Poesia/CUINA DELS PAÏSOS CATALANS

Josep Pla va escriure que no podia entendre aquells que quan parlaven de la nostra llengua no hi incloïen tot el seu àmbit: encara avui, una de les bèsties grosses dels espanyolistes catalans  (com la major part dels gurmets, de CatRadio a l´Avui, o  com molts periodistes de "El Peridódico" o "La Vanguardia") és aquest tema. Els que segueixen la veu de la raó i la cultura- i de la sensibilitat- com Celdoni Fonoll, ho tenen clar. Gràcies Celdoni.

CUINA CAT

De Salses a Guardamar

som poble d’un antic mar,

i gaudim de bon menjar

pel cos i pel paladar.

Allioli, pa amb tomata,

amanida, fricandó,

faves, mongetes, patata,

escalivada, xató.

Allipebre, sobrassada,

carn d’olla, trinxat, calçots,

samfaina, arròs, esqueixada,

ceba, bolets i pebrots.

I de recapte la coca,

i romesco amb bacallà

—ja se’m fa aigua a la boca!—,

i, per postres, pots triar:

panellets, torrons i neules,

crema, fruita, codonyat,

carquinyolis, mones, teules,

garnatxa, cava, moscat.

Cócs, bunyols i malvasia,

vi ranci del Priorat,

mel i mató, ratafia,

i aromes de Montserrat.

No hi és pas tot aquí, és clar,

i ara caldrà concretar:

“Visca l’oli, el vi i el pa,

i el terrer del menjar sa!”

 

9-11.X.2004

Celdoni Fonoll, Quin món de mones!  Valls: Cossetània Edicions, 2006.

La primera estrofa i els dos últims versos, inclosos al disc de Lloll Bertran, Quin món de mones! (DiscMedi. Barcelona, 2005.)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *