Gàlim

^{Finalment la cosa va ser prou normaleta: no estava d’humor per a la idea que se m’havia passar pel cap. Vaig fer el que vaig poder i el personal va fer palmoteo. No tinc clar que això siga molt normal.}

Bona nit a tot lo món.

Gràcies per haver vingut.

Jo la veritat és que trobe açò una poc estrany, i especialment el meu
paper el veig una miqueta com el resultat d’una conspiració, perquè
presentar a estos dos personatges ací pot semblar senzill.
Pero enverinadament senzill.

Perquè clar, presentar algú com Joan Olivares a sa casa mateix, davant d’amics i familiars, és un exercici d’atreviment (diria que lloable) que espere que algun dia se’m reconeixerà. Què n’he de dir? Que és professor de matemàtiques? Que ha escrit unes quantes novel·les? Si voleu vos les puc nomenar, encara que segur que ja vos ho sabeu, i com deien aquells humoristes, els podeu adquirir al hall de l’hotel:

No les vaig arribar a nomenar perquè els assistents, preguntats, van dir que no calia.

I el llibre de rellotges de sol, perquè encara que ja n’haureu sentit a parlar, em toca dir que este home té una certa afició a eixos artilugis. A estudiar-los i a fer-ne, a catalogar-los i a inventar-se’n. Ací fora mateix en teniu una mostra, i els artítstics que decoren els carrers del poble també van nàixer d’una iniciativa seua, en junta amb Rafa Amorós, còmplice necessari.

Aimador (com deien aquells) d’un passat romàntic, espigola els temps pretèrits pels mots i els veixells que ens retorna en novel·les o en aquesta casa, una aventura en què ajuda a Assumpció i que he fet en part meua. Bàsicament la part que no té deutes i on m’han permés matar el desfici de l’agenda.

És una coincidència, però hui fa sis mesos que ‘Pell de pruna’ es va presentar a l’Olleria, en el llavors recentment restaurat Depòsit. Allà, com ara ací, estaven exposats els originals de les il·lustracions del llibre, obra de Jordi Albinyana, a qui la majoria també coneixeu. I ja estem amb la mateixa. Perquè ací hi ha amics i familiars de Jordi, que en qualsevol moment em poden rectificar.

Ja saben vostés que existeixen unes persones anomenades historiadors que s’encaboten a explicar el passat sense haver-lo conegut. Doncs esta gent diu que si això d’Albinyana correspon a un topònim convertit en cognom dels repobladors, fóra del poble que encara es diu així o d’un altre lloc. INCÍS: si aneu a Albinyana, no penseu a fer-vos un café al bar Albinyana: és deplorable.
Lluny dels historiadors, una llegenda permeable parla d’un frare vingut a l’Olleria, anomenat Albinyana, i a partir d’ací la imaginació ja treballa per si sola. Siga com siga, actualment n’hi ha molts, d’Albinyana, al poble. I Jordi és un dels que de tant en tant apareixen i ressalten, dels que tenen defecte, amb un ADN potrós. (I sa mare ja em sabrà perdonar).

Com que Jordi és jove, ho aprofitaré. Per evitar equivocar-me en el passat de les exposicions, il·lustracions, treballs en còmics o cartells, quadros, portades de CD… mirarem un trosset de futur seu, que llueix més. Entre altres projectes, està pastant la imatge gràfica (es diu aixina?) del que serà el segon disc de Botifarra, i es dedica a estendre la roba que, millor o pitjor, un servidor va llavar en algun moment, i que sonarà amb música original de Miquel Gil i megabytes de Vicent Partal. No toca ara fer propaganda d’açò, perquè presentem un altre llibre, però si en acabant pregunteu…

Perquè ara en acabant parlaran estos dos i els podreu fer preguntes.

I la novel·la?
No pense parlar de la novel·la com a obra literària, ni desxifrar les virtuts de les il·lustracions castigades. No m’apeteix gens ni miqueta, i el contracte de presentador m’ho permet. A més, ara que escric açò és ben tard i la son em destorba la imaginació, de manera que anirem arrematant garbes.
Ací fora vaig escoltar un fragment de la novel·la quan encara estava en projecte la cosa. Des de fora, però amb una proximitat contagiosa, la vaig vore comboiar-se amb recel entre un i l’altre. La vaig llegir, la vam llegir, la vam riure i gaudir, i la criatura va prendre la comunió vestida de premi literari. I com que qualsevol excusa és bona, hem conspirat i conspirem per ensenyar-li món amb presentacions. Com esta, en què ja toca donar pas als autors.