BONA VIDA

Jaume Fàbrega

2 d'abril de 2007
3 comentaris

Dolços/BUNYOLS, BRUNYOLS, BRINYOLS

Per Setaman Santa a l´Empordà, la Garrotxa, el Pla de l´Estany, el Gironès i la Selva, es fan "brunyols", una variant molt rica i atapeïda,  amb ous i perfumada amb matafaluga (anísi verd, "llavoretes", batafalgua) i llimona i sovint amb celiandre, dels bunyols d’ arreu

ELS BUNYOLS QUE MENJAVA KAFAFIS
Bunyols de Sant Josep, que perfumen o empesten, segons els gust de cadascú, els carrers de València. Deliciosos bunyols de carabassa, que retrobem a les Balears. Bunyols  i “alisos” (d’ origen jueu) balears,  fets en ocasió de festes diverses. Bunyols dits “brunyols” de l’ Empordà, que en realitat es fan arreu de Girona per Setmana Santa. “Crespells” de Cadaqués”, que també són bunyols, Triangles de Sant Feliu de Guíxols, igualment bunyols. Bunyols de vent, de Sant Antoni. “Brinyols” de l´Alguer. Bunyols de Nàpols, també fets al carrer per Sant Josep. Tota la Mediterrània fa olor de bunyol. Tots aquests bunyols es poden menjar calents o freds, untats amb mel- o amb anís, coma Girona- o bé passats per sucre glaç o granellut.
A València, sobretot per Falles, com hem dit,  al carrer es fan bunyols que vénen molt de gust, sols o amb xocolata. També es troben  buñuelos a Andalusia, en comarques arabitzades (o berberitzades) fins molt tard com les Alpujarras. Els jueus sefardites orientals- de Tessalònica, Istambul, etc.- elaboren uns bimuelos similars. En altres països, com Grècia, Egipte o Turquia es fa servir noms com lokumades, lokomadis- el nom corrent a Istambul o a Alexandria- amb una antiga comunitat hel.lènica, amb Kavafis com a representant més il.lustre, sense oblidar Georges Moustaki, que també hi es nascut- mentre que a la resta del país s’ anomenen fitir bel assal. Beignets francesos, bigné piemontesos: arreu l´ oli bull. Bunyols del Marroc- sfendj  també elaborats al carrer, com els bunyols valencians. Antigament- i encara en algunes cases- al país magrebí es feien servir paelles o cassoles de terrissa –mekla dial trab-, com veiem en un quadre del pintor barroc Murillo ,amb  una vella fent ous ferrats. Hom diu que el resultat de la fregida és millor. Curiosament, la paraula catalana cassola va passar, a la Ibèria medieval, a l’ àrab andalusí (kasula).Finalment, els bunyols americans. Des dels “buñuelos” que els espanyols varen portar a Mèxic, Colòmbia, etc.- on se solen menjar per Nadal- fins al doughnuts  o donuts nordamericans, que es creu que són d’ origen holandès (o alemany: a Baviera són els krapfen de Carnaval); els originals s’ anomenen olibolien-, ja que els britànics això sembla que no ho toquen.

  1. Des de fa uns anys s’ha tornat a fer per les parades del carrer, per falles, els bunyols de carabassa. Enguany hi he vist, per a mi desconeguts uns que eren farcits de xocalata.

    Bàsicament, t’escric, per a notificar-te una troballa: tinc uns clients de Valones(El Comtat o l’Alcoià, no sabria dir-te……….prop d’Alcoi), ja majors, que la dona els fa a casa. I per sorpresa em van regalar tota una enorme capsa d’uns que eren: Alerta: tota la pasta de color de carabassa tota, no amb trossets de carabassa, sinó molt fent com un, TOT D’UNA, i amb ametles en pols dins de la pasta.

    Una vertadera delícia. Només dir-te que se’ls vam acabar de cascar a l’endemà i encara eren més bons, en fred. Ah! oli d’oliva verge, dels seus camps. Primera premsada. D’aquell que "allarga", tu ja m’entens !

    Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!