BONA VIDA

Jaume Fàbrega

23 de desembre de 2007
6 comentaris

Nadal/NADAL VALENCIÀ

Potser acabarem tots celebrant el nadal com els espanyols, però encara hi ha resistents que celebren un Nadal català, balear o valencià, un Nadal nacional, sense "Nochebuenas" i borratxeres, "peces en er río" i besuc, i sense Sant Esteve .

NADAL VALENCIÀ
En un blog meu en espanyol i altres llengües (Gstronomia catalana/Gastronomie catalne/Catalans gastronomy), un lector que se suposa que és valencià diu que “te equivocas or completo en añadir  a la comunidad valenciana a las costumbres catalanas. Nosotros celebramos el 24 Nochebuena. La escudella no la comemos y a Sant Esteve ni idea”. El “nosotros”, suposo, es deu referir als espanyols o hispanoparlants: és lleig, doncs, practicar aquest nacionalisme excloent, en què tot el que no és castellà no existeix. D’ altra banda, jo enlloc dic que l´escudella sigui valenciana, sinó l´olla o putxero: com deia la meva àvia, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. Per tant, el problema del nacionalisme espanyol al PV (blaversime) és més un problema d’ ignorància, de prejudicis o, simplement, psiquiàtric.Doncs sí, el Nadal tradicional valencià es basa, com el català- ja que és un àpat de dinar, no una “Nochebuena” estrangera, si bé ja adoptada-, en l´olla (escudella i carn d’ olla, bullit, putxero…). En canvi, a les Balears no es descriu el Bullit com a preceptiu de Nadal- com tampoc no ho és arreu de Catalunya-. La peça d’ aviram farcida o només rostida, en canvi, sembla força comunia, i els canelons a Catalunya, Mallorca i Menorca- però també altres plats, com la sarsuela, en el darrer cas i en el català-. A vegades tot depèn del costum familiar.Al Pais Valencià el putxero o olla de Nadal sol incloure pollastre i altres carns, botifarres, cigrons, creïlles/patates, cardets, naps, etc. El que no hi manquen mai són les pilotes, dites també fassedures, fasseüres, fassegures (de “farcegures”, farcit), i en algun lloc, tarongetes (per la forma).A Crevillent, segons Josep (al qui li agraeixo la informació), per exemple, el “putxero” inclou pollastre, cigrons, creïlles, naps, porro, api, botifarres i pilotes. Primer es menja la “sopa de molles” o “sopa coberta, que inclou trossets d’ ou dur, els menuts de pollastre i, especialment, llesquetes de sang de pollastre fregida. Segonament se serveix el pollastre amb els cigrons i les verdures. I a continuació, les pilotes. És, doncs, una “olla de les tres abocàs” (abocades, serveis), com es deia antigament.A la “nit de Nadal”, com a Catalunya, es feia un sopar frugal, com els de cada dia (verdures, sopa, etc.), que incloïa, com a excepció, fruites seques (a Catalunya anomenades “postres de músic” o “grana de capellà”): ametlles, avellanes, castanyes, bellotes dolces (glans), figues seques, etc. (a Catalunya ametlles, avellanes, figues, panses i, a vegades, pinyons). També es menjava panfígol/panfigo/pa de figues. A Provença l’ àpat de Nadal, entre els “13 dessèrts” (13 postres) hi ha també al frucha sèca o fruita seca. A Catalunya, en alguna comarca (a ca meua mateix, al Pla de l´Estany) es menjava també allioli amb torrades- al Ripollès un sumptuós “Allioli de Nadal” amb fruita seca, galetes, etc.-. L´endemà (a vegades a la nit, al “ressopó” de la Missa del Gall, o, en algun lloc, del Cant de la Sibil.la), xocolata desfeta.De petits cantàvem: “què li darem a n’ el noi de la mare/panses i figues i nous i olives”. Un asguilando valencià fa: “ a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum”.I torrons: arreu, de la Catalunya Nord (encara ben vigents, com a símbol de catalanitat), passant per la Franja i Andorra, Catalunya i les Balears i , naturalment, el País Valencià. Tenim, a més, les neules catalanes, les casquetes i altres delicioses pastissets valencians o de l´Alguer, i el tronc de Nadal (de xocolata i mantega) que els nord-catalans han manllevat a França.

