BONA VIDA

Jaume Fàbrega

20 d'agost de 2012
2 comentaris

a la independència per les maduixes amb nata

Menjar maduxies amb nata, com els anglesos, o xoriço, com els espanyols, té consequències

 

MADUIXES AMB NATA

Una de les postres més agraïdes i més benvingudes , que en el nostre país sol ser de Primavera. És una recepta que, probablement, és d’ influència nòrdica- aquí les maduixes o maduixot se solien prendre amb vi ranci, moscatell, etc.- A la pel.lícula  d’ Ingmar Bergman “El séptimo sello”, ambientada a l´Edat Mitjana, que en la meva adolescència, vista en un Cine Club, em va impactar molt i em va quedar a fixada la següent escena: hi apareix una escena excepcional. Els protagonista, Antonius, un guerrer templer que acaba de venir de les Croades i va a la recerca de Déu, la transcendència i el sentit de la vida, es troba amb uns joglars- que representen el contrari.-la vitalitat, els plaers senzills, la bondat- i tot plegats comparteixen un platet de maduixes silvestres amb llet. És, de fet, l´únic moment feliç, no angoixat de la densa pel.lícula del director suec, que beu en la filosofia de Kierkeegaard.

Per tant, als països nòrdics, el consum de maduixes amb llet o nata ve d’ antic. A Anglaterra, de fet, n’ hi ha una cita del 1542: el metge Andrew Boode en un llibre titulat “The fyrst boke of the introduction of knoledgement” ja en parla d’ aquesta exquisida combinació. Encara avui, Anglaterra és la capitat mundial de les maduixes amb nata (Strawberries and cream). On és un plat extremament popular. El seu zènit és la celebració anual del campionat de tennis de Wimbledon (agost) on el públic assistent s’ hi cruspeix a la vora d’ uns 30.000 kg de maduixes i uns 7.000 litres de nata. S’ hi fan servir els preuats maduixots de la varietat semi-tardana Kent, del Comtat de Kent, molt dolços i sucosos. I la nata sol ser una barreja de nata per muntar, sour cream (a França crème fraïche), que hi dóna un lleuger toc àcid. A vegades la nata pot ser semilíquida, o bé aromatitzada amb vainilla, a l´estil del Chantilly francès, i els més gourmets hi afegeixen un toc de licor, com ara Grand Marnier o Amaretto.

Aquesta celebració tan ritual de Wimbledon és el paradigma anglès de la tradició, el protocol i el capteniment de les formes, alhora de la inflexibilitat però també de la tolerància. Un poble que ha practicat un dur colonialisme, ara és capaç de ser benvolent i negociar amb les aspiracions independentistes d’ Escòcia, i reconeix oficialment la pluralitat nacional del Regne Unit. A Espanya és inimaginable veure, en una celebració, milers de persones menjat maduixes amb nata- si de cas, es menjaria xoriço, un “bollo preñao”, etc.-. Amb una altra diferència. Aquesta país, tant o més calonialista que l’ anglès, se li fa difícil acceptar la plurinacionalitat de l’ estat i, molt menys, les aspiracions d’ autodeterminació de bascos o catalans. !Potser caldria canviar de menú!.

Els anglesos solen fer baixar la ingesta de les maduixes amb Pimm’s, que és un combinat de licor, cítrics, “lemonade”, etc., o bé amb champagne. El xampany, en efecte, s’ adiu molt amb les maduixes. El Pimm’s data del 1823, i actualment se’n fabriquen diverses varietats: a base de gin, de rom, de brandy, d’ escotch  o de whikey.

I ara les maduixes. La maduixa (Fragaria vesca), és una de les fruites més populars, pròpia, sobretot, de la Primavera i de l´estiu, segons la varietat (Andalusia, Maresme…). Les espècies que consumim- com el gros maduixot- solen procedir d’ encreuaments amb l’ espècie silvestre, pròpia dels Alps i els Pirineus. N’ hi ha diversos híbrids cultivats, com les Baron Solemacher, Wellow Wonder, Alexandria, etc. Comercialment  algunes   reben el nom de maduixes de bosc, però en realitat són cultivades, i són una varietat californiana. En estat silvestre es troben en totes les zones temperades de l’hemisferi nord, tot i que es poden cultivar en tot el món. Creix en les orles dels boscos, clars, en zones humides, en general, del Prepirneu al Pirineu, i des de el nivell del mar als 1900 m d’altitud.

 

 

 

Ingredients

400 g de maduixes

una taronja

100 g de sucre fi

300 g de nata

50 g de sucre de llustre

Elaboració

Netegeu les maduixes amb aigua freda- procurant no remullar-les molt,  a fi que perdin el perfum- i tireu-les en un recipient de cristall, ruixeu-les amb el suc de la taronja i a continuació empolseu-les amb el sucre, deixant-les macerar una hora en un lloc fresc o a la nevera. Després traieu-les  i cobriu-les amb la nata barrejada amb el sucre de llustre, tot formant una espiral que realitzareu amb la mànega de pastisseria amb broquet ample i arrissat. Serviu-ho fred.

Notes

Podeu fer servir maduixots o maduixes petites.

Es important fer servir nata artesana, comprada al pastisser, ja que és millor que la d’ esprai o congelada.

Hi ha qui substitueix la taronja per unes gotes de vinagre; l’ àcid exalta el gust de les maduixes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!