D’on venim
VIATGE A ATENES
Aquest títol pot semblar estrany…Però no ho és tant, si tenim en compte dues coses. De primer, que la civilització grega està en la base de la nostra cultura. En efecte: l’Europa que s’ està construint té dues capitals com a referència, Atenes- d’ on ens va venir la filosofia, l’ art, la vocació culinària mediterrània- i Jerusalem- com a ciutat-simbol del cristianisme-. El fet que Grècia té una vinculació històrica amb Catalunya- així, els antics grecs varen entrar a la Península Ibèrica per Empúries, a l’ Alt Empordà, i Atenes fou, durant 80 anys, el Ducat català d’ Atenes i Neopàtria arran de la discutida presència dels almogàvers, tropes mercenàries de xoc al servei de la Corona d’ Aragó. Així la nostra llengua s’ escoltava per tot l’Àtica i la bandera dels quatres pals de sang senyorejava l’Acròpoli o, tal com l’anomenen els nostres documents antics, Castell de Santa Maria de Cetines. Per tant, atenció. En contra de la manipulació espanyola, tan grollera, quan diem Corona d’ Aragó volem dir corona catalana. Si això es diu als aragonesos els explota el cap. Els “catalans”, encara avui representen el dimoni. Però també cal constatar que no hi ha cap guia de les publicades en espanyol (fins tot a Barcelona) que esmenti aquesta vinculació, ni que sigui sentimental. I fins i tot folklòrica: encara avui, en alguna illa grega, català és sinònim de diable, i amb ell s’ espanta als nens, i hom recorda la famosa “venjança catalana”.
Empúries fo un mite grec de la Catalunya noucentista. Però la petja grega també es troba a Roses, l’ Escala , Cadaques i altres indrts.”Com una illa de la mar grega s’albira Cadaqués en l’horitzó de blanca llum» (Montserrat Gallart, Mediterrània, 2018). La toponímiaens mostra l’ herencia grega: Empúries, Pirineu, Roses, cap Norfeu, cala Culip (Calipso), l’ Estartit (deessa Astarte), la llegendària illa-ciutat de Cypsela (davant les illes Medes?), el llogarret de Baseia, els farallons del litoral (de falariôn: cobert d’escuma de mar).Els divuit cants de Somni de Cap de Creus, de Carles Fages de Climent, són prenys del paganisme grecollatí. Maria Àngels Anglada havia observat en diverses ocasions la semblança entre la plana empordanesa i les de l’Àtica. Hi ha autors que suggereixen que la sardana provindria dels periples dels mariners grecs.
Cal que tingueu molt present una sensibilitat especial sobre el fet nacional si viatgeu a Grècia. Aquesta petita nació- tan petita com Catalunya, i , per tant, tan gran- té, lògicament, una especial pulsió, a nivell de carrer, sobre aquest tema. Cal recordar que es va independitzar dels turcs-enemic secular- encara no fa 100 anys ( i Creta els anys 20), i que la unitat nacional s’ ha aconseguit molt recentment, arran de la 2a Guerra Mundial. I avui mateix, arreu us interrogaran sobre Macedònia, i arreu veureu cartells, adhesius i pintades reivindicant una “Macedònia grega”, així com la reivindicació d’ un Xipre alliberat dels turcs, que n’ ocupen encara el 40 per cent del territori.
Els diversos moviments nacionals de l’ est d’ Europa justament, tenen a l’ Atenes d’ara mateix una fortíssima incidència, ja que és plena de russos, romanesos, albanesos, ex-iugoslaus, poblacions que donen un color nou i cosmopolita a la ciutat. També iranians, iraquians, kurds, àrabs…que han degradat els entorns de la plaça Omonia d’ Atenes. Arran de l’ alliberament d’ uests pobles- o de la desfeta del bloc soviètic i dels seus satèl.lits- es trobaven instal.lats, en uns “encants” multicolors, a l’ entorn de l’ avinguda d’ Atenes (Athinai), al centre, sortint de la plaça Omonia.
Podeu anar a Atenes amb vol regular des de Barcelona, (Iberia, Olympic, la companyia grega d’aviació-, Volotea (amb un excel.lent servei, tot el ccontrari de Vueling) etc.). Us hi podeu planta, d’ aquesta manera, en unes 3 hores escasses. Hi podeu anar-ho amb un viatge organitzat que inclou avió, transport a l’ hotel i l’hotel escollit. Però us podeu animar, perfectament, anar-hi pel vostre compte, ja que l’ oferta hotelera d’ Atenes és nodridíssima. I a les illes, hi ha moltes cases particulars que ofereixen llit i a vegades esmorzar, segons una acreditada fórmula britànica. I, no cal dir-ho, els creuers us porten en un viatge meravellós per les illes, amb l’ avantatge afegit que no cal fer vida de vaixell, ja que cada dia desembarquen en una illa. Us recomano creuers petits, de menys de 5.00 persones, per a mi- i ho dic per l’ experiència- una xifra excessiva. Recomano anar organitzats amb una guia o companyia, ja que els grups desembarquen primer.