  1. Cada volta més al País Valencià cal diferenciar els espanyols i els seus costums, encara que, molts, en açò dels menjars soles "aclimatar-se".
    Efectivament a les families valencianes la nit de Nadal es fa un sopar corrents. El dia de Nadal és el gran dia i eixe és el dia del’olla o "putxero", segons comarques amb queviures diferents, però tots, tots, amb pilotes.
    El titot o gall d’indi és cosa més moderna que ara ja no veig per cap lloc i els canelons és, era, cosa de burgesos i benestants.
    A moltes families encara es fan els tres dies i el darrer, amb les sobres de l’olla es fa arròs al forn i en altres croquetes amb bejamel.
    A totes les families valencianes i a tot arreu per Nadal olla i a moltes comarques també es fa olla, amb pilotes, clar està, el dia de festa major.

  2.  ara et faré una aportació. Com he escrit manta vegades, vinc de família immigrada d’España, tanmateix, l’entorn fa que s’hi "aclimatàrem" prou bé. Veníem a treballar i a quedar-nos-hi amb volsaltres; i amb una mica de recança envers "allà". Perquè no dir-ho!. Supose que això fa el que sóc, faig i pense.

    La Nit de NADAL  ha anat prenent força amb el pas dels anys; tot introduint-se els marics, a balquena, tot deixant el sopar tradicional que era borreguet (tallades de cuixa i/o xulletes) amb creïlles fregides. De vegades clòtxines al vapor. Torrons (d’Alacant i Xixona), casques, "pelaïlles" d’Alcoi, pinyons ensucrats, etc. Xampany català (a casa bevíem el Raventós de tota la vida d’etiqueta taronja). Després anàvem a la Missa del Gall. D’uns anys ençà va re-aparèixer el Cant de la Sibil·la a la Companyia.  A l’endemà, el dia de Nadal, es feia el putxero (ben carregat), abans era costum prendre’n de l’olla el got de "caldo" per obrir gana. Anàvem per les cases a demanar les estrenes que els familiars ens donàvem als xiquets. Tornats a casa menjàvem un plat de sopa coberta, fideus, etc. a apartir del caldo i alguna pilota. A banda, el segon plat era de trossos de carn de pollastre, butifarra (blanca i/o negra de ceba), corbets de porc, talls de nap, api, cigrons, etc. Després hi havia la font de companatges (formatges, pernils, saltxixó, embotxat, cecina, etc. A la vesprada estàvem a reventar. Fins i tot recorde que alguns es menjaven trossos de cansalada escampats en el pa.
    El dia de St. Esteve, que a València, sempre, per a mi ha estat migdia sí hi era festa. Migdia de faena i, a la vesprada, festa. A casa eren comerciants pobres. I bon dinar. No hi havia canalons, sinó arròs del caldo del dia anterior, però, alerta! el segon era, sempre, un refregit de totes les restes del putxero barrejades amb alls que és vertaderament delitós !
    PS: Bon Nadal per a tu i els teus i et dec algun post sobre els menjars del Japó que vaig poder assaborir, però no he tingut temps material per a enllestir-los.     

  3. Hola Jaume, l’altre dia et vaig passar malament la seqüència del Putxero de Nadal a Crevillent. De primer s’escudellen els fideus o la sopa coberta, també dita al poble com "Sopa apart" o de "molles", que duu com ingredients el brou, molles de pa, torrat o no, ou dur, sang i les despulles de la gallina o pollastre, es a dir, la morella, el fetge, el cor i també els rovellets o ous que encara no s’han post. De segon, els cigrons, amb creïlles, naps, carlota, cuixes, ales i pits del pollastre, i també botifarra i vedella. De tercer, les pilotes, grosses, arruixades amb suc de llimó al gust.
    Bon profit i salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!