Els que s’ oposen a l´expressió Països Catalans- denominació que no veureu a les pàgines de diaris com "El País" i "El Periódico", el director del qual, Rafael Nadal, en va escriure articles contRaris a "El país" o desconeixen la història, o a la llengua o, simplementel el seu cervell ja està colonitzat.Destacats dirigents i periodistes socialistes, com Jordi Mercader, Joan Ferran, etc. , a més, tenen una tírria especial- com la que té el "PPOE"- al nostre àmbit cultural.
El nom no fa la cosa, certament. Però els que sempre hem utililitzat l´expressió Països Catalanas- si mes no jo sempre ho he entès així- ho hem fet des d’ una perspectiva cultural i lingüistica: és a dir, a la manera de Josep Pla, que també en parlava, amb ple respecte a l´autonomia político-nacional de cada territori. Per a ami, els valencians són valencians, els balears : però parlen català i ens uneix la llengua. El que diu "Bon Dia" no és foraster per ami: ho és el quei diu "Buenos Días".
El meu darrer llibre, "Catalunya per sucar-hi pa", en homenatge als pusil.lànims anti-Països Catalans, és una guia de tots els països de llengua catalana, incloent la Franja i el Carxe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els Països Catalans són una realitat lingüísitca cientificament irrefutable i punt. De la mateixa manera existeixen d’altres països que també són països culturals i/o linguísitcs com: països llatinoamericans, països àrabs, països germànics, països anglosaxons, països francofons, països escandinaus, països baixos, països balcànics, països eslaus, països mediterranis, països celtes… tots aquests països els podem sentir o llegir sovint i sense cap polemica afegida en aquests mateixos mitjans que en canvi sí que censuren quan aquests països culturals o lingüísitcs són els catalans.