Els transports urbans (majoritàriament trolebusos) són relativament barats (i bé lents; per una ciutat de més de 4 milions d’habitants el metro és insuficient, per la qual cosa la saturació de cotxes és una de les més altes que es poden trobar, amb un tràfic una mica caòtic. Els taxis no són cars, però és convenient regatejar abans el preu del trajecte, a l’estil oriental. També, d’acord amb aquest estil, si l’ agafeu, no és “propietat” vostra: en algun cas, el pot agafar qualsevol altra persona que vagi en la mateixa direcció. Naturalment, podeu fer el mateix, cridant a viva veu l’adreça on aneu quan passi un taxi.
Us proposem, per tant, una estança a Atenes, que pot ser d’uns 8 dies. Són més que suficients no solament per visitar els principals monuments i museus -d’ una ciutat que, paradoxalment, no n’és massa rica-,sinó que, fins i tot, podreu empapar-vos del seu pols vital, podreu fruirde la seva gastronomia i podeu fer un petit circuit d’un dia, al Peloponès, a l’ Àtica o a una illa.
Es recomanable, en aquest sentit, el circuit del Peloponès (regió propera a l’ Àtica o comarca d’ Atenes), que sol incloure una visita a Micenes (bressol de la civilització micènica), l’imponent teatre d’ Epidaure i el bonic poble mariner de Nàuplion. Es ofert en tots els hotels.
Però ara passem a emprogramar les visites recomanades a Atenes.
Primer de tot cal anar al Partenó,”la més rica joia que al món sia”, tal com deia el rei Pere III el Cerimoniós: de fet, és el primer text occidental que parla de la bellesa i excepcionalitat d’ aquest conjunt ” que entre tots els reis cristians a penes podrien fer-lo semblant”. El nostre rei hi va destinar una guàrdia especial de 12 ballestes, que el vigilaven de nit i dia. Més tard, però, els turcs el varen convertir en una caserna i polvorí, amb les conseqüències imaginables… Encara avui ens impressiona, malgrat que els colors blanquinosos del seu marbre no corresponen a la realitat històrica (els seus frisos eren pintats, originàriament) ; tot i que, en honor d’ aquest “castell” (el conjunt de l’ Acròpolis),els edificis de la ciutat d’ Atenes tenen una limitació en altura. La seva visa il.luminada, de nit, és realment colpidora. Hi podeu accedir, a peu o en trolebús, per l’avinguda Dionisiu Areopagitu. Us recomano d’ anar-hi a fer cua ben aviat, abans de les 8 del matí. Hi podeu passar, dins tot el conjunt, una jornada memorable, que podeu repetir. Cal visitar els Propileus (porxos d’ entrada), el Partenó, l’ Erectèion, el temple d’ Atena Niké… Visites exteriors i fàcils. Recomanable el Museu de l’ Acròpolis (si bé els anglesos tenen “segrestades” importants peces escultòriques del Partenó, que l’ antiga ministra de cultura, la gran actiru Melina Mercouri, va recalmar sense èxit) els seus bosquets i els costats sud i oest, ja amb ruïnes de l’ època romana: teatre de Dionisos, Odeó d’ Herodes Àtic, Termes romanes, Monument a Lisícrates, Santuari de les Eumènides.
La segona visita recomanada és la del Museu Arqueològic Nacional; també és recomanable anar-hi a primera hora.
Us podeu relaxar anant al Jardí Nacional i al Zapeion, mena de plau de mostres dins el passablement pesant estil neoclàssic propi d’ aquesta ciutat.
Amb la visita de qualsevol esglesiola bizantina- quasi totes totes del segle XI, de proporcions i programa modest, i totes semblants-, pràcticament, ja haureu acomplert el programa.Podeu anar al Likavitos- el Tibidabo d’ Atenes i, en metro que podeu agafar a la plaça d’Omonia, al port de Pireu.
Només us queda recórrer el barri de Plaka, amb boniques casetes neoclàssiques, però ara, francament, excessivament turístic. Aquí s’hi menja, s’hi canta i s’hi balla: el “sirtaki”, que és un ball pseudogrec inventat en ocasió de la pel.lícula de “Zorba el Grec”, i la música de bouzouki és també per a turistes…La música autèntica s’anomena “rembetiko”, i és del tot recomanable. Va ser creada pels exiliats procedents de Turquia; és una música urbana, fruit de la nostàlgia i de la desgràcia, una mica com el tango argentí o el fado lisboeta. El rembetiko és plenament vigent, i així no solament podeu descobrir autèntiques joies històriques en disc, sinó també cantants moderns que continuen expressant-se en aquest estil, renovellat. Hi una una excel.lent pel·lícula amn el mateix nom.
