Oi?

Passa allò que passa: el nou foragita el vell, notícies noves aboquen a l’oblit notícies velles i, així, el Carmel va tornant a ser aquell barri a mig mal fer a la falda d’un turó cridat a ser pulmó de la ciutat. Però, i l’esvoranc? […]

L’esvoranc és ara una filferrada que delimita la creu que fan el carrer Sigüenza i el passatge Calafell, custodiada, com si ja fos una rutina, per un cos de policia a cada extrem: la dita Nacional per Llobregós, la Urbana per Pantà de Tremp i els Mossos a la banda de Bernat Bransi. Ignoro si a dalt, a Ramon Rocafull, hi ha estat assignada, per completar l’equilibri, la Guàrdia Civil.

Mentre, els veïns van i vénen, com si ja fos una rutina, contemplant a peu de carrer o des d’alguna finestra com avancen els enderrocs planificats, lentíssims, presidits per dues grues gegantines. Una sosté el contenidor on aboquen la runa els tres o quatre manobres que treballen assegurats amb arnessos a l’altra. Són unes mesures de seguretat segur que raonables però tan extremes que no deuen tranquil·litzar gaire els qui esperen poder tornar un dia als pisos que les administracions consideren prou estalvis per no ser reedificats.

Els veïns van i vénen, doncs, amb certa indiferència als equips de periodistes que, invariablement, com si fos una rutina, munten guàrdia, almenys un equip per tanda. És com si els diversos mitjans fessin torns, matant el temps tirant alguna fotografia, amb alguna connexió en directe, entrevistant encara el veí distret o prou avorrit de tot plegat per deixar fer. Esperant, de fet, alguna novetat que torni l’esvoranc a la primera plana o als primers minuts dels informatius, potser un altre moviment del subsòl, potser un pas en fals en la deconstrucció que deixi els obrers suspesos dels arnessos com les cadires d’una roda de fira. Quin espectacle, amb la pols i el terrabastall i l’ai al cor, no seria!

Algú deu no haver perdut l’esperança que la rutina colgui els rastres de l’esvoranc millor que les tones de formigó que s’hi han esmerçat. Segur que és una esperança amb fonament. Però hi ha esquerdes, o escletxes, o potser seran només fissures inapreciables a ull nu, que queden i també treballen.