Els aliments preparats, una alternativa cada cop mé present, a vegades útil, però que també comporta els seus riscos: vegem, per exemple la crema de bolets Knorr.
La indústria alimentària ens facilita les coses: podem torbar tota mena d’ aliments preparats, bons i dolent. És la cuina de la rapidesa i de la mandra: obrir, escalfar i servir. Ara, per exemple, ja no ens conformem amb una sopa de sobre, que malgrat tot cal cuinar- afegir-hi aigua, barrejar-la, coure-la-: la nova tendència són les sopes i brous ja preparats de segona generació, ja no envasats en una llauna- com les clàssiques sopes Campbell, dels Estats Units, que també es poden trobar als nostres supermercats-, sinó en tetrabrik de cartró en un paper d’alumini flexible. No diré que algunes d’ aquestes preparacions ens poden treure d’ una bestreta, però consumir-ne normalment pot comportar segur, greus riscos per la salut i , sobretot pel gust. Cap d’ aquestes sopes- ni tan sols les que vénen avalades per famosos xefs, que queden ben galdosos,prestant el seu nom i la seva imatge per a gasofis poc recomanables- ofereixi la qualitat d’ una autèntica sopa feta a casa o en un restaurant honest- si és que queda algun restaurant que en faci!-. I , a més, per l´alt contingut d’ exaltadors del gust, aromes, condiments i concentrats, ens poden afectar alhora que ela salut, naturalment, el sentit del gust, ja que ens acostumen a uns sabors poc naturals i pujats de to. Una de les primeres marques, l´alemanya Knorr- fundada per Karl Heirich Knorr, que ja va començar a fabricar sopes preparades l´any 1873- presenta sopes en envàs tou on ens diu que “Estudios demuestran que tomar sopa cada día contribuye a mantener una alimentación variada y equilibrada, aportándote todos los nutrientes de las sopas con pocas calorías”- exemple de text mal redactat i enganyós-.
La “Crema de setas” ens diu que és “con setas silvestres”: conté, en efecte, un 3% de “chanterelle” (rossinyos) i “bolletus” (sic, ceps), però un 4 % de xampinyons i namekos, que són bolets de cultiu. I, és clar, llet, mantega, glutamat monosòdic, espècies concentrades, aromes, etc.: sort que no ho anuncien, com fan alguns, com a “dieta mediterrània”!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!