Els dies que us quedin destineu-los a passejar pels carrers i places. Del centre neuràlgic de la ciutat -la plaça de Catalunya de Barcelona com si diguéssim-, que és la plaça d’ Omonia fins al barri elegant a l’entorn de la plaça Sindagma, passant per l’espectacle humà- o allò que en queda- ja esmentat, dels mercadets i encants de Athinai i Monastiraki.
Naturalment, si us interessa l’ arquitectura moderna, podeu anar a l’ Atenes olímpica, amb algun edifici esportiu espectacular.
RESTAURANTS
A la plaça Omonia, destacava el cafè-restaurant Neon. Un lloc magnífic, tant per la situació, el clima i la qualitat dels serveis. Era un antic i bellíssim cafè, curosament restaurat, des del qual s’ hi contemplava l’intensíssims tràfec humà. Feien deliciosos esmorzars a base de truites i cuina grega, en règim d’ autoservei. Preus raonables. Si voleu una cuina menys asèptica, a l’entorn d’ Omonia és ple de xiringuitos que fan típics entrepans de xai (gyros) i les no menys típiques broquetes (suvlakia). Aneu en compte; els restaurants anomenats “taverna” són sovint, cars i per a turistes. Molts són especialitzats: en peix, en carn i fins i tot, a l’ estil turc, en sopes. Aneu en compte a l’ hora de pagar, si bé això és una característica de tots els països turístics, incloent el nostre. Us recomano anar a una iogorturia; moltes han tancat, però encara en queda alguna, per exemple al costat de la plaça Omonia. Hi descobrireu l’ autèntic iogurts grec-de vaca, d’ ovella o de cabra-. Per conèixer si és artesà al damunt hi veureu un tel.
VISITES
Perdeu-vos una diada al port de Pireu- on també hi havia un cafè Neon, de tres pisos-, així com tot de restaurants especialitzats en la cuina del peix i el marisc, d’altres amb el menjar a la vista, que facilita l’ elecció, botigues curioses amb articles mariners i altres de souvenirs convencionals. Apreneu, però, almenys a dir “Para kaló” (sisplau, de res) o “Evgaristós” (gràcies), així com “Yasu” o “Geià sou” (hola)
COMPRES
Al Pireu- i això no surt a les guies-,autèntica, bella i barata roba marinera (jaquetons, camises, pantalons, gorres, etc.).
A Atenes, defugiu les compres al barri de Plaka, a no ser que vulgueu fer de turista convencional. Us recomano la zona de l’ avinguda d’ Athinai (sortint d’ Omonia): tot uns encants inenarrables de tota mena d’objectes de la cultura qüotidiana grega, russa i d’altres països de l’ est, a preus tirats: porcellana i metall, fusta i plàstic, cuir i cera, tot és vàlid. I, com a espectacle no apte per a tothom, el mercat de carn: tones i tones de carns i entranyes sangonoses sense refrigerar, enmig d’ un maremàgnum humà.
Podeu comprar fruita seca (figues, pistatxos), mel, oli d’oliva en boniques llaunes i les delicioses olives negres de Kalamata,així com dolços de mel i sèsam (una mena de torró, molt apreciat). A les illes podeu trobar productes d’ inequívoc origen turc, com el lokum, que s’ envasa en unes boniques i típiques capses, ideals per a portar un dolç regal de Grècia.
CUINA
Cal degustar l’ amanida grega (que ells diuen “de pagès”), amb tomàquet, olives i el deliciós formatge feta (d’ ovella).Amb la majoria de plats s’ hi acompanya el famós iogurt grec, que també es degusta amb mel, com el recuit de Girona. En alguns llocs se’l fa ells , en grans cassoles de terrissa, a vegades amb llet d’ ovella: és inoblidable. Altrament, els famosos quioscos d’ Atenes, que venen de tot, oberts de dia i de nit, solen tenir un refrigerador amb iogurts. Carns i peixos a la brasa (més aviat cars) i plats com la Mussaka (albegínies al forn amb carn picada i beixamel) o el Pastitsio (macarrons al forn). A totes hores, poden menjar pita, delicioses empanades i pastissets farcits- amb espinacs, formatge, carn, etc. El vi típic és la retzina (amb gust de reïna de vi). No us heu de perdre el típic ouzo, un aperitiu anisat que es beu al migdia als cafès i que es degusta amb les famoses meze o entremesos (popets, taramosalata- pasta d’ ous de peix, de color rosat-, puré d’ albergínies, skordalia (un allioli rebaixat amb patata), olives de Kalamata, musclos, etc.).
El licors i aiguardents més famoso són els de cireres, el brandy “Metaxa” i , a les illes, el raki (d’ origen turc), el mastika (amb màstec),el Tentura (amb canyella, clavell…) el licor de roses, etc… Aquest darrer licor, per certa, també es fa a Menorca, on el van portar uns migrants grecs. D’ aquests alguns també es van instal.lar a Cadaques i a l’ Escala, on els seus descendents conserven els cognoms hel.lènics (Contos o Kontos, Altrachs…).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!