Apadrinar paruales, un nou esport?
Està bé això d’ apadrianr paraules. El que ja no està tan bé és que es fa ci al costat de l´expanyol- que no té cap probema de desaparíció-, mentre que, justament, el català agonitza per la culpa de la llengua imposada pels espanyols.
I posats a pardrianr, no cal pas agafar temres exòtics, comarcals o arcaics, sinó coses tan elementals com les que us proposo d’ apadrinar:
l’ (molts barcelonins ja han perdut l´apòstrof, i així a TV3 i CR veiem com diuen "el home")
n’: els pronoms ja despareguts!
hi (diuen "havia gent)
és (diuen "no està", "està bo….)
Beseit (diuen "besseit).
És a dir, que els fonaments de la llengua estan soscavats?.Qè m´importa si es perd "temperi"?. Tot i que, és carl, em sabria molt de greu. (el "de" partitiu ja ha desapaegut). I el "gaire" gairebé. I així fins a l´infinit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!