La gastronomia, com a matèria de moda i d´elucubracions pseudoliteràries, esdenvindrà uan de les plagues del segle XXI?
Jacques Delteil, famós antropòleg i autor d’ un recomanable llibre de cuina, hi escriu que “les flors són l’ enemic de la cuina”. Si per “flors” entenem floritures inútils, pseudoliteratura pedant i una xerrameca tan buida com snob, aquí en teniu una bona mostra: “Ateneu dels sentits.Tres percepcions gastronòmiques de l’ estiu. Jocs de taula per a adults”. I, a fe de Déu que són jocs amb molta retòrica, però sense suc ni bruc, ja que s’ ens proposen coses- això sí, pagant-, com “La frescor del Paradís”, “L’olor que esclata en el gust” o “Quan la nit desvetlla i el dia adorm”· Tot això organitzat per la Diputació de Barcelona en una castell (que en realitat és una casa fortificada) com si no tingués res més interessant a fer. Però , a més, la poca originalitat sí que ens embota els sentis: la mateixa expressió l’ hem vist emprada abans per un famós restaurador argentí, autor d’ un llibre no menys famós o pel Saló Internacional del Club de Gourmets de Madrid (Taller dels sentits: com a mínim, aquests, i d’altres, han utilitzat la ja suada expressió força abans i de forma adequada al que es pretenia fer. El llenguatge gastronòmic, certament, no sempre progressa adequadament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!