BONA VIDA

Jaume Fàbrega

6 de setembre de 2007
0 comentaris

Gastrologia.12/BEGUDES SENSE ALCOHOL

El món de les begudes  i refrescos sense alcohol no para de créixer.

BEGUDE DIVERSES:INFUSIONS, SUCS, REFRESCOS , BEGUDES LÀCTIQUES
A part de les begudes més consumides, aigua,te, cafè, mate, xocolata, d’altres també tenen el seu lloc; algunes, fabricades per conegudes multinacionals, són d’ abast planetari altres locals.
Les infusions, “aigües”- nom tradicional català, tisanes o tes són les begudes que es fan a partir de la infusió (a vegades decocció) d’ una herba amb aigua bullent; se solen beure calentes, però també n’ hi ha de fredes o glaçades- com el te, altrament-. Atenció als noms: el mot “infusió”, a Suïssa, vol dir injecció hipodèrmica. Compte, doncs, en demanar-ne en algun restaurant o cafeterea d’ aquell país. La infusió d’ herbes és anomenada “te”, seguida dle nom d el’ herba.
Algunes solen tenir usos digestius o d’ altre índole, lligats vagament a al salut. D’ entre les més populars hem de citar la camamil.la, el poniol o menta poniol (poleo menta, en espanyol), la marialluïsa, la menta, el te de roca i altres menes de “tes” diferents de l’ oriental- com el d’ Àfrica del Sud- i moltes altres. Es poden trobar tant en natural com en fora de sobretot o en versions sol.lubles. Hi he d’ incloure també les begudes de malta o xicòria, que a vegades substitueixen el cafè.
Els sucs de fruita – i alguns vegetals- són un segment en creixement. Al mercat n’ hi ha de diverses menes, que l’etiquetatge ha d’ especificar, tant si són envasats en tetrabrik com en ampolla de vidre, llauna o qualsevol altre sistema, tant si són refrigerats com no- i fins congelats, que també n’ hi ha-. Els sucs corrents són fets de concentrat, i se solen vendre sense refrigerar. El nèctar és suc amb una proporció d’ aigua, amb l’ afegit de sucre o edulcorants. Els sucs naturals espremuts han de fer constar—ho, és a dir que no són procedents de concentrat.
Els sucs poden ser, en principi, de qualsevol fruita o barreja: taronja, aranja, llimona, poma, pera, poma,raïm, pinya i altres fruites tropicals- plàtan, mango, papaia, fruita de la passió o maracuià. També n’ hi ha de tomàquet, de pastanaga o de barreja de verdures i fruites. Alguns es presenten barrejats: suc de raïm i pinya, barreja de fruites vermelles o tropicals, etc. Hi ha països que produeixen sucs de fruites pròpies: el de nabius dels països escandinaus, els de fruites tropicals fresques i, fins i tot, el guarapo o suc de canya.
 Hi ha sucs de fruita amb polpa o sense, amb l´afegit o no de sucre , procedents de suques fresques espremudes o de concentrats, i begudes amb un contingut mínim de suc de fruita (cal llegir les indicacions de les etiquetes). Es poden trobar en tetrabrik, en ampolla, en llauna, refrigerats, sense refirgerar i fins congelats (com algun suc de taronja).A partir de la fruita s’ elaboren diversos refrescos de maduixa, de cirera, de síndria, així com aigües aromatitzades.
Són tradicionals a la Mediterrània les gasoses ja elaborades (o begudes similars, de sobre), que són aigües tractades, amb edulcorants i gust de llimona o llima (en francès limonade) i altres refrescos- a base de cafè, de malta, de llet d’ ametlla, de xufles (orxata valenciana), d’arròs, de cereals.
Dels països anglosaxons procedeixen l´aigua tònica (portada de l´Índia), que se sol combinar amb gin, o el ginger ale, beguda de gingebre (que se sol combinar amb whisky). Igualment hi podem incloure les cerveses sense alcohol i els bíters analcohòlics.
A tot el pròxim orient i Àsia central són populars les begudes a base de llet fermentada i iogurt, com l’ airan truc o el kèfir. La indústria occidental també  fabrica  noves gammes de refrescos a base de llet, sucs de fruites,així com iogurts o altres productes làctics fermentats líquids, per beure.
Derivades de la gasosa, les begudes carbòniques , de la mà de les grans multinacionals, s’ ha convertit de les més consumides arreu del món: refrescos de cola, de gust de taronja, llimona, llima, etc.
Un nou segment, en creixement, són les aigües minerals aromatitzades lleugerament (cítrics, poma, maduixa, etc.) , ja esmentades, i conegudes ja fa temps als Estats Units.
Finalment, hi ha les  begudes o refrescos “funcionals”- amb l´afegit de vitamines  o altres components- i les begudes isotòniques, originàriament per a esportistes i ara de consum més general, amb aromes cítrics, sals, minerals , cafeïna, taurina, etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!