BOLETS DIVERSOS:CUAGRA, CAMA DE PERDIU, PEBRÀS
Bolets tan apreciables com les gírgoles, els groguets, els alzinois, els peus de rata o els pinetells es poden degustar en solitari, però el més normal és fer-ho en forma de barreja.En efecte, la mescla de bolets, fets en fresc (bullits, saltats, guisats, etc.) o bé confitats , donen com a resultat una guarnició realment superba. Molts d’aquests bolets no solament són estimats a Catalunya, sinó també als països eslaus- Polòni, Rýssia, Ucraína…- i bàltics- Lituània, Letònia-…
Aquestes combinacions poden incloure espècies de primer ordre- o escasses- com rovellons, pinetells, ous de reig, etc.- i d’ altres que, simplement, omplen i donen textura i fins color i, en algun cas,sabors interessants.També es dóna la circumstància que alguns bolets són estimats localment- com el pebràs, més considerat a la Catalunya meridional , País Valencià o Balears que no pas a la Catalunya septentrional-.
Comencem, doncs, pel PEBRÀS (Russula delica),per alguns apreciat pel seu gust picant (incloent els països de l’ est d’ Europa) i per d’ altres menystingut. Atenció: si aneu a Eivissa o en alguna comarca valenciana, si demaneu pebrassos us donaran rovellons, i dels bons!. També un lactari és la LLETEROLA ROJA ( Lactarius volemus).La LLORA(Russula cyanoxantha) o llorell,la LLORA VERDA (R. virescens) i les CUALBRES són bolets excel.lents per a la barreja- CUALBRA RETGERA (R. aurea), etc.La CUAGRA (R.olivacea) es pot menjar en cru, si no amarga.Citemla MOIXERINGA, tassa de bruc,candeleta o orella de conill(Clitocybe infundibuliformes).
La LLENGUA DE BOU, dita també llengüetes, agulletes, blanquet i llémena (Hydnum repandum),, el PICORNELL DE PI (H. rufescens) i, sobretot, la LLENGUA DE BOU BLANCA, són també destacables.
La CAMA DE PERDIU (Chroogomphus rutilus)és propi de boscos humits de coníferes, i en coure’s agafa uns colors foscos.La CAMA DE PERDIU MOCOSA (Gomphidius glutinosus) és boníssim.
La curiosa CRESTA DE GALL (Tremiscus helvelloides) té una textura gelatinosa, i pel seu gust dolcenc, es pot menjar cru.
L’ORELLA DE JUDES (Hirneola auricula-judae) ,de consistència elàstica , és una mena de gírgola de saüquer, poc apreciada aquí i molt pels xinesos (“bolet negre”). També el SHIITAKE japonès(Lentinus edodes) es troba a Catalunya, comercialitzat per en Patràs de la Boqueria, aquest “apòstol” dels bolets.
El FETGE DE VACA (Fistulina hepatica) és també una mena de gírgola que es fa als troncs dels castanyers i dels roures vells; és deliciós menjat en cru.
Pel que fa a la gírgola pròpiament dita,-pleurotus que també es cultiven- ja n’ hem parlat a l’ apartat dels fredolics. Variants excel.lents són la GIRGOLA DE PANICAL (Pleurotus eryngi) i altres pròpies d’ arbres concrets.
La SABATERA D’ ESCAMES (Sarcodon imbricatus), propi de les pinedes de tardor, és excel.lent assecat i fet pols, com a condiment.
El CORTINARI GROS (Cortinarius praestans) es fa a les fagedes, i és un bon comestible, menjat jove.
EL POLLATENC o pollatenc de cama prima (Pholiota mutabilis) és bo, a condició de rebutjar el peu.
El MOIXERNO BLANC (Clitopilus prunulus) és un bolet excel.lent.També ho és el BLAU (Lepista nuda),així com el POLLANCRO, flota de pollancre o clopisses (Agrocybe negerita).
Bolets curiosos, sovint rebutjats i, no obstant, comestibles,són el BOLET DE TINTA (Coprinus comatus), que cal menjar just acabat de collir i no beure-hi alcohol.
Finalment, el PET DE LLOP (Lycoperdon perlatum), malgrat el seu nom i aspecte, collit jove, és mengívol i fins excel.lent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!