BONA VIDA

El judaisme proposa un conjunt de normes estrictes pel que fa a l´alimentació; algunes d’ aquestes nromes foren adoptades per l’ Islam.

LLEIS DIETÈTIQUES JUEVES El judaisme concedeix una importància primordial als ritus i conjunt de normes aplicables a l’alimentació. Aquest conjunt de normes o lleis s’ anomenen casrut, i s’ apliquen als aliments aptes per al consum, considerats, en aquest cas, kasher.  Si no són aptes s’ anomenen terefah-  trefà i trefana, segons els jueus catalans de l´Edat Mitjana-. Aquestes normes i ritus  es deriven de al Bíblia i de els diverses interpretacions dels consells rabínincs. Inclouen normes positives- és a dir, recomanació de plats rituals segons les festivitats- i d’ altres de negatives- prohibició de certs aliments, de certes combinacions d’ aliments, , de certs aliments de determinades festivitats, etc. (Per exemple, durant la Pesah o Pasqua, no es pot menjar pa llevat o aliments fermentats). Aquestes ritus acompleixen la missió de donar cohesió als creients i la grup com a tal i, per tant, es viuen en família. En aquest sentit, la dona té un gran paper en la transmissió i l’ acompliment de les normes alimentàries i dietètiques.
El mot càixer (kasher; kosher, en transcripció anglesa a partir del jiddish) apareix citat només tres vegades a la Biblia, i no necessàriament aplicat a normes d’ alimentació. Tampoc no apareix a la Torah (Pentateuc i codi mosaic revelat per Deú al Sinaí). El terme es tradueix per apte, apropiat, permès ritualment, pur, correcte, adequat, etc. El menjar càixer, doncs, és el que acompleix les lleis de l’ halajà (tradició oral de les lleis jueves).
Hem de dir que aquesta tradició bíblica restrictiva, també ha estat aplicada, si més no parcialment, pels primers cristians (que progressivament se n’ anaren desempallegant), pels islàmics (amb algun canvi, com la prohibició del vi) i per confessions o sectes cristianes com els càtars o els Testimonis de Jehovà.
El conjunt de normes que s’ anomenen casrut i que permeten una alimentació càixer, afectes els següents aspectes bàsics:
-aliments prohibits i permesos
-alimentació, característiques , sacrifici i caixerització dels animals d’escorxador i l’ aviram
-normes que prohibeixen barrejar carn i productes làctics
-normes referents a l’elaboració del vi
-normes referents a festes com la pesah o l’ elaboració del pa (forns especials, etc.)
Si la comunitat jueva és homogènia, tot aquests conjunt de normes, naturalment, no comporten cap problema (llevat per als laics o no creients).
Ara bé, a l’ Edat Mitjana europea, als països amb comunitats jueves, es parla de la “conflictivitat de l’ alimentació”, ja que hi havia normes i discriminacions- tant per part dels cristians com dels propis jueus- sobres l’ elaboració, venda, distribució i consum de determinats aliments. Així, a la Corona de Catalunya-Aragó, els jueus no podien tocar amb les mans les mercaderies a la venda, i necessitaven de els pròpies vinyes, forns de pa i escorxadors.
A partir, doncs, dels paràgrafs de la Bíblia- el Gènesi i altres textos-, doncs, s’ estableixen el conjunt de prohibicions d’ aliments o es remarca aquells que són permesos.
Totes les verdures, fruites, vegetals i llegums estan permesos. No obstant, s’ han de revisar  i netejar curosament a fi que no incloguin cap insecte, cuc o eruga, ja que tots els invertebrats estan prohibits.
De la carn, són permesos només els mamífers que són remugants si tenen la peülla dividida: vaca, bou, cabra, ovella, xai, moltó, cérvol búfal (No obstant, hi ha tradicions que no permeten algun d’aquests animals. Els jueus mallorquins, per exemple, no menjaven cabra o cabrit, animals abundants i apreciats a l´illa i, per tant, una font de delacions i persecucions per part de la inquisició).
Els mamífers prohibits són el porc,el cavall, el camell, el conill, el gos, el lleó, la balena i l´ós.
Els islàmics segueixen , en general, els mateixos principis, si bé en algunes contrades (com el nord d’ Àfrica) són permesos, o es mengen, els camells i els conills, si bé parcialment. Igualment, en països islàmics de l’ Àsia Central, hom s’ ha acostumat a menjar porc sota el nom de “xai blanc” (a causa del fet que a l’ època de

