L´art contemporani utilitza, través de les instal.lacions, perfromances, objectes ready mades o trobats, etc., tot allò quotidià, com ara una copa o una taula.
UNA CASA INHABITABLE, UN MENJAR IMPOSSIBLE. EXPOSICIÓ A “LA CAIXA”, GIRONA
La Fundació La Caixa presenta una selecció del seu fons d’ art contemporània sota el títol Una casa per no viure, exposició comissariada per Frederic Montornés a la Sala Girona d’ aquesta ciutat. Tot i que la mostra no parla, expressament, del menjar o del vessant Food Art (art del menjar), s’ inclouen algunes peces que podrien anar ne aquesta direcció o que, si més, no, apunten a l´atrezzo del menjar. No és pas el cas, precisament, de l´obra d’ Antoni Muntadas que s’ hi exhibeix- justament el gran especialista d’ aquesta disciplina-, sinó , sobretot, la de dos altres artistes, que participen tant de la instal.lació, l assemblage, el ready made (allò que feien Duchamp, Karl Schwuitters, Man Ray, Picabia…) com del body art o art del cos (amb bons representants catalans que seguien els Oppenheim- que ja utiltizava el propi cabell, en una performança filmada, Klein, Manzoni, Naumann, etc.).En l´exposició que comentem, l´artista colombiana Doris Salcedo utilitza el seu propi cabell per a una taula de menjador (“Desterrat: la túnica de l´orfe”), mentre quela nordamericanna (de cognom català) Maggie Cardelús a l´assemblage “Transformació i dispersió” fa servir copes de vidre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!