Pau Alabajos

dissabte, 16 de maig de 2009 – Centre Cultural Ovidi Montllor

Després de dinar quedem amb Cesk Freixas a l’estació de Torrent
Avinguda: a les 18:30 tenim una actuació conjunta al Centre Cultural
Ovidi Montllor d’Alcoi i farem el desplaçament en un sol cotxe. Per a
nosaltres es tracta d’un concert especial: en novembre de l’any passat
vam haver d’ajornar un recital en aquesta mateixa ciutat per problemes
a la gola, un festival anomenat Tirant de Cançó, amb un cartell d’allò
més engrescador: Miquel Gil, Feliu Ventura, VerdCel, Arthur Caravan i
uns servidors. Ens va resultar molt frustrant haver de telefonar als
organitzadors i excusar la nostra presència. Primer de tot, pels
esforços que Sandra i companyia van invertir en aquella iniciativa i,
en segon lloc, per haver de renunciar a  compartir escenari amb uns
artistes als quals admirem tant, però la salut és la salut! Arribem
passades les 18:30, una miqueta retardats. Ens esperen al Casal Carles
Llinares (Batà), que avui ens farà de tècnic de so, i Víctor Nin
(guitarrista acompanyant de Cesk), que s’ha desplaçat directament des
del Penedés. Les proves tampoc no resulten excessivament complicades,
Carles de seguida va per feina i en poc de temps la cosa comença a
rutllar. A les vuit de la vesprada el Casal està ple de gom a gom, hi
ha espectadors a les cadires que enfronten l’escenari i també
asseguts a terra, en els laterals, junt a la barra. Dóna gust veure
tanta gent, però també imposa una miqueta. Comencem nosaltres. No
acabem d’estar còmodes del tot a l’escenari fins a passat el primer
terç d’actuació, però després anem afiançant-nos. Després d’acabar
Futur en venda de manera abrupta (trenquem una corda a meitat de la
cançó!), li toca el torn a Cesk Freixas ia Víctor Nin, que fan un
concert brillantíssim. Han anat canviant algunes coses de
l’espectacle, han reinventat algunes cançons, preparat algunes
versions noves (com ara Debo partirme en dos, de Silvio Rodríguez),
avançat algunes cançons del pròxim disc, etcètera. Un gran recital, en
definitiva. Com a cloenda, fem Dies i nits de guerra i d’amor i Contra
el ciment a dues veus, entre acudits i bromes. Després de xarrar amb
la gent del públic i dedicar alguns discos, arrepleguem tot el
material i marxem cap a L’Hivernacle, on sopem tots junts. Allà a les
dues de la matinada carreguem el cotxe i emprenem el viatge de
tornada. Abans, ens acomiadem de Cesk i Víctor (no tardarem a
coincidir, el dia 6 de juny a Castelló de la Plana, sense anar més
lluny), els donem les gràcies a Sandra, Pau, Carles i companyia, que
han tornat a fer-nos sentir com a casa i s’han portat molt bé amb
nosaltres, cuidant fins a l’últim detall. Sempre que passem per Alcoi
ens n’anem amb un somriure de satisfacció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!