la Unió Soviètica aquesta era l´única carn que arribava). El senglar sembla prohibit pels jueus, així com pels islàmics, no obstant, també en alguns països musulmans es menja sense problemes.
Pel que fa a l’ aviram i a la caça de ploma, són permeses la gallina, el pollastre, el gall dindi (malgrat que , és obvi, Jahvè no en devia saber res, ja que ve d’ Amèrica; alguns rabins el prohibeixen) l’ ànec, l’ oca, la guatlla, la perdiu, la tórtora i el colom i, curiosament, el pardal. Són espècies prohibides el trencalós, el voltor, el corb,

el falcó, la gavina, la cigonya, l’ àguila,l’ agró, la grua, el falcillot, l’ estruç (igualment, Jahvè devia ignorar que es convertiria en una au de corral…).
Seguin el mateix principi,ells productes làctics, ous, etc, d’ animals prohibits, també ho són.
Pel que fa als animals marítims, o sigui, bàsicament, al peix, només està permès el que té aletes i escates- siguin sempre, o quan són joves, o una són vells-. Són permesos el lluç, la carpa, el nero, el salmó, el bacallà, la tonyina, l’ orada, la truita, el llobarro i algunes espècies de peix blau.
Estan prohibits tots els taurons, les rajades i peix de bastina, l’ anguila, la llampresa, el congre.
Per tenir les coses ben clares, moltes comunitats jueves opten per preferir la carpa, amb unes escates grosses i aparents. Pel mateix sentit, prohibeixen l´esturió, l’ emperador i el peix espasa. L’ esturió, no obstant, és consumit pels sefardites. Els islàmics- si més no a l’ Iran- tampoc consumeixen esturió. Naturalment, tots els derivats de peixos prohibits també ho són: ous, olis, surimi, caviar.
Tot el marisc – crustacis, mol.luscs , cefalòpodes i altres, està prohibit: no es poden menjar llagosta, gambes, calamars, garotes, espardenyes, etc.
Estan prohibits la resta d’ animals terrestres o amfibis no esmentats: insectes,rata,talp,mostela, tortuga, eriçó, llangardaix, sargantana salamandra, tortuga. Amb tot, els jueus iemenites o magribins estan d’ enhorabona. Algunes espècies de llagosts o llagostes de terra estan permeses!. Una bona manera de permetre aquests gustos esmentats, tan específics, o les plagues bíbliques.
No es poden menjar animals morts o insans o no sacrificats segons al forma ritual, que comporta el degollament i escolament de la sang.
Igualment, els animals permesos tenen part que no ho són: alguns greixos (com el sèu que envolta l’ estómac, el fetge i els budells), venes, nervis- -particularment el nervi ciàtic, de difícil extracció- tendons, etc., la sang està prohibida (els Testimonis de Jehovà recullen aquest tabú) així com barrejar  o cuina carn, peix i productes làctics.
Això significa que no es pot cuinar carn o peix amb mantega, llet, nata o crema de llet, formatge, iogurt, kèfir, llet fermentada, etc. Plats com els canelons, els macarrons gratinats, la lasanya, certs gratinats d’albergínia amb beixamel, etc, no estan permesos. Igualment hi ha interpretacions diversos sobre l´ús , en un mateix àpat, d’ algun producte làctic i algun altre aliment, de l’ ús de vaixelles, cuines, neveres compartides etc., segons

el grau d’ ortodòxia.
La carn , abans de cuinar-la, s’ ha de caixeritzar o purificar- rabinar, tal com deien els jueus catalans a l´Edat Mitjana- normalment rentant-la o fent-la remullar amb aigua, o bé salant-la i esbandint-la diverses vegades. Aix+o s’ ha de fer abans d’ haver passat 72 hores del sacrifici de l’ animal. Si es cou la carn directament a al brasa no cal caixeritzar-la.
Finalment, hi ha festes que comporten aliments específics o prohibits, neteges especials de la cuina, recobriments amb paper d’ alumini d’ armaris, superfícies, etc., tot i que això depèn de les diverses obediències jueves o sectes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!