Nadal/NADAL VALENCIÀ

Potser acabarem tots celebrant el nadal com els espanyols, però encara hi ha resistents que celebren un Nadal català, balear o valencià, un Nadal nacional, sense "Nochebuenas" i borratxeres, "peces en er río" i besuc, i sense Sant Esteve .

NADAL VALENCIÀ
En un blog meu en espanyol i altres llengües (Gstronomia catalana/Gastronomie catalne/Catalans gastronomy), un lector que se suposa que és valencià diu que “te equivocas or completo en añadir  a la comunidad valenciana a las costumbres catalanas. Nosotros celebramos el 24 Nochebuena. La escudella no la comemos y a Sant Esteve ni idea”. El “nosotros”, suposo, es deu referir als espanyols o hispanoparlants: és lleig, doncs, practicar aquest nacionalisme excloent, en què tot el que no és castellà no existeix. D’ altra banda, jo enlloc dic que l´escudella sigui valenciana, sinó l´olla o putxero: com deia la meva àvia, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. Per tant, el problema del nacionalisme espanyol al PV (blaversime) és més un problema d’ ignorància, de prejudicis o, simplement, psiquiàtric.Doncs sí, el Nadal tradicional valencià es basa, com el català- ja que és un àpat de dinar, no una “Nochebuena” estrangera, si bé ja adoptada-, en l´olla (escudella i carn d’ olla, bullit, putxero…). En canvi, a les Balears no es descriu el Bullit com a preceptiu de Nadal- com tampoc no ho és arreu de Catalunya-. La peça d’ aviram farcida o només rostida, en canvi, sembla força comunia, i els canelons a Catalunya, Mallorca i Menorca- però també altres plats, com la sarsuela, en el darrer cas i en el català-. A vegades tot depèn del costum familiar.Al Pais Valencià el putxero o olla de Nadal sol incloure pollastre i altres carns, botifarres, cigrons, creïlles/patates, cardets, naps, etc. El que no hi manquen mai són les pilotes, dites també fassedures, fasseüres, fassegures (de “farcegures”, farcit), i en algun lloc, tarongetes (per la forma).A Crevillent, segons Josep (al qui li agraeixo la informació), per exemple, el “putxero” inclou pollastre, cigrons, creïlles, naps, porro, api, botifarres i pilotes. Primer es menja la “sopa de molles” o “sopa coberta, que inclou trossets d’ ou dur, els menuts de pollastre i, especialment, llesquetes de sang de pollastre fregida. Segonament se serveix el pollastre amb els cigrons i les verdures. I a continuació, les pilotes. És, doncs, una “olla de les tres abocàs” (abocades, serveis), com es deia antigament.A la “nit de Nadal”, com a Catalunya, es feia un sopar frugal, com els de cada dia (verdures, sopa, etc.), que incloïa, com a excepció, fruites seques (a Catalunya anomenades “postres de músic” o “grana de capellà”): ametlles, avellanes, castanyes, bellotes dolces (glans), figues seques, etc. (a Catalunya ametlles, avellanes, figues, panses i, a vegades, pinyons). També es menjava panfígol/panfigo/pa de figues. A Provença l’ àpat de Nadal, entre els “13 dessèrts” (13 postres) hi ha també al frucha sèca o fruita seca. A Catalunya, en alguna comarca (a ca meua mateix, al Pla de l´Estany) es menjava també allioli amb torrades- al Ripollès un sumptuós “Allioli de Nadal” amb fruita seca, galetes, etc.-. L´endemà (a vegades a la nit, al “ressopó” de la Missa del Gall, o, en algun lloc, del Cant de la Sibil.la), xocolata desfeta.De petits cantàvem: “què li darem a n’ el noi de la mare/panses i figues i nous i olives”. Un asguilando valencià fa: “ a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum”.I torrons: arreu, de la Catalunya Nord (encara ben vigents, com a símbol de catalanitat), passant per la Franja i Andorra, Catalunya i les Balears i , naturalment, el País Valencià. Tenim, a més, les neules catalanes, les casquetes i altres delicioses pastissets valencians o de l´Alguer, i el tronc de Nadal (de xocolata i mantega) que els nord-catalans han manllevat a França.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *