossinyolics, cigrons,lleteroles, pentinelles, puagres, sabatera d’ escames, tassa de bruc, vinosa, pinetells de calceta… trompetes de la mort o rossinyols negres, segons les comarques. Noms per a tots els gustos, sovint fet de similituds animals o cromàtiques. Els Països Catalans bullen de bolets, però sobretot de rovellons, pinetells, pebrassos i esclata-sangs!. Som una nació micòfaga, vet-ho aquí.
Ingredients
1kg de bolets barrejats
3/4 de kg de ceba
oli
sal
Elaboració
Netegeu bé els bolets, talleu-los a trossos, si són grossos, i escaldeu-los. Deixeu-los escórrer i, fins i tot, els podeu guardar per l’ endemà.
Poseu una paella al foc amb oli amb la ceba pelada i tallada a llunes, juntament amb els bolets. El plat estarà llest quan tos sigui cuit. Saleu-lo i serviu-lo.
Notes
El mateix plat es pot fer amb una sola classes de bolets i, especialment, negrentins- dits també negrets, negritos, morro d’ ovella o fredolics-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!